Escorniflaire

El senyor de les panotxes

2012-02-06T23:45:00.000+01:00

Diuen que si la Candelera riu, el fred és viu; si la Candelera plora, el fred és fora, però tant si plora com si riu, el fred encara és ben viu. Enguany el dia la Candelera vam tenir un xic de tot. A Olot, ens vam llevar amb el cel encapotat –cel de neu, que en diem nosaltres-, poc després va fer una nevadeta, però a mig matí, just quan als mitjans de comunicació anunciaven la recomanació de recollir la mainada de les escoles, de suspendre les classes a la tarda i tancar els centres escolars a les 3, just en el moment en què els pares dels nois i noies trucaven a escoles i instituts per saber fins a quin punt havien de fer cas a les recomanacions, en aquell moment, sortia el sol, un sol feble en un cel un xic enteranyinat, però sortia el sol.

Amb les companyes de feina, vam comentar que en tenim sort de la tercera part de la dita, la que diu però tan si plora com si riu el fred encara és ben viu, perquè no sabíem quin temps havíem de considerar que havia fet. La cosa sembla clara, els mitjans de comunicació i la presència de la Siberiana -que sembla que encara té corda per dies-, ens recorden que l’hivern encara és ben viu.

Vivim uns dies freds (climatològicament i en altres sentits), d’un fred sec que es veu reforçat pel vent de tramuntana. Res que no haguem viscut els que ja tenim certa edat, ja que, tradicionalment, pel febrer, encara que es nota que el dia s’ha allargat, el fred acostuma a ser present a casa nostra. Podríem dir, per tant, que més que una situació tant excepcional al límit de la catàstrofe, com es pot interpretar en alguns mitjans informatius, el que estem vivint és una bona fredorada d’hivern dintre la normalitat.

Situats en aquest entorn i circumstàncies, resulta que l’institut on treballo la setmana després de la de la Candelera, és quan es fan les Jornades d’esport, cultura i lleure (altrament dit setmana cultural), durant la qual es fan diverses activitats lúdico-esportives i quan els nois i noies que acaben els estudis -siguin d’ESO o de Batxillerat- fan el viatge de final de curs; també es fa l’anada dels intercanvis, sigui a Suècia o a París, i els alumnes de formació professional aprofiten aquests dies per fer alguna sortida (propera o llunyana) tècnico-lúdica. O sigui que la setmana passada vam estar més pendents de les previsions meteorològiques que en altres moments del curs.

La situació climatològica del moment, la facilitat d’accés a les noves tecnologies, la meva curiositat i, sobretot, el fet que la meva filla formi part del grup que viatja a Istanbul, em van portat a escorniflar per la xarxa fins que vaig trobar una pàgina que mostra les imatges de diferents webcam repartides per diferents llocs d’Istanbul.

Observar aquestes imatges m’ha servit per fer-me la idea de què es podia trobar la noia en el seu viatge de final de Batxillerat: primer, vaig poder veure els carrers nevats; després, només les zones enjardinades i les teulades i, finalment, la neu va desaparèixer i va donar pas a uns dies encapotats i aparentment molt freds (cosa que vam confirmar amb la informació de les temperatures registrades). La previsió per als propers dies diu que les màximes seran més aviat baixes i que les mínimes no baixaran del zero; uns dies de rigorós hivern segurament poc habituals a Istanbul.

Desconec si a les altres famílies s’han servit de les webcam, dels homes del temps o de la intuïció, però les maletes de les noies (i els pocs nois) que han marxat la matinada passada cap a Constantinobla eren força voluminoses i ben segur que contenien molta roba d’abric, que els joves, per voluntat pròpia o per recomanació dels pares –o més aviat de les mares- hauran posat a la maleta. La indumentària que es veia al moment d’enfilar-se a l’autocar (temperatura exterior -5º C) era més pròpia d’un grup que marxés a esquiar que d’una colla que viatgés cap al pròxim orient.

He de dir que, enmig de les observacions a través de les càmeres d’Istanbul, m’he adonat de la presència d’un venedor ambulant, crec que es tracta d’un venedor de panotxes de blat de moro, però també ho podria ser de fruita, de gots de te, arròs, castanyes torrades, dàtils, dolços o marisc fregit, perquè suposo que aquest dies, de gelats no ho deu pas ser. A Istiklal Caddesi, un carrer comercial, travessat per un tramvia d’estil clàssic i molt concorregut per vianants, des de bon matí fins ben entrada la nit, el senyor de les panotxes i la seva paradeta sempre són allà mateix. No sé si és conscient que la seva presència pot ser observada arreu del món o si ignora aquest fet. En una ocasió he pogut veure una parella que s’hi parava i em va semblar que hi comprava alguna cosa, però en general, dóna la sensació que la gent que passeja pel carrer passa de llarg de la petita paradeta. Ara bé, ell, constant, de bon matí prepara la parada i ben entrada la nit encara és al peu del canó. Em faria gràcia que la colla d’estudiants olotins s’hi aturessin a comprar el que ven. Jo, com a mare patidora i previsora que sóc, m’anticiparé una vegada més als fets i m’adreçaré al venedor.

- Senyor de les Panotxes, li puc demanar un favor? Sense fer res mal fet, si se li acosta la meva filla, si us plau, serveixi-li una espiga tendra i calentona, que li escalfi les mans i l’estómac i, si no li és molèstia, es deixi retratar, que el veurem millor que a través de la webcam.

Gràcies senyor de les Panotxes per ser allà en tot moment. Ja ens anirem veient.

PD: el podeu veure a http://www.yayin.tv.tr/yayin-frame.php?id=108&w=640&h=480

http://www.ibb.gov.tr/en-US/Organization/MunicipalHistory/Pages/Live_City_View_in_Istanbul.aspx, triant İstiklal Street.

De pomes Marlène i de taronges immolades

2012-02-02T23:10:00.001+01:00

Pomes Marlène

Fa pocs dies, potser per les vacances de Nadal, he sabut de l’existència de l’anunci de Pomes Marlène, aquell en què una pomera baixa de la muntanya fins a la plaça del poble per repartir pomes. Aquest anunci, jo, el trobo horrorós. A casa es mofen de mi i m’avisen per fer-me saber quan “el meu anunci” apareix a la pantalla.

Per què el trobo horrorós? a) Perquè em recorda els dibuixos d’un llibre de text que havia tingut quan feia primària, que em sembla que es deia “Senda”, on hi havia una il·lustració amb un bosc amb una mena d’arbres animats que em feien por; b) Perquè anuncia pomes del Südtirol en comptes d’anunciar les pomes de Lleida o la Poma de Girona (que com la poma Marlène també és una IGP Indicació Geogràfica Protegida) que suposo que inclou les de Sant Pere Pescador, entre altres. Podria estendre’m molt més, però no cal: no m’agrada i prou.

Sembla que no sóc pas l’única persona a qui no agrada aquest espot, ja que per la xarxa he trobat comentaris que hi fan referència: l’amic Ferrés en va fer esment al seu facebook sorprès perquè a TV3 s’anuncien pomes sudtiroleses en comptes de les catalanes; en un blog d’opinió, de Jordi Casadevall, que conté l’apartat “anuncis que em posen nerviós” i hi apareix (entre molts d’altres) el de les pomes Marlène (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157649). He de dir que aquesta és del dia 20 de gener de 2010, ja fa 2 anys. Ja m’ho diuen, a casa, que no m’hi fixo gaire amb els anuncis.

Sigui com sigui, m’he sentit acompanyada, ja que hi ha altres persones com jo a qui no els agrada l’anunci en qüestió.

Taronges immolades

Per completar la fruitera virtual, fa poc m’ha arribat de la mà d’un bon amic la imatge de la taronja a punt d’esprémer-se, amb el comentari “taronja catalana a punt d´immolarse perquè a Espanya tinguin suc… i és que som així , abans pels altres que per nosaltres“. Comentari ben trobat, sí senyor!

Mirant la taronja a punt d’autoesprémer-se se m’acut que també pot representar una taronja-funcionària (o d’una interina a punt d’obtenir el 15% de reducció), disposada a treure’s el suc per garantir un bon sou, unes dietes ben sucoses i unes bones comissions als que “(des)coordinen” l’empresa pública per qui treballa.

En els dies que estem vivint i amb les fredorades que ens arriben, seria bo que cadascú pogués quedar-se amb la seva part de suc que prou falta que ens fan els beneficis vitamínics dels cítrics.

Que tingueu una bona diada de la Candelera!

Un altre any

2012-01-01T08:33:00.001+01:00

Un altre any, tres-cents seixanta-cinc dies més que han passat des que ens vam empassar aquells dotze raïms al ritme de les dotze campanades. Tres-cents seixanta-cinc dies des que em referia a la nit de fi d’any com una nit prou especial, que per poca il·lusió que ens faci acabem celebrant i, d’altra banda, és una nit tan comú com per no donar-li tanta importància com la que se li dóna. És una nit de bons desitjos, de reconciliacions i de bons propòsits per l’any que comença.

Un any que ha tingut dies bons, altres de molt bons i, per desgràcia, alguns de dolents i fins i tot molt dolents. Dies indesitjables, de males notícies, dies per esborrar del calendari. I és que en un any, hi ha cabuda per tot tipus de dies; el pas del temps ja ho té això. Quan era molt joveneta -d’això ja fa uns quants anys-, vaig sentir una senyora gran que deia hem vingut a aquest món a patir. He de dir que aquella expressió em va sorprendre. Jo no diria que la nostra existència es basa en el patir; de cap manera, però sí que és cert que determinades situacions de la vida realment ens fan patir (sobretot quan una és patidora de mena).

L’acabament de l’any és un d’aquells moments en què no hi falten ni els bons propòsits per l’any que arriba, ni el balanç del que ha estat l’any que se’n va. De bons propòsits, me’n faig algun (pocs, però assequibles) que intentaré complir; crec que me’n puc sortir. Ara bé, pel que fa al balanç de l’any, no aconsegueixo qualificar-lo, globalment, com a un bon any; d’això sí que no me’n surto.

Manllevaré la cita de Louise L.Hay, que una amiga ha publicat al facebook, "La vida mai no s'encalla, ni s'immobilitza, no es torna rància, perquè cada moment és sempre nou i fresc. Cada final és un nou punt de partença", deixaré enrere les coses dolentes de l’any que s’acaba i em situaré en aquest punt de partença tot posant esperances en l’any que avui estrenem, fent tot allò que estigui a les meves mans -si és que alguna cosa és a les meves mans-, esperant que la sort hi acompanyi, perquè el 2012 sigui un any de bones notícies, un any de fets positius; és a dir, un bon any.

Bonastrugança!

Cinquanta anys de Cavall Fort

2011-12-16T20:53:00.003+01:00

Cavall Fort celebra el seu cinquantè aniversari. Els números 1185 i 1186 conformen l’Edició especial de desembre per commemorar aquesta efemèride. A aquesta revista juvenil que va néixer l’any 1961, en plena dictadura, se li reconeix un paper fonamental com a principal mitjà alfabetitzador en català per a la canalla nascuda als any 60 i 70. Diria que és més que just fer-li aquest reconeixement.

A casa, algun dels sis germans era subscriptor del Cavall Fort. La veritat és que quan el rebíem, el llegíem –o potser el devoràvem i tot- una bona part dels germans. En recordo alguns continguts: la tira còmica d’Ot el bruixot, els reportatges, les idees per fer treballs manuals... i fins i tot els dibuixos dels anuncis dels mitjons Molforts i la icona del timbaler. Les històries d’en Jep i en Fidel, situades a la contraportada, hi tenien un paper important: aquests personatges, de Madorell, units per una amistat incondicional, es trobaven en situacions adverses que trampejaven amb ajuda del seu enginy i la seva paciència. També recordo bé el concurs que hi havia a la darrera pàgina; m’havia fet ballar el cap més d’una vegada, però insistia fins que el tenia resolt i sovint enviava la resposta per participar-hi. En alguna ocasió, n’havia estat guanyadora: jocs educatius, discs de vinil o algun joc de manualitats –tot en català, és clar!- és el que havia rebut com a premi i que em portaven les meves germanes grans que estudiaven a Barcelona.

Pensar en el Cavall Fort em trasllada a la sala d’estar de casa els pares -el nostre quarto d’estar-: la taula camilla, amb les faldilles de quadres; les cadires de balca on sèiem per fer els deures, berenar o, senzillament, jugar; la màquina de cosir, arraconada a una banda o muntada al costat de la finestra quan tocava fer algun arreglo; el llit-moble, una mena de llit plegable al damunt del qual hi havia una armariet que havia tingut diferents funcions i els últims temps va ser la llibreria de les dues germanes més petites; l’escalfor del braser que ens mantenia peus i cames ben calentons, l’olor de cendra –primer- i de ceràmica calenta –després- que desprenien els diferents brasers, i la fortor del gas butà de la primera estufa catalítica. I és que l’estufa de llenya que caldejava tot el pis quedava lluny de la sala d’estar.

Deixem els records i tornem a les revistes. A casa, també rebíem l’Infantil -gràcies a la subscripció d’una meva germana, regal d’un padrí, segurament-. Aquesta revista, de contingut més infantívol, vam deixar de rebre-la quan encara era molt joveneta, però també en guardo alguns records, entre altres, una mena d’espot publicitari en què uns infants s’intercanviaven joguines i un deia a l’altre “No, l’Infantil no te’l canvio per res”.

Ben segur que aquestes i altres revistes, infantils o juvenils, en llengua catalana, van ser les beceroles del nostre català. En uns anys en què els llibres de text –al menys la majoria- eren en castellà, ens va tocar aprendre a llegir amb el mi mamá me ama, mi mamá me mima, mi papá fuma pipa... I no és que fos mentida tot allò; segurament que les nostres mares ens estimaven i ens mimaven, al menys una miqueta, i que més d’un tenia el pare fumador de pipa, però aquelles paraules, nosaltres no les dèiem mai en aquella llengua en què havíem d’aprendre a llegir-les. A nosaltres ens va tocar aprendre el català parlat, el de la família, del carrer, de les botigues, dels amics... i ho vam fer sense cap base teòrica.

No tinc cap intenció de treure mèrit als creadors d’aquelles revistes, però val a dir que en aquells moments no tenien la competència que tindrien ara: la televisió era en blanc i negre i emetia en un horari molt limitat (als matins no teníem tele!) i la informàtica i les telecomunicacions encara no es veien venir. La competència més gran que tenien aquelles revistes eren les places i carrers, i els terrats i balcons, escenaris dels nostres jocs.

La Generalitat, en una campanya de foment per la lectura, utilitzava l’eslògan llegir ens fa més grans. I si aquest lema està carregat de raó, podem dir que el Cavall Fort ha contribuït a fer-nos més grans -i més forts-.

Gràcies Cavall Fort. Per molts anys!

Ja fa dies que plou!

2011-11-16T23:40:00.005+01:00

Al començament d’aquesta tardor, coincidint amb l’inici del curs escolar, feia tanta calor que n’hi havia per pensar que enguany passaríem de l’estiu a l’hivern saltant-nos aquesta meravellosa estació meteorològica rica per naturalesa. Els elogis a la tardor ja els vaig fer en una altra ocasió; per tant, no em repetiré.

Després d’aquell inici tan càlid i estiuenc, els dies s’han anat alternant: uns de calorosos, altres de fresquets, uns de cel serè, d’altres de cel núvol, uns de ben eixuts i altres de plujosos, per no oblidar la boira matinera i el vent. I ara, ja podem dir que fa un temps propi de tardor, amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa.

Ja fa uns quants dies que plou. Ho va fer dies enrere, vam tenir una pausa i s’hi ha tornat a posar. Els boscos han canviat de tonalitat, els carrers són plens de fulles i els primers bolets (contra tot pronòstic) han tret el barret entre l’herba humida i la fullaraca acabada de caure: fredolics i rovellons s’han deixat collir, cuinar i menjar. Gustos de tardor! La terra s’ha estovat i ara els pagesos esperen que pari de ploure i s’eixugui el terreny per poder entrar als camps; la feina de llaurar no es pot fer en qualssevol condicions, s’ha de fer quan hi ha saó. Els rius han revingut, al camp i a les ciutats; alguns habitants de zones rurals avui no han pogut travessar el riu pel passallís que els permet accedir a les vies principals. Les reserves d’aigua han crescut… I és que la tardor ja les té aquestes coses.

Sembla que hem perdut el costum de conviure amb la pluja. Quan era petita, a casa hi havia catiusques de totes les mides. Les fèiem servir molt i passaven d’un germà a l’altre, cada vegada més gastades, fins que al més petit ja no li anaven bé. Recordo haver-me’n calçat algun parell d’apedaçades; el biciclista que ens arreglava les rodes rebentades també ens apedaçava les botes d’aigua. Sortíem al carrer amb el nostre equip de pluja: paraigua, catiusques i impermeable i anàvem a peu a col·legi, a comprar o allà on fos, encara que plogués a bots i a barrals. Ho aprofitàvem, això sí, per trepitjar basses i esquitxar-nos els uns als altres.

Hi ha qui ja en comença a estar fart d’aquesta pluja, tot i que sembla que aquests ruixats només són presagi de la xafegada que ens caurà a partir de diumenge 20-N, després dels escrutinis. Vivim un temps d’inestabilitat i es preveuen ruixats forts i tempestes “d’aigües blaves”, d’aquelles que arrosseguen sangoneres de les que xuclen la sang i tot el que poden i que hom no sap com desfer-se’n. I diuen que, una vegada més, el territori anomenat “quadrant nord-est” es veurà fortament afectat per aquesta gran llevantada que a hores d’ara ja és del tot previsible i imparable. Però la tempesta de veritat té un radi d’acció més gran i ja fa temps que amenaça amb força llamps i trons. A casa nostra anàvem fent la viu-viu fins que l’huracà de l’altra banda de l’oceà ens va alertar que les bromes porten pluja i que les bombolles exploten. Aquell dia ens va caure un bon ruixat!

Sembla que la previsió no ha de fallar i que hi haurà uns guanyadors (si és que se’n pot dir així, en aquests moments) que hauran de demostrar si són tan llestos com diuen i en saben treure l’aigua clara de tot plegat. M’imagino que, com tots, procuraran portar l’aigua al seu molí. I mentre duri aquest mal temps i continuïn els forts ruixats no ens queda més remei que posar-nos a aixopluc al costat dels independentistes.

Potser és allò que deia en Raimon al meu país la pluja no sap ploure o que en tema de pluges i ruixats, hi ha molt per dir!

De semàfors apagats i altres mesures d’economia domèstica

2011-10-29T22:12:00.006+02:00

Olot ha tornat a ser notícia. Aquesta vegada, a diferència de fa uns mesos, no ha estat un fet macabre el que ens ha portat a sortir a portades de diaris i a notícies de diferents cadenes de televisió. Aquesta vegada hem estat protagonistes per la idea del consistori d’apagar els semàfors des de les deu del vespre fins a les sis de la matinada cinc nits a la setmana.

Aquesta mesura sembla que suposa un estalvi d’uns 500 euros al mes; és a dir uns 6.000 euros per any. Cal tenir en compte, però que per poder-la aplicar s’ha de fer una inversió que podria suposar la meitat de l’estalvi d’un any.

Tant bon punt s’ha conegut la notícia han sortit un munt de comentaris. Evidentment, els més notoris han estat els dels qui hi estan en contra. L’oposició i la part de la ciutadania contrària a la mesura han fet pública la seva opinió. Els arguments són diferents: el risc d’accidents, el poc benefici d’aquesta mesura d’estalvi, la falta de costum de circular mirant l’altra senyalització viària... Sembla que hi ha qui voldria que l’estalvi ens arribés per retallar en assessoria de la comunicació, reduir el sou de l’alcalde (de l’ajuntament i/o de la diputació)... i posen el nostre consistori com a model de gestió ineficient dels recursos. Ara si que l’han feta bona!

Jo diria que ni la mesura suposa un estalvi gaire considerable ni sembla que, ara per ara, comporti gaire risc per a la població (més ben dit, voldria que no fos causa de cap accident). Tinc la sensació que en temps de vaques grasses, els partits minoritaris pregaven als governants que apliquessin mesures d’estalvi energètic no tant amb l’objectiu d’un estalvi econòmic, sinó més aviat per un benefici mediambiental. Vés a saber si en aquells moments, persones que ara es mostren en contra d’aquesta mesura s’hi haurien mostrat a favor.

L’amic Ferrés, regidor municipal al govern, ha publicat l’enllaç d’un català que viu a Alemanya i que fa prop d’un any explicava que a Karlsruhe, ciutat on viu, s’estaven plantejant apagar els semàfors de nit. N’he manllevat quatre ratlles La raó esgrimida per tancar els semàfors per la nit és doble: primer, perquè troben estúpid esperar en un semàfor en una cruïlla quan no hi circula cap cotxe i segon, per ajudar al medi ambient, pel que comporta d’estalvi de benzina i la disminució de la contaminació del cotxe aturat amb el motor engegat. També suposo per l’estalvi de corrent elèctric per alimentar el semàfor durant tota la nit… I continua: paradoxalment Alemanya que és un país molt més ric que Catalunya i a més, no pateix una crisi com la catalana, estan tot el dia mirant com estalviar diners. Només instal·len semàfors als llocs realment necessaris i si poden, els apaguen per la nit per estalviar diners i ajudar a salvaguardar el medi ambient. Els catalans hauríem de seguir l’exemple dels països nord i centre europeu. Per esdevenir una nació rica, prospera i sostenible amb el medi ambient, el més important és estalviar de tot arreu. (Text complet a http://blogspersonals.ara.cat/desdelesgermanies/2010/12/13/semafors-apagats/).

He de dir que provinc d’una família força nombrosa i que estàvem acostumats a estalviar en tot. Pel que fa al tema energètic, recordo que ens feien tancar les portes de l’estança principal -on teníem l’estufa de llenya-, per evitar que marxés l’escalfor, i qui tenia el mal costum de deixar les portes obertes era titllat de cul-obert. Els pares ens feien apagar els llums i quan ens en deixàvem algun d’encès (tant si era per deixadesa com per por d’anar a les fosques) ens feien anar a matar el lladre (apagar-lo). Suposo que aplicàvem el principi “estalviar abans que retallar” perquè amb vuit de colla, no podia ser de cap altra manera.

Amb aquestes humils lliçons, vaig aprendre que només es té allò que s’estuvia (estalvia, normativament) i que s’han aprofitar les engrunes; per tant, m’agradaria que aquesta mesura tan criticada anés acompanyada de moltes altres petites mesures per mor d’evitar retallades, en l’àmbit municipal, en l’autonòmic i –evidentment- en l’estatal. Ara bé, en temes de política, ja se sap: d’un pet se’n fan set esquerdes.

Sobre la tardor, el corredor mediterrani i altres coses que no em sé explicar

2011-10-23T22:33:00.001+02:00

Sembla que, finalment, una fredorada de finals de la setmana passada ens ha portat la tardor, aquesta estació tan esperada pels seus adeptes i alhora tan indesitjada pels seus detractors. Bé, com cantaven les meves filles: la tardor ja ha arribat, ai quin fred quin fred que fa.... I amb l’arribada de la tardor, Catalunya surt a collir castanyes (i bolets els anys que n’hi ha!) per això trobem tants cotxes a les vores de les carreteres dels nostres boscos.

De manera que el que es diu tardor, tardor, ens ha arribat la mateixa setmana que hem sabut que la Unió Europea avala la idea del corredor mediterrani (incloent-hi, evidentment, Madrid). Es veu que l’alcalde de Lleida es mostrava tant content mentre deia“Som el rebost de Catalunya, exportem fruita i porcs. Nosaltres fabriquem vuit milions de porcs a l'any, tants com Iowa o Carolina del Nord" . I jo, pobre de mi, des del bell mig de la Garrotxa em faig dues preguntes. La primera és Què té Madrid de Mediterrani? I, la segona, Com traslladarem aquests porcs des de les comarques de Lleida fins a aquesta via que ens ha de salvar la vida? I m’esgarrifo només de pensar que tota aquesta porcada hagi de passar pels carrers d’Olot perquè a la Garrotxa això de les comunicacions encara ho tenim pengim-penjam. I no sé si em sento optimista o més aviat pessimista davant tanta alegria i davant de tant de polític i constructor de vies de comunicació encorbatat i content. I penso que potser he de buscar l’optimisme en les paraules dels que diuen que tot això nosaltres no ho veurem fet. Sap si aquests són els més assenyats! O potser és que es tracta d’estar ben contents veient com passen els trens de mercaderies que entren cap a Europa i com passen els camions de fruita i de porcs, que es cruspiran a Europa sense haver d’empassar-se els purins, pels mateixos carrers que hem de travessar nosaltres per anar a comprar el pa, per anar a treballar o a acompanyar els fills a l’escola.

Però aquesta setmana ha estat més intensa. ETA ha fet saber que plega. Decisió que alguns (potser una mica ingenus) veuen com a final de tota la polèmica, mentre els abertzales reclamen al govern que engegui el procés de pau i recorden que el conflicte no està tancat. I mentre els uns comuniquen l’abandonament, els altres esperen quin serà el seu futur: acostament al país, amnistia...? I el que diuen que serà el futur president de l’estat (potser amb el cul ben petit) opta per no parlar del tema.

I de tant intensa com ha estat, podria esmentar uns quants fets més. Hi ha hagut el suposat assassinat de Gadafi, que ha estat gravat en un vídeo escabrós que circula pel món virtual i que m’abstindré de mirar per més cruel, antidemocràtic o sàdic que pogués arribar a ser aquell personatge. Hem pogut saber que demà es posa a la venda la biografia del desaparegut Steve Jobs, feta per Walter Isaacson (però si no fa ni un mes!), notícia que he llegit sota un títol que qüestiona una vegada més la decisió dels malalts a l’hora de triar una opció de tractament. S’ha vist un partit de futbol en què el Barça ha estat incapaç de marcar un gol al Sevilla, cosa que podria ser una anècdota al costat de l’actitud d’un jugador sobre el terreny de joc que no en va fer prou de no deixar xutar un penal quan tocava, sinó que va ficar el dit a l’ull d’un jugador del Barça, acció que, al món del futbol, sembla que ha deixat de ser una frase feta per passar a ser el que jo definiria com a MAL costum.

Quina setmana! Sort que s’ha acabat.

El dia en què va morir Steve Jobs

2011-10-07T01:01:00.003+02:00

Diuen que la mort d’Steve Jobs ha estat multitrending topic arreu del món. La seva mort ocorreguda el 5 d’octubre haurà estat una mort coneguda a tot el món. Aquesta ha estat una mort d’aquelles que en diuen anunciades –com si no ho fossin totes d’anunciades, les morts, des del dia en què naixem-.

I mentre uns ploren, els altres riuen. No em refereixo a la competència informàtica, no. Ara mateix pensava en la duquessa, que encara que no vulguem, tots sabem que es va casar, tota mona ella amb el seu vestidet rosa i les sabatetes de princesa també del mateix color, ballava i es deixava retratar perquè tot el país parlés d’ella l’endemà del casament.

I mentre uns se’ls gasten (no se’ls gasten pas tots!), els president de la Generalitat anuncia que els alts càrrecs no tindran paga extra per Nadal. Una mesura que suposarà un estalvi d’1,8 milions d’euros i afectarà unes 350 persones (toquen a més de 5.000 euros per persona, això sí que és un “alt càrrec”). Diu que quan vegis les barbes del veí tallar, posis les teves a remullar... I diu el diari “el govern estudia retallar la paga extra de Nadal dels funcionaris”. És clar que les pagues de molts funcionaris rasos no s’acosten ni de bon tros a les dels alts càrrecs. O sigui que en comptes de les barbes, hi posarem “quatre pèls”, a remullar.

I mentre uns se’ls gasten i els altres posem els pèls a remullar, els joves estudiants es plantegen si seguiran la vaga del dia 6 a la qual estan cridats: uns en saben els motius, n’estan convençuts i els poden defensar; altres no els coneixien, però més o menys els semblen bé, i d’altres es limiten a prendre’s un dia festiu que aviat farà un mes que ha començat el curs i un petit descans sempre va bé.

I mentre tot això ocorre, alguna de grossa n’ha passat. Els murs del facebook dels joves d’Olot i comarca s’omplen d’actualitzacions en forma de recordatori. Les xarxes socials informen, més o menys, del que ha passat: un jove que no arribarà a seure a taula; uns pares que no veuran més el seu fill; un campió que no ho tornarà a ser. L’Àlex només tenia setze anys. Que fort!

El dia en què va morir Steve Jobs... Un dia recordat per molts.

Costums de festes un xic extravagants?

2011-09-15T23:15:00.001+02:00

Diuen que a les festes cal compaginar el seny i la rauxa. El que no sabem és quin percentatge ha d’ocupar cada un dels dos ingredients perquè la festa surti rodona. D’uns anys ençà, la festa major d’Olot, coneguda com a les Festes del Tura (FdT) és motiu de conversa (i qui diu conversa, diu crítica) entre els olotins, abans, durant i, sobretot, després de la festa.

Precisament, si una cosa tenen les FdT és que presenten un gran programa amb actes gairebé per a tots els gustos i per a totes les edats; des dels més originals com l’encierru de marrans i el concurs mundial de llançament de pinyols d’oliva, fins al concert de festa major, passant pel ball de la faràndula. I és que l’organització de les nostres festes compta amb la col·laboració de penyes i associacions que enriqueixen el programa. Ara bé, potser pel fet de ser unes festes d’interès nacional, pel fet que se celebren a primers de setembre, perquè s’ubiquen a les places i carrers del centre de la ciutat o perquè seguim al peu de la lletra aquell borratxo de l’aigat d’Olot que deia fa més mal l’aigua que el vi. Sigui pel que sigui, les FdT van acompanyades de més rauxa que no pas seny i ocasionen moltes molèsties, per això són objecte de crítica any rere any. És probable que en els propers setmanaris locals s’hi publiqui més d’una carta que hi faci referència.

Per una part, tenim el balanç de l’Ajuntament que acostuma a ser positiu (desconec com serà el que en farà l’actual govern municipal que s’ha re-estrenat en aquest tema). Per posar un exemple, la interpretació oficial de les dades de persones ateses per la ingesta abusiva d’alcohol sempre és molt optimista, ja que molts de nosaltres sabem que el nombre d’atesos mig coneguts és superior al que ens diuen les estadístiques. Diria que hi ha certa tendència a minimitzar aquest fet.

No hi sol faltar la carta –molt discreta, això sí- d’algun pare o mare que, segurament que després d’haver patit unes quantes nits, tant si s’ha passejat pels carrers com si s’ha quedat a casa esperant la tornada dels fills, es qüestiona si aquest és el model de festa major que voldria; es rampella per haver permès que els seus fills joves es veiessin immersos en una ambient on es fa tot allò que desitjaria que ells no fessin i pensa que potser no cal destinar el diner públic a l’organització d’actes com aquests. La carta dels pares afectats sol ser discreta perquè escriure tot això és, més aviat, impopular.

Per acabar, acostuma a haver-hi un apartat de queixes pels actes vandàlics que puguin haver succeït i de mostres de suport envers els habitants dels carrers i places on transcorre la festa, persones que tenen feines a dormir i que, en llevar-se cada un dels matins de les festes es veuen obligats, malgrat la neteja de carrers que fa diàriament l’ajuntament, a netejar a fons l’entrada de casa seva que ha estat utilitzada com a urinari públic. He de dir que enguany, de nit, els carrers adjacents a les places on hi havia festa regalimaven orins i que, malgrat que corria la veu que es multava per orinar a la via pública, era molt fàcil trobar-se gent pixant per entrades i cantonades amb tota naturalitat.

Hi ha un tema sobre el qual no he llegit cap comentari; em refereixo a les samarretes de FdT que d’uns anys ençà els joves de la comarca tenen el costum de preparar-se per fer servir les nits de festa. Es tracta d’una samarreta sobre la qual s’hi estampa algun text acompanyat -o no- d’algun dibuix o fotografia. Fer-se la samarreta de festes porta uns dies de feina: decidir el color, la forma, la textura, el sistema d’estampació... La part més creativa arriba amb el disseny de la samarreta; entre tota la colla cal decidir quin serà el missatge, el tipus de lletra i la imatge gràfica que acompanyarà el text. M’atreveixo a dir que un percentatge molt elevat de samarretes porten uns missatges esgarrifosament alcoholitzants, perversos i burladors de tot el que s’assembla a l’ordre i la disciplina; pel que fa a les imatges, hi ha un xic de tot des de fotos de la colla fent vés a saber quina activitat fins a dibuixos de creació pròpia, passant pels ninots de la faràndula en actitud festivo-nocturna. El que tenen en comú també moltes d’aquestes samarretes (diria que la majoria) és la llengua. En una comarca plenament de parla catalana i en un moment en què Catalunya es mou en defensa de la llengua catalana pels atacs que ha sofert, els joves d’Olot i comarca surten de festa lluint una samarreta amb un missatge en llengua castellana. Potser resultarà que aquesta llengua a més d’imposada, resulta que també és més festiva.

Potser sí que tenim uns costums de festa un xic extravagants!

Enyorant el berenar de sant Ramon

2011-08-31T19:01:00.002+02:00

No sé què té el final d’agost que cada any em remou les entranyes. Potser la melangia pel fet d’acabar-se les vacances; potser la sensació que han quedat coses per fer; potser veure l’arribada de la rutina del setembre o, simplement, la proximitat de les festes del Tura, però enguany, com l’any passat, l’altre i l’altre també enyoro el berenar de Sant Ramon.

El meu pare se’n deia, de Ramon; per això, el dia d’avui era habitual que ens trobéssim a casa els pares. Era un dia de celebració informal, però precisament per això, hi anàvem –i hi venien- tots. Era una festa sense convit, un sant sense regals i un berenar sense protocol. Era el berenar de sant Ramon: panets amb llonganissa, brioixos amb pernil dolç, coca ensucrada amb xocolata, begudes de taronja, de llimona, de cola, cervesa i algun vinet per als adults. Alguns anys, quan ja tots érem grans, ho acabàvem amb una mica de pasta fullada que més d’una anècdota havia comportat per la rapidesa amb què ens la cruspíem

En aquell modest piset, pensat per viure-hi quatre o cinc persones, ens hi podíem reunir més de vint comensals. A casa els pares ens hi aplegàvem, a més d’ells dos, els dotze germans -sis fills i les sis parelles-, la desena de néts i les tietes i els oncles que quedaven. El dia de sant Ramon el pare estava espatarrant: afectuós amb els seus néts, atent amb les explicacions de les vacances dels fills i dialogant amb les seves germanes i cunyats.

Era un dia de molta feina: la mare calculava la quantitat que calia de cada cosa perquè no faltés de res; els germans grans li donaven un cop de mà per tenir el berenar preparat a l’hora acostumada; els néts portaven algun rodolí, postal o felicitació per l’avi que els rebia estirant-los la barbellera mentre entonava “el tiri-riu-riu-riu-riu-riu” cosa que no hem vist fer a ningú més. Al menjador de casa els pares, cada un dels néts comprovava si havia arribat la postal que havia enviat des del seu lloc de vacances; l’àvia les tenia a la vista, una al costat de l’altra no fos cas que algun nét pensés que la seva tenia menys protagonisme que la dels altres. Quan arribaven els oncles tocava repassar el nom, l’edat i el nivell de creixement de cada un dels nebots i renebots tement algun comentari poc afortunat d’aquells tiets més agosarats per no dir descarats: que si la nena ja està desarrollada, que potser ja té xicot, que si tu t’has engreixat un xic... o d’altres que tots recordem com a més còmics i inoportuns.

Sant Ramon és dia feiner, però a casa nostra, l’hauríem pintat de vermell al calendari. Ho vam poder celebrar fins ara fa vuit anys, just abans de morir la mare; després el pare, que la va sobreviure tres anys, ja no va estar per més celebracions... Per això, avui entrant a la consulta, en veure que el meu metge es deia Ramon, li he allargat la mà i li he dit Felicitats tot recordant els Ramon que avui no felicitaré.

Com enyoro el berenar de Sant Ramon!

Les vaques pasturen, ensenyen el cul i també mengen farratges!

2011-08-28T14:49:00.002+02:00

Los prados son verdes, el sielo es asul, les vaques pasturen i ensenyen el cul. Tres afirmacions prou conegudes que els que tenim certa edat sabem entonar –amb més o menys gràcia- recordant Mollerussa, la cançó de la Trinca. Un prat verd, una vaca pasturant... una imatge ben bucòlica, més encara si a la vaca l’acompanya un vedell de pocs dies intentant mamar. La part que continua (em refereixo a la d’ensenyar el cul) fa certa gràcia, però pot ser que resti encant a l’estampa inicial, depenent del grau d’emmerdissament dels darreres de l’animal i de la quantitat de mosques que s’hi passegen.

A l’estiu, a muntanya, s’hi poden trobar unes bones eugassades i uns escamots de bestiar boví d’uns quants caps. Aquests animals són enviats a les altes prades a passar els mesos d’estiu on gaudeixen de cert marge de llibertat, tot i que sempre hi ha un pastor que en té cura i els fa una ullada amb més o menys freqüència. Trobar bestiar pasturant pot desencadenar actituds ben diverses: des del que observa respectuosament l’escena animal fins al que els hi fot cop de roc -vés a saber per quin motiu-, passant pel que s’hi retrata o el que els ignora.

En general, trobar bestiar pasturant fa certa gràcia; podríem dir que el bestiar decora el paisatge, hi dóna un acabat de ruralisme. És clar que hi ha qui té por i, com que els animals semblen dotats d’un sisè sentit que els permet ensumar la proximitat d’una persona que els tem, són capaços de detectar la presència de l’esporuguit i mostrar la seva màxima bravesa, cosa que fa passar una mala estona al caminant temorenc i als que l’acompanyen.

El bestiar lliga molt la gent de pagès. La feina del camp es pot deixar algun dia, però amb els animals s’hi ha de ser diàriament. A l’estiu, a la feina del bestiar s’hi ajunta la d’arreplegar menjar per a l’hivern -que és molt llarg!-. Per això és freqüent veure dallar, raspallar i embalar farratges. No és estrany que aquestes feines es facin a primera hora del dia o al capvespre quan l’herba seca té un grau d’humitat que la fa manejable sense que s’esbocini; en canvi, al pic del sol queda eixarreïda, i en remenar-la s’engruna i li cau la fulla. Un cop l’herba està empaquetada en forma de bales (ara rodones i molt grosses), cal emmagatzemar-la cara a l’hivern. L’emmagatzematge comença amb el trasllat. Per això és habitual a l’estiu veure per les carreteres tractors amb remolcs carregats de bales. Aquests vehicles agrícoles tenen certes limitacions de velocitat, tot i que no tenen res a veure amb les que tenien anys enrere; ara circulen uns tractors molt grossos, còmodes i ràpids..., però es pot donar el cas que el trasllat dels farratges provoqui algunes cues –retencions- a les carreteres.

És freqüent que passejant o anant i tornant de vacances coincidim amb el trasllat de farratges; aquí podem trobar-nos amb actituds diverses: els qui, pacientment, respecten aquests vehicles, els qui ni s’immuten i els que mostren la seva impaciència, falta de respecte i tracte poc respectuós envers aquelles persones que, a diferència d’ells, estan treballant mentre la majoria estan de vacances. I dic això perquè m’he trobat en més d’una ocasió en una d’aquestes situacions. L’última es produí baixant de Ribes de Fresser on el conductor d’una autocaravana va mostrar-se impacient, insolent i irrespectuós amb un pagès que traslladava un remolcat de bales de farratge, una tarda calorosa de primers d’agost. El conductor d’aquella autocaravana -que molt probablement estava de vacances- va estar a punt de provocar un accident en el qual haguessin estat implicats el tractor amb el seu remolc, l’autocaravana i uns quatre o cinc vehicles que ens trobàvem a la vora. Potser els ocupants d’aquell vehicle tornaven d’unes vacances a muntanya on havien estat admirant els prats verds, el cel blau i les vaques que pasturen i ensenyen el cul. Això pla seria gros: quina actitud tan contradictòria! Com deia l’amic Ferrés al seu blog El led vermell, els indígenes sempre han fet nosa als colonitzadors http://el-led-vermell.blogspot.com/2011_07_01_archive.html

Per acabar, em resta aclarir al conductor anònim de l’autocaravana -i a tants d’altres que farien el mateix- que les vaques que pasturen i ensenyen el cul, també mengen farratges!

El sopar del capità

2011-08-23T13:18:00.002+02:00

Som a l’estiu, estació en què es concentren les vacances de la majoria dels humans. En aquesta època de l’any és freqüent parlar de vacances i que ens facin preguntes del tipus “Estàs de vacances?”, “Han anat bé les vacances?” o “Ja has acabat les vacances?”.

Hi ha moltes maneres de gaudir d’aquesta pausa laboral: viatjar, quedar-se a casa, instal·lar-se a una segona residència, llogar un apartament, anar d’hotel, de càmping... Molts són els indrets on es poden passar aquest dies: mar, muntanya, pobles, grans ciutats, territori nacional, a l’estranger... Uns s’emporten les criatures, altres les deixen; alguns aprofiten per viatjar al poble o ciutat natal a retrobar-se amb familiars, d’altres comparteixen aquests dies amb pares, sogres o germans. I el dia del retorn a la feina, el tema de conversa principal a l’hora de la pausa –o no- són les vacances. Escoltar què han fet els companys durant la seva pausa estival pot ser distret, a vegades sorprenent (sigui pel destí, per la companyia o pel pressupost que hi han destinat) i, segons l’extensió i del detall de l’explicació, fins i tot pot arribar a ser un pal. Ara bé, no podem negar que és una pluja d’idees per a un altre any.

Encara no he tornat a la feina -em queden uns dies més de descans-, però ja he tingut l’oportunitat d’escoltar algunes explicacions sobre vacances i m’ha sorprès especialment que hi ha una forma de viatjar que, malgrat la crisi, està proliferant. Em refereixo als creuers. Justament, dissabte passat, a Barcelona, s’esperava la visita de més de trenta mil persones que viatjaven a bord de vuit grans vaixells.

Temps enrere només els més rics es podien permetre anar de creuer, ja que era tot un luxe. Ara sembla que aquesta forma de viatjar estigui a l’abast de tothom –cosa de la qual dubto-; per tant, sembla que en un moment o altra de la vida hom ha de fer un creuer. I en algun moment pot arribar a semblar que si no has estat en un creuer, no has vist el món per un forat.

He sabut de persones de tipologia molt variada que enguany s’hi han embarcat (mai tan ben dit): les illes gregues, la costa italiana o el mar Bàltic són alguns dels indrets recorreguts (que no vol dir visitats). N’hi ha de molt luxosos i d’altres que potser no ho són tant. Alguns ho tenen tot inclòs -en diuen todo incluido- i en d’altres cal pagar per la majoria de les activitats que es consideren extres. En uns hi ha moltes festes de gala i en d’altres, diuen que no tantes. En uns els nens paguen i en altres viatgen de franc... En fi, una gran varietat per escollir. Ara bé, una cosa que tenen tots en comú és el sopar del capità -per la majoria, la cena del capitan, (sembla que en castellà és més impactant). Es tracta d’una nit en què tothom s’engalana per brindar amb el patró de l’embarcació que llueix els seus galons compartint el sopar amb els assistents.

Mai no he sentit gaire entusiasme pels galons, tot i que n’he tingut a la vora: tenia un oncle comandant, vaig viure uns vint anys prop de la caserna de la guàrdia civil, un familiar va ser alferes i de gran vaig treballar en una comissaria de la policia catalana; per tant no puc dir que els galons em siguin desconeguts. Ara bé, si ara mateix hagués d’anar a un creuer i pogués fer una petició demanaria que m’estalviessin el sopar del capità (cosa que crec que ens beneficiaria a tots dos).

Anar a un creuer no és una de les coses que tingui planificada a curt termini, però no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré. I, com que la vida dóna moltes voltes, a la pregunta “Aniràs a fer un creuer?”, ara mateix respondria Qui sap lo! (variant de l’expressió S’ho sap!). I mentre no arribi el moment de sopar amb el capità, ho faré en companyia dels meus, de paisà, en terra ferma i sense gaire protocol.

L’enrenou de la revisió del PIRMI

2011-08-21T23:48:00.001+02:00

L’executiu català ha sorprès una bona part de la població amb la mesura de voler posar ordre en el cobrament del PRIMI o Renda mínima d’inserció. Evidentment, aquesta mesura ha estat titllada, com a mínim, d’impopular.

Aquest ajut es va crear amb uns objectius i per a uns destinataris concrets. No sóc experta a interpretar normativa, però m’he llegit en què consisteix i a qui va adreçat i queda molt clar que cal complir unes condicions per beneficiar-se’n i que el fet de deixar de complir-ne alguna fa que s’extingeixi el dret. Això no obstant, diria que més aviat és un tipus d’ajut “a canvi de res”. Això també pot sonar impopular, però potser les ajudes econòmiques a canvi de res no haurien d’existir.

Els diputats de l’oposició denuncien que el Govern intenta projectar la imatge que el frau del país el protagonitzen les persones pobres i en risc d’exclusió social. El conseller d’Empresa i Ocupació ha hagut d’aclarir que l’objectiu del PIRMI és la reinserció social i laboral, que no es tracta d’una pensió de jubilació ni d’un subsidi d’atur. El conseller de Benestar Social ha demanat disculpes a les famílies que hagin pogut sofrir alguna molèstia, però ha recalcat que es tracta d’un control necessari, encara que comporti unes molèsties inevitables.

Si ho he entès bé, el que pretén el Govern és regularitzar certes irregularitats i revisar si les persones que es beneficien del PIRMI compleixen totes les condicions necessàries per percebre aquest ajut. Tampoc no és tan estrany, penso jo: qui compleix els requisits no deixarà de complir-los pel fet que se’n faci una revisió i qui no els compleix deu ser que en algun moment se li ha atorgat un ajut que no li correspon. Entenc que es podria haver fet millor, avisant amb antelació, sobretot els treballadors socials que en el fons són els que donen la cara davant els usuaris, beneficiaris –o no- del PIRMI i fent-ho en un altre moment de l’any que no sigui precisament el mes en què un alt percentatge dels treballadors públics estan de vacances. Ara bé, llevat d’aquests dos aspectes, la veritat és que no entenc perquè aquesta mesura és tan polèmica.

Possiblement amb aquesta revisió hi ha poques possibilitats d’evitar frau i poques possibilitats de reduir despesa, però com deia una coneguda meva: només es té allò que s’estalvia i en aquest moment cal estalviar el que es pugui, per poc que sigui. Una manera més d’estrènyer-se el cinturó i una manera més per tenir un inici de curs parlamentari ben animat.

Diuen que com més petita és la nou, més soroll remou. Potser és això.

Al facebook es parla del temps -i d’altres coses!-

2011-08-03T18:47:00.002+02:00

Que el mes de juliol ha estat, climatològicament parlant, poc típic és conegut per tots nosaltres. Per alguns, els que han treballat, això pot haver estat fins i tot un avantatge; en canvi, per altres, els que han fet vacances, ben segur que ha estat un inconvenient.

El temps com a tema de conversa és un comodí que en determinades ocasions ens pot treure d’un compromís: ens pot servir per trencar el gel o per estalviar-nos de parlar d’altres temes més compromesos que podrien acabar –ai quina mandra!- en una discussió.

El temps, amb la variabilitat que ens ofereix, és, ha estat i serà motiu d’inspiració de pintors, escriptors, fotògrafs... I el facebook no en podia pas quedar al marge; en aquesta xarxa social també es parla del temps. Per posar un exemple, el grup 2011: l’any que no va haver-hi estiu té més de 27.000 admiradors.

Perquè el facebook, que algú ha batejat com a “xafarderia-book”, de fet, és un reflex de la societat i permet als seus membres expressar públicament –més en broma o més seriosament- els seus gustos i opinions. Això explica la proliferació de grups més o menys ben trobats. N’esmentaré algun: Jo també he jugat al 1, 2, 3, picaparet!, amb més de 54.000 admiradors; Caga tió, amb 111.000 admiradors, o El català a l’escola ARA i SEMPRE, amb prop de 64.000. Ara bé, un dels que darrerament he trobat encertat és un que, per cert, m’he permès traduir al català: Adonar-se de la crisi en veure Punset repartint pa Bimbo per les cases, que té més de 16.000 admiradors. Perquè, que un senyor advocat, economista i divulgador científic, condecorat amb la Creu de Sant Jordi i tot, ens hagi de convèncer que aquell “pa de paquet” és tan natural, què voleu que us digui?. Si ell s’ho creu, endavant; jo m’estimo més menjar una llesca de pa de flequer sucada amb una tomata de l’hort i amb un bon raig d’oli d’oliva.

“Xafarderia-book” -o no-, alguna cosa de bo deu tenir aquesta xarxa social que ha permès posar en contacte i mobilitzar centenars de persones per fer saber al món que no es mostren indiferents davant de qualsevol situació.

El juliol ha estat fresc i plujós i hi ha qui preveu que l’agost també ho serà. Ara bé, amb fred o calor, amb pluja o sequera, sempre hi ha qui en treu profit i es fa l’agost!

Un 20-N diferent: certesa en un mar d'incertesa

2011-07-29T17:32:00.001+02:00

El president del govern espanyol ha anunciat la data de les properes eleccions generals. El 20N, una jornada històricament i política ben carregada de significat, serà aquest any 2011 jornada electoral.

Ben segur que ZP i tota la quadrilla tenen els seus motius i ves a saber si l’estudi del CIS n’és un dels més importants; ara bé el que ha exposat com a un dels motius principals ha estat la voluntat d’aportar un xic de certesa a l’actual mar d’incertesa econòmica i política en què ens trobem. Un altre motiu -que certament és ben pràctic- ha estat que el nou govern tingui plenes facultats a l’inici del proper exercici econòmic.

També ha dit que, després de la pressió dels darrers dies, era “el més natural i raonable”, cosa que he trobat del tot reflectida a la seva expressió de descans m’ha permès llegir entre línies una mena d’“ara sí que m’he tret un bon pes de sobre”.

Trobo que la roda de premsa li ha quedat arregladeta i que tant la voluntat d’aportar certesa com la de permetre que el nou govern pugui planificar el nou any econòmic han estat motius prou convincents cara un públic que no entenem ni de política ni d’economia.

Pocs minuts després, com havia de ser, apareix en Rajoy -per cert, voleu dir que el color gris-blanc del pèl de la seva barba s’adiu gaire amb el color dels cabell del cap?- amb aquell fons color blau-cel-empastifós-color-PP, i ens ha recordat que encapçala una formació capacitada per liderar el canvi polític de l’estat i que, si guanya les eleccions, pensa “governar des del centre, la moderació i el diàleg”. Sentint això em venen al cap algunes expressions més pròpies de creients que no pas de gent com jo: Mare de Déu, santíssima! o Que Déu ens agafi confessats! Perquè, no sé si el PP ens podria (o podrà) salvar de la situació econòmica en què ens trobem, però en cas de fer-ho, dubto que siguin capaços de governar, com ells diuen, des del centre, utilitzant com a mitjans la moderació i el diàleg.

I mentrestant, cada 10 de juliol agafarem les estelades i sortirem al carrer a reclamar el que pensem que és nostre.

En fi, que Déu hi faci més que nosaltres; és a dir, que tinguem sort!

Que vénen les sueques!

2011-07-05T23:42:00.002+02:00

Amb aquest encapçalament començava un un article del diari ara (aracriatures) que explicava diverses experiències sobre intercanvis escolars per Europa. S’hi narraven les experiències d’alguns nois i noies i les seves famílies quan han estat d’intercanvi: des del pare que ha hagut de dormir al sofà mentre ha acollit a casa dues noies alemanyes -un altre que viu en un pis petit-, fins a la noia que diu que “passar una setmana a l’estranger i amb una altra família, fa que t’hagis d’espavilar”.

Sóc de la generació dels que vam aprendre a llegir amb unes beceroles escrites, en castellà, sobre un suport de fullola -un xic esqueixada, per cert- i amb les quals una monja -en el meu cas, cubana- ens ensenyava a llegir des de ma, me, mi, mo, mu fins a mi mamá me ama, mi mamá me mima. Va ser a primària (potser a 3r o 4t) quan vaig començar a fer francès i més o menys en aquella època vaig començar a fer català a l’escola. Fins aleshores, parlàvem en català -alguna monja ho feia en castellà-, però no n’estudiàvem, de català. O sigui, que vaig acabar la primària havent après –a col·legi- castellà, francès i un xic de català. Els últims cursos de primària vaig tenir la sort de poder assistir a unes classes de català per adults que es feien a la casa de Cultura; allà vaig aprendre una mica més del català escrit. Ja a l’institut, durant els quatre anys que van durar els estudis secundaris, vaig fer anglès en comptes de francès; de manera que, als divuit anys, no tenia nivell suficient per anar pel món ni de francès ni d’anglès.

Actualment, els nostres fills aprenen anglès a l’escola i cada vegada comencen més aviat; molts d’ells complementen l’aprenentatge anant a classes fora de l’horari escolar, ja que sembla que aquesta és una manera perquè adquireixin un bon nivell. A més de gramàtica, amb els listening i els speaking practiquen la comprensió i l’expressió oral i, suposo, que el fet de mirar pel·lícules i escoltar música, també hi deu ajudar.

Ara bé, per deixar-se anar i aprofitar tots els coneixements, no hi ha res com la immersió. Cada vegada són més els nois i noies que, de ben joves, passen unes setmanes a un país de parla anglesa allotjats en una família amfitriona. Però no tots ens ho podem permetre i els pares sabem que l’estada no garanteix que n’aprenguin molt i que el que aprenen no justifica el cost de l’estada. Si n’hem sentit a parlar sabrem que en alguns casos, l’estada allà els permet gaudir d’una llibertat de la qual potser no disposarien, encara, a casa. Dies enrere, l’aracriatures apuntava que els viatges d’idiomes causen molts transtorns alimentaris.[1] Una altra manera de fer immersió és l’intercanvi, econòmicament més assequible per als pares i, alhora, enriquidor per a tota la família.

Una de les meves filles ha participat, aquest curs, en un intercanvi que s’ha organitzat des de l’institut on estudia; ha estat amb Linnköping (Suècia). Pel que ella ens va explicar, l’anada va ser un èxit. La tornada, l’hem viscuda més de prop; tots els de casa “hem estat d’intercanvi”. Tenir aquella noia -la Sarah- a casa ens ha permès tenir converses en anglès, compartir la nostra gastronomia i la nostra manera de fer, saber dels seus costums i perdre un xic la por i la vergonya, trencar el tòpic de les sueques i veure que les nostres filles poden dir -a diferència de nosaltres- que tenen cert nivell d’anglès.

Crec que no m’equivoco si dic que l’intercanvi ha estat profitós per tota la família.

[1] http://criatures.ara.cat/blog/2011/06/15/els-viatges-didiomes-causen-molts-transtorns-alimentaris

Un altre 2 de juliol

2011-07-02T15:46:00.003+02:00

Finalment, en Trias ja és alcalde de Barcelona i se serveix d’un tema d’Springsteen per fer-nos saber que “treballa per un somni”; la Plaça de Sant Jaume de Barcelona ja és convergent a les dues voreres; en Puigdemont, flamant alcalde de Girona, promet "treballar amb convenciment i sense complexos per capgirar la situació econòmica"; es veu que la cambrera de l’Straruss-Kahn va dir una mentida; els directius de la SGAE desviaven calerons cap als seus negocis fent veure que fan feines que no fan; en Mohamed VI ha dormit tranquil perquè se sent recolzat per un 98% d’electors... Aquests són alguns dels titulars de la premsa d’avui, un 2 de juliol com un altre.

Són dies de calor, sembla que farà bon dia; avui les platges s’ompliran de banyistes i, malgrat els consells pel que fa al sol i la salut, a les hores de màxima insolació el sol cremarà algunes pells, perquè tots ens llegim les recomanacions preventives en temes de salut, però pensem que el càncer és una cosa que passa als altres. Carreteres i autopistes aniran carregades de cotxes que traginen amunt i avall, des de famílies senceres en busca de la frescor del cap de setmana, fins a joves esbojarrats que persegueixen la diversió; uns i altres es cordaran el cinturó, però no pensaran el que els pot passar circulant per aquests móns de déu, perquè tots sabem que molta gent mor a la carretera, però això són coses que passen als altres. Els més menuts ja fa estona que corren insistint als pares per anar-se a banyar (piscina, riu, estany o mar; tant li fa!) i els pares els hi portaran i els vigilaran, però no pensaran que cada estiu moren nens i nenes ofegats; això són coses que passen als altres. Els més joves sortiran i gaudiran tan com puguin de la festa, tenint en compte –o no- aquells consells que els pares (que ells troben tan pesats) els han donat tantes vegades, perquè ells són joves i forts i estan convençuts que ells controlen i el que passa a als altres, a ells no els passarà.

I després de quaranta-vuit o setanta-dues hores, arribarà el dilluns i els que tenen feina, tornaran al seu lloc de treball més o menys relaxats –segons com hagi estat el seu cap de setmana- i continuaran allò que van deixar el divendres abans de plegar; els que no tenen feina reprendran les gestions per mirar de trobar-ne (els que en volen trobar, és clar!); els que no poden treballar perquè estan malalts continuaran les activitats que tenen programades per tal de trobar aquell remei que els guareixi. I així, cadascú seguirà el seu programa d’actes en funció de la situació en què es troba. Alguns, però, no podran retrobar allò que van deixar. I no són precisament els que estan de vacances ni els que estan de viatge ni els que els han fet fora de la feina... Perquè alguns no continuen, ens han deixat, la malaltia ha acabat amb ells.

I després del 2, vindran el 3, el 4, el 5... i després del juliol, seguirà l’agost, el setembre, l’octubre..., però cap altre dia de l’any no serà com el 2 de juliol, el dia central de l’any, el dia que en té 182 al davant i 182 al darrere.

Una particularitat com una altra, aquesta del 2 de juliol.

Digui’m?

2011-06-11T12:42:00.003+02:00

Aquesta és una de les expressions més comunes a l’hora de contestar al telèfon. N’hi ha moltes altres, de maneres de respondre: “sí?”, “digueu”, “qui demana?”... Totes serveixen per atendre la trucada d’aquest aparell de comunicació. De comunicació? En principi, el telèfon és això, un aparell que permet establir una comunicació dúplex. Si al temps dels meus pares era poc habitual disposar de telèfon als domicilis particulars, quan nosaltres érem petits, ja ho va ser més, d’habitual, i, actualment, no tant sols deuen ser poques les llars que no disposen d’aquest aparell, sinó que a la majoria de domicilis hi podríem trobar més de dos o tres aparells de telefonia -no em refereixo només al telèfon fix, sinó a qualsevol aparell de telefonia (fix, mòbil, Iphone, Blackberry, Htc... i totes les varietats, que no són poques).

Per tant, actualment, no hauríem de tenir cap dificultat per establir una comunicació telefònica, però, sovint ens trobem en què això no és així. “Ha trucat a l’empresa tal, si coneix l’extensió, marqui-la, si no la coneix, mantingui’s a l’espera”; “ha trucat a tal lloc, si vol parlar amb oficines, polsi 1, si vol parlar amb comercial, polsi 2, si vol parlar amb atenció post-vendes, polsi 3, si vol ser atès per una operadora, mantingui’s a l’espera”... A vegades, després de mantenir-nos una estona ben llarga a l’espera, ens comuniquen que les línies estan ocupades i que ho podem tornar a provar al cap d’una estona. Podríem transcriure infinitats de contestadors i veus enllaunades que posen fre a la comunicació. Ara bé, les que fan més malícia són aquelles que ens van torbant quan estem trucant a un número de tarifa addicional.

Un altre tipus de comunicació dificultosa és la que s’estableix quan un dels dos telèfons és un mòbil. Si tot va bé, cap problema: tindrem una conversa (agradable o no segons el tema i els interlocutors) i pagarem segons la tarifa establerta i la durada. Ara bé, si el telèfon mòbil emissor o receptor de la trucada es troba en un indret on no hi ha cobertura (o n’hi ha, però defectuosa o insuficient), la comunicació es fa difícil i ens podríem trobar en infinitats de situacions en què ens quedaríem sense poder transmetre allò que volíem. En aquests casos, es repeteixen frases del tipus “que em sents?”, “escolta, jo no et sento bé”, “jo et sento bé, però suposo que tu no”, “no deus tenir cobertura”, “vols que et truqui jo?”, “quan arribi et truco”, “ja t’envio un missatge”... Algunes d’aquestes expressions són absurdes, d’altres són redundants i d’altres potser només banals. Ara bé, totes tenen en comú que no són l’objectiu de la trucada i, en aquests casos, és fàcil que haguem de repetir l’intent. En resum: hem pagat (o no) uns calerons a la companyia de torn i ens quedem amb les ganes de dir o sentir allò que ha motivat la trucada. És fàcil, a més, que algú s’hagi posat un xic nerviós.

El telèfon, aquesta gran eina de comunicació, ha evolucionat molt des dels seus orígens. En algunes cases n’hi ha vells testimonis en desús. Certs corrents un xic retro han fet que molta gent vagi al darrere d’algun aquests aparells; els antiquaris, prou que ho saben, i és habitual veure’n en les seves parades a uns preus que segur que han fet que més d’un s’hagi estirat els cabells, penedit d’haver llençat aquell trasto inútil pensant que no servia per a res.

Nou o vell, antic o modern, fix o mòbil, els telèfon ens ha portat alegria i bones notícies, paraules dolces, carinyoses..., però també ha estat el mitjà pel qual ens han comunicat males notícies i desgràcies; moltes més de les que voldríem.

Riiing, riiiing... Ai que truca el telèfon!

Quantificant unes paraules que poden semblar grans privilegis

2011-05-26T15:14:00.002+02:00

Avui el diari ARA publica la notícia que “El Govern manté finalment els complements al sou dels funcionaris però suspèn el pla de pensions”; més endavant hi trobem “reduirà a la meitat el Fons d'Acció Social (FAS), del qual reben diverses ajudes, en lloc d'eliminar-lo”. L’opinió dels que manen queda recollida en aquesta frase “tenint en compte que finalment es manté el complement de productivitat, les nòmines dels empleats públics no es veuran afectades”.

Llegint aquesta notícia (http://www.ara.cat/societat/Govern-finalment-complements-funcionaris-pensions_0_486552389.html) se m’acudeix que algú pot pensar que els funcionaris gaudim d’uns grans privilegis: un sou amb uns quants i grans complements, un pla de pensions i uns ajuts socials que ens permeten enriquir-nos a càrrec de les arques públiques. Però, ben bé, de quins imports estem parlant?

Com que els sous dels empleats públics són “públics” (redundant, sí!), per qui tingui curiositat pot consultar les retribucions (tant les del 2010 -abans de la retallada[1]- com les actuals -2010, després de la retallada[2]-. En aquestes taules hi ha el sou base, els complements i el total del sou brut. Per fer-nos-en una idea i situar el personal a la taula de sous, esmentaré algunes categories de funcionaris “rasos”; és a dir, dels que us podem atendre quan aneu a demanar hora al metge, a matricular la vostra descendència a un institut o que treballem en una oficina fent o ajudant a fer alguns dels molts tràmits que cal fer en aquesta vida. En general, un administratiu és del grup i nivell C-13 o C-14; un auxiliar administratiu es troba entre un D-10 i un D-14, i un subaltern ronda entre E-10 i E-12.

Permeteu-me quantificar i aclarir a què fa referència això del Pla de pensions i dels ajuts socials perquè les coses no semblin més del que realment són. Ho faré explicant el meu cas personal.

Pel que fa al pla de pensions, un invent que es van treure de la butxaca (no sé si amb el vistiplau dels sindicats o no –ara no ve al cas-), l’aportació anual que em fan, ronda els 85€. Aquest fet m’augura una plàcida i pròspera jubilació. Cal afegir-hi que aquesta decisió de la Generalitat m’ha suposat haver de ser clienta de l’entitat bancària que ells han triat i amb la qual jo havia deixat de tenir tractes. Diria que, en el meu cas, hi ha més ofici que benefici.

Pel que fa al fons d’acció social “del qual reben diverses ajudes” –diu la notícia-, em ve de gust detallar els imports que vaig rebre l’últim any (enguany sembla que seran la meitat): Ajut universitari: 33,26€; ajut ocular: 20,79€; ajut escolar: 87,98€, ajut odontològic: exclòs (la causant havia complert els 18 anys a mig tractament). L’import total rebut per la suma d’aquests ajuts és de 142,03€. A casa, encara ho estem celebrant!

He de dir que, laboralment, gaudeixo d’uns privilegis; en sóc conscient i ho valoro. Ara bé, he volgut fer aquests aclariments perquè és fàcil carregar contra el col·lectiu de funcionaris -que, abans que funcionaris, són persones- que en més d’una ocasió som mal vistos potser pel fet de ser el primer contacte de l’administrat amb l’administració, aquesta gran (des)organització que, sovint treu de polleguera a més d’un quan es troba que allò que havia de ser un tràmit senzill es converteix en un calvari. Doncs aquests funcionaris que, a vegades, semblem uns grans privilegiats, som els primers de patir les conseqüències d’aquesta desorganització. I em fa mal al cor quan m’adreço a un taulell com a usuària i sóc testimoni d’un tracte poc adequat d’un ciutadà cap al treballador públic que es troba darrere el taulell, com me n’ha fet (de mal al cor, a l’ànima i a les entranyes) alguna vegada que la de darrere el taulell que ha rebut un tracte poc correcte he estat jo mateixa.

Ara que fa quatre dies del 22-M, ja es poden presentar els pressupostos i tot el que vingui al darrere, que ja hem acabat la campanya. Però alerta, senyors, que tornem a estar de pre-campanya; no ens oblidem que tenim les generals a uns mesos vista (qui sap si menys dels que tocaria)!

[1] http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Empleats%20publics/Retribucions/2010/Arxius/funcionari%20i%20interi.pdf

[2] http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Empleats%20publics/Retribucions/2010/juny%202010%20-%20contenci%C3%B3/Arxius/funcionari%20i%20interi.pdf

La recta final de la campanya

2011-05-18T22:52:00.005+02:00

[Recomano que abans us llegiu http://el-led-vermell.blogspot.com/2011/05/ai-la-campanya.html]

Ves per on que hi ha persones a qui els agraden les campanyes; a alguns els agraden ara que es presenten, tot i que ja els agradaven abans. Quina sort! A mi, potser m’havien agradat més abans que ara. Actualment, més que no agradar-me, trobo que em fan qüestionar la credibilitat dels candidats i la bona gestió dels recursos de què disposem i que uns i altres no es cansen de recordar-nos que són limitats. I com que una servidora és funcionària, a part de recordar-m’ho per tots els mitjans, fa un any que ho noto cada final de mes i considero que la retallada del 5% va ser una gitanada; una cosa és congelar els salaris i l’altra és retallar-los! (Sí, em queixo una vegada més perquè trobo a faltar aquest 5% que era ben meu; me l’havia guanyat amb els interinatges, les oposicions i els concursos i jo bé que faig la mateixa feina i segurament amb menys recursos!).

Tot i que aquesta moguda electoral no em fa gaire il·lusió, no arriba a amoïnar-me (com diu hàbilment en Josep Ferrés). He de dir que la campanya no m’ha tret ni mig minut de son; més aviat me n’ha afegit, ja que m’adormo plàcidament davant la televisió en els minuts destinats a la propaganda electoral.

Ara que ja fa uns dies de la darrera actualització d’aquest blog, que l’actual campanya ha avançat i disposem de més propaganda electoral a casa, em permetré fer algun comentari en base al que podem llegir a “El led vermell” (espero que s’entengui més amb un deix de sornegueria que no pas de mala bava).

Els retocs del Photoshop de la campanya olotina no acaben de ser del meu grat: les dents d’alguns són exageradament blanques, les d’altres semblen inexistents, i les candidates no és que n’hagin sortit gaire ben parades que els candidats mascles. A Olot tots ens coneixem i tinc la impressió que els de les pancartes no s’acaben d’assemblar amb els candidats de carn i ossos. Diria que m’inspira més confiança cada un dels elegibles en la seva vida real que no pas la imatge que han escollit per a la publicitat electoral. I m’atreviria a dir que la més semblant a la realitat és la del candidat d’ICV (sí, el de la samarreta vermella!). A la feina del “pinta-nassos” no li acabo de trobar la gràcia.

Els lemes, semblen un xic confusos: entre “relleu” i “canvi” hi trobo poca diferència; el “per Olot” el trobo poc exclusiu i un xic repetitiu; el “Junts per Olot” no l’acabo d’entendre i em pregunto “junts amb qui?”; però dels lemes en parlaré més endavant.

Pel que fa als sobres personalitzats que rebem a casa i les reaccions que en provocat en la meva persona, en voldria comentar un parell: un que m’ha sorprès negativament i l’altre que ho ha fet positivament. Negativament, el del PP (sí, l’he obert!), per l’espant que m’ha fotut quan, en desplegar la carta que m’adrecen, m’he trobat la imatge d’en Rajoy ocupant dues terceres parts de la pàgina i en el qual han omès -amb l'excepció d'un paràgraf- la versió bilingüe (vull dir que només un paràgraf és en català). En canvi, Solidaritat Catalana han fet una cosa que m’ha agradat: ens han enviat un únic sobre amb el nom dels tres electors que vivim al mateix domicili (un xic de l’austeritat de la que jo reclamava).

Encara no tinc clara la meva opció de vot i no sé si diumenge sabrem qui serà el nou alcalde d’Olot o si haurem d’esperar alguna mena de pacte, però em quedo amb la tranquil·litat que extraient una part de cada lema, sembla que podem estar tranquils. Ho provarem a veure què queda. Podem tenir un nou consistori que treballi per Olot i que, amb canvi o amb relleu, els elegits actuïn junts per Olot, amb il·lusió, com a gent normal per la independència, que escoltin el batec d’Olot, centrats en nosaltres i sàpiguen portar la veu del carrer a l’Ajuntament, treballant pel benestar dels olotins.

Al cap i a la fi, més que un partit o un altre, Olot és qui hi ha de sortir guanyant. Sembla que no hem pas de patir!

Ja hi tornem a ser

2011-05-14T00:27:00.005+02:00

Fa una setmana que va començar una nova campanya electoral. Aquest cop nosaltres tindrem eleccions municipals, tot i que determinades comunitats autònomes (de fet deuen ser la majoria) elegeixen també el govern autonòmic.

Doncs sí, es veu que des del moment en què s’enganxen els cartells, les diferents formacions poden demanar-nos de forma explícita i per diferents sistemes el nostre vot tot. El que hem tingut fins ara no era més que la precampanya. No ens confonguem!

Olot, la ciutat que m’ha vist néixer i créixer, deu rondar els trenta mil habitants i disposa d’un consistori format per 21 regidors. Els del govern sortint estan repartits en 6 forces polítiques: 9 són del PSC-PM, 7 de CiU, 2 d’ERC, 1 d’ApG, 1 del PP i 1 de PxC.

Amb aquesta nova campanya, els electors olotins tindrem al davant un ventall encara més ampli, ja que són nou les candidatures que surten publicades al Butlletí Oficial de la Província de Girona: ERC-Acord municipal; Plataforma per Catalunya; Convergència i Unió; Partit dels Socialistes de Catalunya–Progrés Municipal; Iniciativa per Catalunya–Verds–Esquerra Unida i Alternativa Entesa; Solidaritat Catalana per la Independència; Partit Popular (PP); Alternativa per la Garrotxa (APG), i Nova Catalunya Independent..

Nou candidats per una alcaldia “petita”. Nou candidats, tot i que encara en podrien ser més, si tenim en compte que Reagrupament ha “pactat” amb CIU. D’aquestes nou llistes, n’hi deu haver dues que “es disputaran” l’alcaldia; després, algunes (tres?) que obtindran alguns regidors, i de la resta, diria que poques tenen possibilitats d’aconseguir un representant. Tot i que sóc conscient que no entenc de política, crec que pot anar més o menys així. Per això em plantejo algunes preguntes: Les forces minoritàries no tindrien més possibilitats d’obtenir representants al consistori si s’haguessin ajuntat? Què en trauran els grups polítics de fer una campanya cadascú per la seva banda si no aconsegueixen representació? I els electors, què en traurem de tot aquest escampall de llistes i candidats? Per quin motiu no han pogut fer una llista conjunta dues o tres formacions amb idees semblants? Protagonisme, potser?

Durant aquests quinze dies rebrem publicitat per tots els canals possibles: ràdio, televisió, periòdics locals i comarcals i, sobretot, bústia a bústia (i a fequis que no s’estan de res: un sobre per a cada un dels electors, no un per domicili). A més, tenim les banderoles que van aparèixer la matinada de divendres en les quals podem veure unes fotografies -més o menys naturals- dels candidats que ens ofereixen la seva imatge tal i com ha semblat millor als publicistes.

Espero que en aquesta campanya, més mediàtica que l'anterior -diuen-, tots plegats tinguin seny amb l’ús de les noves tecnologies i no facin com alguns partits que a les autonòmiques van quedar ben retratats (de fet, a hores d’ara, ja s’ha retirat del YouTube l’accés “oficial” al vídeo de Ciutadans). Confio que cap dels candidats per Olot no ens faci quedar malament amb vídeos de contingut dubtós; Olot no s’ho mereix.

Quan fa una setmana de l’inici de la campanya ja tenim a casa un munt de propaganda de totes mides i colors i m’adono que sigui del partit que sigui no s’hi escatimen els recursos. Es veu que l’administració ha de retallar en serveis com sanitat i educació, en les nòmines dels treballadors públics, en altres despeses bàsiques..., però pel que fa a la publicitat electoral, encara ens podem permetre una campanya de luxe. I jo que m’esperava un xic d’austeritat! És ben bé que no hi entenc pas ben res!

Estranys a pagès?

2011-04-25T21:09:00.009+02:00

Fa més de vint-i-cinc anys em vaig afegir a un grup de persones que ocupaven una finca, propietat d’ICONA, que es troba situada a Monars, llogarret de l’Alta Garrotxa al peu del Comanegra. Amb en Joan, havíem conegut aquells nois i noies per Setmana Santa de l’any 1982, quan, amb uns amics, fèiem una travessia de tres dies per l’Alta Garrotxa i vam passar una nit a Monars, on ens vam allotjar i vam compartir la vetllada amb ells.

Conèixer aquells nois i noies ens va agradar. Per casualitat, al cap d’uns mesos els vam tornar a trobar i ens vam plantejar la possibilitat de formar part d’aquell grup. Ells, inicialment havien ocupar aquella finca pública com a alternativa a “fer la mili”, ja que eren un grup d’objectors de consciència quan el servei militar era obligatori i encara no s’havia aprovat la llei d’objecció. Vam conèixer el seu projecte i ens va engrescar. Poc més endavant, no en vam tenir prou de saber de la seva existència, sinó que vam necessitar passar a formar-ne part. La muntanya ens apassionava; l’Alta Garrotxa ens fascinava, i la seriositat i viabilitat d’aquell projecte ens semblaven suficients per atrevir-nos a provar-ho. De manera que entre el 1983 i 1984 hi vam conviure prop d’un any.

Allà vaig aprendre una sèrie de coses de les quals me’n sento satisfeta; vaig adquirir una experiència que no tenia en temes de subsistència, de valentia i suposo que de creixement personal; vaig adquirir coneixements pràctics d’alguns temes del món rural i vaig viure en primera persona experiències de les quals havia sentit a parlar, però que no havia pogut tastar. Aquell any vam treballar de valent: menar l’hort, fer conserves, criar aviram, matar porc, fer feines temporeres, anar a fira a vendre un pollí criat per nosaltres, tenir un (mini)ramat, munyir cabres, collir herbes... un seguit de feines pròpies dels manuals tipus La vida en el camp, L’horticultor autosuficient, o Agricultura ecològica per a principiants que trobava tan interessants en aquell moment.

Els principis de Monars no havien estat fàcils; com a ocupes, el grup havia estat desallotjat per les forces de l’ordre públic i la Guàrdia Civil havia fet fora els primers integrants del grup en més d’una ocasió. Mentre hi vaig estar, aquell tema s’havia calmat i encara que el fet d’habitar aquell indret no acabava de ser legal, tampoc no es podia dir que fos del tot il·legal; si més no ningú ens va venir a recordar que allò que estàvem fent era prohibit; es podria dir que allò era “consentit”.

Vaig tenir la sort de viure el moment de màxim apogeu del projecte de Monars. En aquells moments, fins i tot sortia a la guia de camps de treball internacionals que oferia el que en aquell moment devia ser el servei de joventut de la Generalitat i ens havien visitat joves alemanys, anglesos, suecs i fins i tot americans que havien destinat part de les seves vacances al projecte de restauració d’un “poblet” abandonat.

No recordo que cap organisme hagués finançat aquell projecte, ans al contrari, cada un dels participants col·laboràvem per tal de finançar-lo i de tirar-lo endavant.

Els visitants eren molt ben rebuts: excursionistes, grups d’escoltes, familiars, coneguts, pastors, caçadors i fins i tot curiosos tenien un lloc on passar el dia o la nit i un plat a taula o un lloc a l’escon a la vora del foc on enraonàvem i compartíem experiència, jocs de cartes o cançons.

Crec que aquell grup va caure en gràcia dels habitants dels pobles propers: Oix, Beget i Rocabruna. I això no va ser per casualitat, ja que sempre havíem tingut bona relació amb ells: hi anàvem a comprar, a recollir el correu, a preguntar-los com i què plantar, on anar a pasturar... Perquè sempre vam tenir clar que qui millor coneixia els intringulis d’aquell indret eren les persones que hi havien viscut i treballat. Val a dir que sempre hi va haver un tracte respectuós i de col·laboració amb la població local i m’atreviria a dir que ens veien com a uns joves segurament utòpics, però d’aquells que “són bona mainada”. No faltàvem a la festa de Beget ni a la de Rocabruna i ens comportàvem com ho feien els habitants del poble. Potser peco d’ingènua, però no recordo haver vist ni consum d’alcohol ni de drogues per part dels integrants d’aquell grup. L’aspecte, malgrat rentar-nos pràcticament en un cossi i rentar la roba a mà, era força bo; no hi faltaven barbes i cabells llargs, però anàvem tan nets i polits com els mitjans domèstics ens permetien.

La prova de la integració amb els habitants de l’entorn la vam tenir a la Festa Major de Monars de l’any 1984, per Sant Sebastià. Aquell cap de setmana vam aplegar-hi gran quantitat de persones d’àmbits diferents: excursionistes, naturalistes, garrotxins de naixement o d’adopció, pastors, caçadors, boletaires, antics habitants, admiradors, familiars nostres, periodistes... Pallassos, músics i, fins i tot una coral, van ajudar-nos a fer una Festa Major ben lluïda i l’era de Mà de l’Om va ser la pista d’un Ball amenitzat per en Blanc de Beget i l’Amadeu de les Arçoles. Quina festassa!

On era el secret? Crec que només es tractava de viure d’acord amb la gent del país, d’escoltar-los i ser respectuosos amb ells i d’integrar-se en l’entorn. Res més.

La meva estada a Monars va ser curta. Tal com diuen: des d’aleshores ha plogut molt. I com que la vida dóna moltes voltes, ara mateix tot allò em queda un xic lluny. Ara bé, no me n’he oblidat i considero que com tot a la vida, aquella experiència va tenir el seu costat bo i estic segura que em va aportar coses positives.

La meva estimació per l’Alta Garrotxa, suposo que heretada per part del pare, fa que hagi continuat estant en contacte amb la gent del país i, fa uns deu o dotze anys, he compartit alguns moments amb els habitants d’Oix, aquest poblet de l’Alta Garrotxa, que durant molts de temps va estar deixat de la mà de Déu i on n’han passat a l’alçada d’un campanar i se’n podria fer més d’una novel·la.

La gent d’Oix sap què és viure a l’Alta Garrotxa, gaudeix dels avantatges i en pateix els inconvenients. Qui hi ha nascut i ha pres l’opció de quedar-s’hi és qui més ho pot saber. La gent d’Oix és gent treballadora; tenen una vida social i cultural rica; són actius -i activistes quan cal-; s’han mogut per defensar el que els pertany, i saben què és la sopa d’all sense que hagin de venir els de fora a fer veure que els la descobreixen.

Compartir experiències amb ells ha estat, és i serà (espero) tot un plaer. Hi he pogut conviure alguns anys per preparar la festa major. La Festa Major dura un parell de dies, però la preparació, gairebé tota una setmana. Allà, entre tots es fa tot: engalanar el carrer, preparar una exposició, fer el sopar per als músics, despatxar a la barra del bar... També hi he compartit altres celebracions: els Pastorets, l’Aplec d’Escales i l’espectacular revetlla de Sant Joan (i dic espectacular perquè ho és!). Totes aquestes festes es fan per iniciativa de la gent del poble i amb la col·laboració dels participants. Allà tothom hi és benvingut: grans i petits, habitants i visitants, joves i vells...

D’uns anys ençà, a la Festa d’Oix hi abunden “els nous alt-garrotxins”. N’he dit així, perquè no sé com referir-me a ells. Em consta que ells detesten aquest qualificatiu, tot i que és pràctic per saber de qui parlem; per tant, a partir d’ara utilitzaré el mot “neorurals” per referir-m’hi. Espero que no molesti ningú.

Divendres, amb la meva família vam anar a fer un toc a Cal Ros. Cal Ros és botiga-bar situada al carrer Major d’aquest petit poblet on és possible jugar una partida de la botifarra, prendre-hi un bon vermut de bóta o comprar-hi des d’un paquet de macarrons fins a un desembussador per a l’wc, passant per un manat de ceba tendra o uns pebrots vermells. Quan hi vam entrar hi havia, com cada dia, els homes del poble fent la partida; ahir, pel fet de ser Setmana Santa, hi entrava algun turista segurament allotjat al càmping o en una casa de turisme rural; hi havia mainada del poble que entraven a comprar alguna llaminadura i sortien a jugar al carrer. Ara bé, el que no ens va passar per alt, va ser la presència d’alguns neorurals i no pas precisament pel fet de ser-ho sinó per la seva vestimenta i la seva actitud.

Passejar pels carrers d’Oix, divendres passat, era diferent que fer-ho un dia de cada dia. Ahir s’hi preparaven la fira “Oix 1850, Festa vuitcentista, Bandolers i contrabandistes”. Crec que enguany se’n fa la segona edició. No vaig assistir a la primera i no hauré assistit a la segona, però crec que puc dir que no és una festa de i per al poble d’Oix. Diria més aviat que es tracta d’una fira dels neorurals; una fira feta a Oix sense comptar amb la gent del poble. Una festa feta als carrers d’un poble on (con)viuen gent del país i gent de fora; persones amb més deures que drets i persones amb més drets que deures; gent que paga els seus impostos i gent que no tan sols no els paguen, sinó que viuen de subsidis diversos.

I justament el dia de Sant Jordi, coincidint amb aquest esdeveniment, El Periódico de Catalunya dedica una doble pàgina a les repercussions socials de la vida alternativa dels neorurals i, sota el títol “Estranys a pagès” ens mostra algun casos de persones que viuen “d’aquesta altra manera” a l’Alta Garrotxa. En aquest article, hi surten unes paraules de l’alcalde de Montagut i Oix (municipi on pertany el poble d’Oix), paraules com «No tenim problemes greus, de delinqüència o drogoaddicció, però és indubtable que aquest fenomen provoca certs riscos d’encaix social al poble. N’hi ha de molt seriosos, que arriben aquí amb projectes d’agricultura ecològica i de contacte amb la natura. Alguns fa molts anys que hi viuen i estan arrelats al territori, però altres van de pas, rebotats de la ciutat, amb un tipus de vida molt marginal, gairebé de supervivència», més avall, l’articulista escriu Però aquesta població nouvinguda també comporta «un cert divorci» amb els costums i tradicions del poble i, el que a judici de l’alcalde és pitjor, la possibilitat que es creïn dos mons paral·lels. «Ara mateix hi ha una relació cordial, però cada un d’aquests grups [els veïns de tota la vida i els neorurals] va a la seva. Això pot causar problemes de cohesió social, per això és molt necessari establir connexions entre tots dos», afirma Ribes. En un apartat titulat “Recursos” hi diu «Igual que les ciutats tenen els seus plans de barri, en el medi rural necessitem ajudes per donar feina a la gent i per proporcionar els serveis bàsics. No es pot permetre que hi hagi gent sense cap qualitat de vida perquè es considera que és una opció personal i que és una forma de vida alternativa. Igual que no es pot permetre que hi hagi veïns que paguen impostos i altres que no en paguen», insisteix.

Curiosament, divendres a Cal Ros, l’actitud d’un d’aquests neorurals era “digne” de veure: s’enrotllava amb tothom qui entrava, mamava com el que més, s’autoservia amb molta franquesa una cervesa darrera l’altra i mentre vam ser allà ni en va pagar cap ni va fer cap gest perquè els que regenten el bar tinguessin facilitat per anotar-li cada una de les mitjanes que agafava. Qui sap si a hores d’ara ja ha cancel·lat el deute. Anava abillat amb una vestimenta peculiar, amb un cabell que ara mateix em costa de descriure i tampoc puc descriure el calçat (perquè no en duia). Com ell, altres personatges del seu estil van entrar al bar i tenien en comú alguns trets característics: la franquesa d’autoservir-se, l’aspecte físic i aquella gran set. Em va fer gràcia el que em va dir una de les meves filles i em prenc la llibertat de reproduir-ho: “Mare, vosaltres ara podríeu ser així? Gràcies per no ser-ho.”

Tot plegat fa pensar que potser l’articulista d’El Periodico tenia raó i realment tenim estranys a pagès.

Sobre la nit

2011-04-18T00:34:00.001+02:00

Tal com passa amb els dies, de nits n’hi ha moltes per recordar. La nit de Nadal, carregada de màgia i il·lusió; la de Cap d’any, nit teòricament més llarga, però que els humans ens entestem a convertir-la en una de les més curtes... Perquè, de nits, n’hi ha de tota mena.

La nit és aquell període de temps que hi ha entre dia i dia i que cadascú destina al que li sembla (o al que pot). Tradicionalment, aquest espai de temps ha estat reservat al descans físic i mental, a les relacions íntimes (de parella o no)... Aquesta seria la part més tendra i bucòlica de la nit. Per als joves (i alguns que no ho són tant) la nit és sinònim de diversió: concerts, discoteques, festes, celebracions esportives... Segurament que la majoria d’aquests actes no tindrien tant d’èxit si es fessin en plena claror del dia. I com que la nit té una doble cara, la seva foscor empeny els humans a fer allò que no es pot fer mentre és clar; de manera que és a la nit quan es produeixen la majoria de, robatoris, baralles, borratxeres...

Descansar a la nit, a partir d’una edat i una situació personal determinades no és del tot fàcil. De nit els decibels es magnifiquen i som capaços de sentir aquell soroll insignificant que no sentiríem en ple dia encara que es produís al costat de la nostra orella. Depenent d’allà on visquem, de nit podem sentir les intimitats dels veïns: si arriben a mitja nit, si porten talons o sabata plana, si es dutxen abans de ficar-se al llit, si es lleven a fer un riu, si el seu fill té tos o si li surten les primeres dents, si els sona el telèfon o el despertador, si arriben sols o acompanyats disposat a passar una nit boja o si han decidit aprofitar la calma i la foscor per resoldre en forma de discussió allò que no acaba de rutllar.

Ja a dintre de casa, de nit podrem gaudir dels estossecs dels nostres fills (que són més forts que no pas de dia), serà l’espai de temps que ocuparan les grans febrades i quan segurament haurem d’administrar antitèrmics, fer-los banys d’aigua tèbia o qualsevol altre remei més o menys casolà per fer-los baixar la temperatura; de nit és quan hem anat a urgències més espantats. Quan els fills ja són més grans, és a la nit quan patirem per ells: els estudis, les amistats, les primeres relacions afectives... tot això se sobredimensiona de nit. Les cabòries siguin per temes laborals, familiars, de salut, polítiques, econòmiques o fins i tot esportives, totes tenen la capacitat d’aparèixer en plena nit, arraconant el son reparador i neguitejant-nos a cor què vols.

En l’àmbit domèstic, és de nit quan prendrem consciència de sorolls diversos: la nevera que s’ha fet vella i no para de fer soroll, aquell despertador que ens han venut com a silenciós i que resulta que no ho és gaire, aquell motoret del llit, el transformador d’aquell llum de paret...

Els que patim la síndrome de la lloca (conjunt de símptomes físics, però sobretot mentals, que priven la persona afectada de gaudir d’un son conciliador fins que tots els polls no han arribat a jóc i el galliner queda tancat i barrat), tant si és congènita com adquirida, ens estimem mil vegades més una nit de diari que no pas una de festa i vivim en una contradicció constant, ja que ens agrada el ritme diürn dels dies festius, però ens sentim més còmodes amb el ritme nocturn dels dies laborables.

Això no obstant, de nits, n’hi ha de molt tranquil·les. Per posar un exemple, a mitjan agost, situats lluny de la claror de les ciutats, podem passar una bona estona nocturna observant les llàgrimes de Sant Llorenç, gaudint del que s’anomena pluja d’estels.

Santa nit, plàcida nit!

Sobre la paciència

2011-04-17T00:06:00.002+02:00

Quanta paciència s'ha de tenir. Amb aquesta expressió actualitzava el seu estat un amic del facebook. Seguidament escrivia, entre parèntesi, ara no sé si posar-hi un interrogant o un signe d’exclamació. Tant amb un signe com amb l’altre, aquesta proposició estaria carregada de sentit.

El diccionari defineix el mot paciència com “Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se’n” i “Qualitat de qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que tarda, la durada d’un treball.

No sé fins a quin punt la paciència és innata o si s’adquireix a mida que hom va creixent; suposo que hi deu haver un xic de cada component. El que està clar és que, pel que fa a aquesta qualitat, n’hi ha que estan més ben dotats que d’altres. N’hi ha que de ben menuts ja són molt pacients i n’hi ha que són ben impacients, sigui a l’hora de fer-nos saber que tenen gana o son, a l’hora de fer un trencaclosques, a l’hora de fer un trajecte en cotxe... I és que ja de ben petits, n’hi ha que tenen més paciència que un sant.

La falta de paciència és una cosa que s’encomana; amb això vull dir que una persona impacient pot fer acabar la paciència del que té al seu costat, per molta que en tingués el qui “l’aguanta”. Aleshores diem que li ha fet acabar la paciència.

La paciència és un bé escàs i m’atreviria a dir que cada vegada ho és més. Les nostres mares tenien més paciència que nosaltres mateixes. A la meva mare li havia sentit a dir paciència no t’acabis. Jo mateixa, quan em desespero sovint m’encomano a la santedat d’aquesta qualitat: Santa paciència!

Els mitjans tecnològics actuals ens han acostumat la immediatesa. En us segons podem contactar amb qui ens interessa, tant si es troba a casa com fora; tant si és a la vora com si es troba a l’altra punta del món. En un tancar i obrir d’ulls podem trobar informació del que vulguem i (més o menys) en l’idioma que ens convingui. Crec que aquestes noves tecnologies contribueixen al fet que tots plegats tinguem molta menys paciència. Això es nota a la carretera, a la feina, a l’escola, a la fleca, a la cua de la caixa del supermercat, a la gasolinera, a les botigues de roba, a la perruqueria, a la sala d’espera del metge, als camps de futbol, als pavellons, a les estacions de tren, als aeroports, a la parada de bus... I a dintre les cases, cadascú s’ho sap!

I és que de paciència, com de seny, tots n’hem de tenir. I sovint n’hem de tenir per nosaltres mateixos i pels altres. Sovint hem de fer allò que en diem armar-nos de paciència. En necessitem els adults i els joves, els homes i les dones, els empresaris i els treballadors, els pares i els fills, els metges i els pacients, els compradors i els venedors, els funcionaris i els administrats, els rics i els pobres, els alts i els baixos, els professors i els alumnes, els pescadors i els caçadors, els rossos i els morenos, els de dretes i els d’esquerres i... sobretot, sobretot, n’hem de tenir i n’haurem de tenir –i no pas poca- les catalanes i els catalans.

La meva mare tenia molta paciència i no li van faltar ocasions per demostrar-ho. Sovint deia que la paciència és la mare de la ciència. Ara bé, quan l’ocasió s’ho mereixia li podíem sentir a dir: Déu em doni paciència i algun duro barrejat, és el lema que jo uso i així tinc tranquil·litat. Ja m’agradaria, ja, haver estat hereva d’aquesta seva qualitat!

Paciència no t’acabis!

I per què n’hauríem de ser, d’idiotes?

2011-04-02T09:03:00.001+02:00

Aquesta setmana m’ha arribat un mail amb un text -suposadament[1]- d’Arturo Pérez Reverte; un text d’aquells que es fan famosos a la xarxa i que ja fa mesos que circula. Sigui qui sigui l’autor del text, m’agradaria aclarir-ne algunes coses.

El fet de de queixar-se de la vaga dels controladors no vol dir que ens sigui igual la retirada d’ajudes a col·lectius desfavorits, ni que estiguem reclamant mesures que treguin el dret de la baixa laboral ni de gaudir de detreminats permisos. Potser no estem d’acord amb el repartiment dels ajuts ni amb l’ús del dret a la baixa laboral que es fa, però no per això ens presuposem idiotes.

El fet que la corrupicó política no sigui una excepció no és deixa indiferents, com no ens hi deixen certs privilegis de la classe política ni el frau fiscal de persones que acumulen riqueses desmesurades... Evidentment que no ens quedem igual i no ens presuposem idiotes.

Segurament que no ens agrada la monarquia que tenim i ho hem dit, ho diem i ho direm les vegades que facin falta. Els treballadors, els joves i altres col·lectius no es queden igual encara que no es manifesten violentament com en altres països. I potser, vés per on, preferim estalviar-nos certs actes violents. Ara bé, per això no ens presuposem idiotes.

Personalment, puc dir que em sé el nom d’alguns futbolistes supermilionaris i que no sé qui són la majoria de les persones que surten a les revistes del cor -tot i que podria saber-ho si m’hi esforcés més-. Alguna vegada (segurament moltes menys que les que l’autor del text trobaria adequades) llegeixo algun article d’algun personatge considerat intel·lctual (potser de no tan al nivell com trobaria adequat l’autor del text). Ara bé aquestes coses, no fan que em pugui sentir ni més ni menys idiota.

En el text de referència l’única pregunta que es repereix al final de cada paràgraf és “sou idiotes?” Es veu que si la gent respon que sí[2] ens quedaria una mica d’esperança; ara bé, si molta gent respon que no, vol dir que estem molt “cardats”.

Qui respondria que sí a tal pregunta? Jo també crec que hi ha molt per fer i molt per sanejar. Jo també estic en contra de moltes coses que esmenta l’autor. Jo també trobo indecents moltes de les coses a què fa referència. Oi tant que sí! I el que jo pensi no em fa sentir ni més ni menys idiota.

Ara bé, com que el mot idiota té un significat ben clar “Deficientíssim d'intel·ligència a causa d'una anormalitat cerebral”, trobo de molt mal gust fer-lo servir en el context en què l’ha fet servir aquest personatge. Sigui qui sigui l’autor d’aquest text[3], podria ser una mica més educat, respectuós i estalviar-se de menysprear qui no reacciona com ell trobaria adequat. La població “rasa”, segurament d’un nivell cultural més baix que ell, tenim els nostres drets i els fem valdre com ens sembla o com podem i no ens agrada que l’intel·lectual de torn surti al carrer disposat a jutjar-nos i a fotre’ns enlaire l’autoestima que ens queda.

Perquè, tot això, què té a veure amb ser idiota?

[1] Dic suposadament, pequè no l’he sabut trobar publicat en el seu web ni l’he vist signat per ell, però tampoc ho ha desenit, tot i que més aviat en algun lloc web esmenta que se li ha atribuït l’autoria de “forma errònia i fins i tot potser interessadament”.

[2] Qui respondria que sí quan li pregunten “sou idiotes?”

[3] I més encara si és un autor tan reconegut amb tants premis, membre de la Real Acadèmia i amb un bagatge cultural de tan alta volada.

Fa vint anys que em vaig graduar

2011-03-21T23:11:00.000+01:00

Tal dia com avui, ara fa vint anys, em vaig graduar, vaig obtenir un títol: el de mare. Un títol per al qual no calen uns estudis previs, ni superar uns exàmens ni abonar cap taxa. Els estudis previs servirien de ben poc; els exàmens serien inútils, ja que a partir del moment de la graduació s’entra en un procés d’avaluació continuada, i les taxes, s’abonen a partir d’aquell moment.

Amb la maternitat, normalment, es deixa enrere una etapa de la vida marcada, en molts casos, per la vida de parella, d’atencions mútues, benavinença, independència, calma i tranquil·litat i un món de color rosa on hi tenen cabuda el sortir, dormir bé, escoltar un butlletí de notícies sense interrupcions, gaudir de la música i la lectura durant llargues estones... Amb el nou estat, ens podrem oblidar d’aquests privilegis perquè trigarem uns anys a recuperar-los, però entrarem en una etapa de la vida on no hi tenen cabuda ni l’avorriment ni la monotonia.

No es tracta d’una etapa privada de nous coneixements, més aviat al contrari: s’aprèn, amb molta rapidesa a fer dues coses a l’hora i a anar de bòlit per fer tot allò que cal en el poc temps de què disposem.

A partir d’aquell moment ens acompanyen els dubtes: Pit o biberó?, A demanda o amb horari?, Deixar plorar o agafar-lo a coll?, Cangur o guarderia?, Escola pública o privada?, Vacunes?, Homeopatia?... I més endavant: Futbol o bàsquet?, Càstig o sermó?, Hora de tornada o llibertat d’horari?... I tant si ens decantem per una opció com per una altra, sempre trobarem algú (un professional de la sanitat, l’educació o un espontani qui sap si amb menys experiència que nosaltres) disposat a fer-nos adonar que no ho estem fent prou bé. O sigui que, per si no en teníem prou amb els dubtes, a partir d’aquell moment, ens acompanyarà també una bona dosi de culpabilitat.

I estarem orgulloses de ser mares, sí; però si en algun moment havíem dubtat de si fer constar al currículum que fèiem vida de parella (casada, de fet o en pecat), ara ja no dubtem que no cal posar-hi que a més, som mares. Més aviat, esperem –ingènuament, és clar- arribar al final de l’entrevista laboral escapant-nos d’aquesta pregunta, tot i que tenim molt clar que un moment o altra caurà i, ens imaginem la ganyota de l’entrevistador quan senti la resposta: sí senyor, sóc mare de dues filles.

Això no obstant, ens (re)incorporarem a la feina on trobarem uns companys als quals potser avorrirem amb el nostre únic tema de conversa -els fills o les filles- que, de fet, ens interessa més que el futbol o el preu del petroli, i continuarem pendents de la descendència perquè ens haurem assegurat de deixar ben anotats (a la guarderia, escola, cangur o avis) els telèfons on ens poden localitzar perquè, a la feina o fora, sempre estarem de guàrdia.

I més endavant, a l’adolescència, passarem a ser la pitjor de totes les mares del món; la que el priva més de la llibertat, la que es posa més en la seva vida o (això depèn del dia) la que passa més olímpicament d’ells; la que els diu les coses més malament i la que es creu amb el dret de posar-los uns límits que no voldran tenir... I amb una mica de sort, en algun moment (segurament pocs, però intensos) serem la mare més genial, guai o collonuda de totes!

La veritat és que, rossos o morenos, alts o baixos, grassonets o esprimatxats, els nostres fills acabats de néixer són, indiscutiblement, els fills més bonics del món. Arriben en un moment de dolor físic i són capaços de fer-nos oblidar aquell dolor en pocs instants. Ens omplen la vida de noves i bones notícies: la primera dent, la primera paraula, els primers passos... són moments que recordarem d’una manera especial. I farà el primer any i el segon... I viurem cada un dels seus aprenentatges com a grans descobriments. I voldrem compartir amb ells cada un dels seus èxits i ser amb ells per fer-los costat en els seus fracassos. I ens agradarà ser-hi per acompanyar-los a l’entrada del món dels adults. Perquè per més disgustos que ens puguin donar, els estimem per damunt de tot i donaríem la vida per ells.

Si ara m’haguessin de ratificar el títol, no sé si passaria les proves de revàlida. Suposo que depèn de qui formés part del tribunal i del seu grau d’exigència. Segurament no em sabria gaire bé la part teòrica, ja que considero que no hi ha manuals que serveixin de molt, més aviat sovint ens hem de guiar pel sentit comú i la intuïció. A l’examen de la part pràctica, suposo que aniria trampejant servint-me dels coneixements adquirits per experiència pròpia experiència i dels meus encerts i les meves errades.

Fa vint anys que em vaig graduar i, vista l’experiència, no dubto que em tornaria a matricular perquè ara sé que el de MARE, és un dels títols que posaria en MAJÚSCULA, negreta i subratllat a la meva història personal.

El secret del seu turbant

2011-03-20T20:48:00.000+01:00

Fa poc vaig llegir El secret del meu turbant, obra conjunta de Nàdia Ghulam i Agnès Rotger. És la història colpidora de Nàdia, una nena afganesa que als vuit anys va quedar atrapada i molt malferida per un bombardeig a la llar familiar de Kabul; tant que ni els metges creien que se’n podria sortir. La seva mare li fa fer costat i la va atendre durant el procés de recuperació.

Amb tan sols deu anys, quan va sortir de l’hospital, es va trobar amb un país pres pels talibans; que el seu germà, Zelmai, de catorze anys, havia mort com a conseqüència de la guerra i que el seu pare havia quedat trastocat. La seva família, doncs, estava formada per un pare malalt, una mare que mai no havia treballat fora de casa, ella mateixa i dues germanes més petites i no tenien recursos per sobreviure en aquell territori devastat per una guerra que encara continuava.

Aquella nena tenia clar que algú de la família hauria de treballar per mantenir-los. I qui ho podria fer? Només un home podria trobar alguna feina per alimentar-los a tots plegats; de manera que va tenir clara la solució: ella seria l’home de la família, en Zelmai, nom que va manllevat del seu germà difunt. Enfaixada, vestida de noi i amb un turbant al cap va sortir a guanyar-se les garrofes. Va fer feines agrícoles, neteja i reconstrucció de pous, va arreglar bicicletes (ella no n’havia tingut mai i no sabia anar-hi)... Aquella vestimenta li obriria, relativament, les portes a una vida privada a les dones: treball, educació, vida social i certa dignitat com a persona.

Actualment, gràcies a una família catalana adoptiva, viu a Barcelona on pot fer realitat els seus somnis: ser una dona lliure i estudiar, cosa que no hauria estat possible al seu país d’origen.

Per iniciativa dels organitzadors de la Mostra internacional de documentals Olot.doc i a la bona predisposició de la Nàdia, hem tingut l’oportunitat de compartir amb ella el secret del seu turbant.

Es va explicar en un català gairebé perfecte, d’una forma molt planera, descrivint els fets de la seva vida en un to seré i natural, sense cap dosi d’escàndol ni de dramatisme.

Va recalcar que havia pogut superar les dificultats que havia tingut –que no han estat poques- i vèncer la por, gràcies a l’amor i el suport de la seva mare, que en els moments en què la seva vida perillava va creure sempre -més que els metges i tot- que ella se’n sortiria i li va donar suport en tot moment. Aquella dona, analfabeta, se servia de la intuïció per curar-li les ferides i feia servir unes tècniques mèdiques de supervivència i collita pròpia. Per exemple, aixafava medicaments caducats i posava la pols resultant al damunt de les ferides.

Ens va explicar que en un país on el 60% de la població és analfabeta, el món que es dibuixen més enllà està format per Rússia i Estats Units; de manera que, des del seu punt de vista, els estrangers o bé són russos o bé són americans. Això la va portar a explicar-los l’anècdota que la seva mare afganesa pensava que els pares adoptius de la Nàdia, de Barcelona, són americans o americans catalans.

Part de la població afganesa se sorprenia de la raresa d’aquells homes estrangers que al matí construeixen carreteres -quan soldats de la ONU treballaven en la reconstrucció del territori- i a la tarda les destrossen -quan bombardejaven amagatalls dels talibans-.

Va aprofitar la seva intervenció per reclamar els drets humans, en general, i, sobretot, de les dones i els infants; drets bàsics com educació, salut, cultura i llibertat, que han estat pràcticament inexistents al seu país.

Ens va fer saber la sorpresa dels joves afganesos que havien estat els amics de la Nàdia-noi en saber la seva veritable història i que van quedar parats de no haver notat mai cap petit indici. Precisament ella sempre havia estat més valenta que molts d’ells i en tornar a casa alguns vespres en què circular pels carrers podia ser poc segur, ella era qui els acompanyava a casa i tornava sola a casa seva.

No sé ben bé qui portava els pantalons a casa seva, però ella hi portava el pa, els diners i, crec que ara ja podem afirmar que ella era qui portava el turbant i, per cert, el portava molt ben posat!

Gràcies Nàdia per compartir amb nosaltres el secret del teu turbant.

Biutiful (o no)

2011-03-15T23:48:00.001+01:00

A aquestes alçades no deu quedar ningú que no hagi escrit sobre el gran èxit que “Pa Negre” ha tingut i l’enorme i inusitada quantitat de premis que ha rebut. Diaris, revistes, ràdios, blogs i murs de facebook n’han anat plens. Amb aquestes paraules, començava l’entrada “Pa negre” al seu blog, “El led vermell”, un meu amic bloguista. I si ell parlava de Pa Negre, jo vull fer-ho de Biutiful.

Vaig anar al cinema a veure Biutiful per omplir un capvespre d’hivern, segurament plujós i sense saber ben bé on em posava; la veritat és que ni em considero gran admiradora d’en Bardem (ai que aquí potser l’has pifiada!), ni fanàtica del cinema hispanoamericà (sap si l’has tornada a pifiar!).

I com que no em vaig informar, les primeres imatges em van sorprendre i, encara no havien passat cinc minuts, vaig notar que em trobava davant d’una de les pel·lícules més dures que he vist últimament. El perquè d’aquesta duresa queda tan lluny de la ciència ficció com de les fantasies irreals. El perquè de la duresa rau, precisament, en la realitat dramàtica de la història i, crec que el fet que estigui rodada a Barcelona i els seus voltants, hi afegeix més possibilitats de realisme.

La pàgina oficial d’aquesta pel·lícula diu que és la història d’un home en caiguda lliure, il·luminat per la foscor en el seu viatge de redempció; pare de dos fills que, en veure la proximitat de la mort, batalla contra una dura realitat i un destí que va en contra d’ell mateix per poder perdonar i perdonar-se, per amor i per sempre.

El protagonista va ser un fill “desemparat” a qui la vida li va repartir unes cartes molt pitjors que les que ens van repartir, a la majoria, el dia que vam néixer i que ha hagut de descobrir, a la seva manera, les normes del joc. Lluita de valent per tirar endavant la seva família, formada per dos fills fruit de la relació amb la seva (ex)parella (actualment en plena malaltia psicològica conseqüència de la droga), amb qui, potser van trobar uns fills que no buscaven.

Trobaríem més misèria en la vuitantena d’immigrants xinesos que malviuen (i malmoren) en un soterrani amb unes condicions de vida (i de mort) i laborals molt precàries i la màfia que s’aprofita d’ells (adults o no).

Tracta de gent enfonsada a la misèria, amb unes vides mil cops més desgraciades que la nostra i que es troben que han de plantar cara a un munt d’entrebancs per aconseguir tirar endavant.

Em va sobtar especialment la filla del protagonista, una nena d’uns 10 o 12 anys i em va fer pensar que aquesta misèria, enfonsament i mala sort, no es troba només en els protagonistes de llibres i pel·lícules ni en països subdesenvolupats i/o del tercer món, sinó que tot això ho tenim prop de casa i en ple al segle XXI. Estic segura que a les nostres escoles i als nostres instituts hi ha nens i nenes / nois i noies en situacions semblants a la dels joves protagonistes. Joves que creixen en el sí de famílies que viuen en condicions semblant a les que ho fan l’Ana i en Mateo, els fills de l’Uxbal (en Bardem), que a més de tenir mala sort en el repartiment de cartes en van tenir també en l’aprenentatge del joc de la vida.

Persones que viuen entre dos móns amb les seves semblances, però sobretot, amb les seves diferències: un món és a l’escola (si tenen sort i no són absentistes) i l’altre, a casa.

I aquests fets succeeixen a la nostra ciutat, al nostre barri, al costat de casa i a l’escola dels nostres fills perquè no tots hem tingut la mateixa sort.

Enyorant l’home dels cagallons

2011-03-14T00:00:00.000+01:00

Explicava el meu pare, en un escrit titulat L’home dels cagallons, publicat a La meva Garrotxa, un antic i oblidat país, en l’apartat Oficis desapareguts, que la indústria dels blanquers utilitzava les femtes de gos com a matèria primera en la fabricació de pells, per tal d’amorosir la pell destinada a cinturons, guants, jaquetes i altres peces de marroquineria. El fet de ser utilitzats, és clar, necessitava algú que en recollís, per això existia l’home dels cagallons, ofici desaparegut de fa temps.

El pare escrivia Ja és hora que diguem que el tràfec de quisca de gos era un negoci humil i ben real i l’home que s’hi dedicava, tot i tenir, com tothom, nom i cognoms ben determinats, se’l coneixia pel mal nom de l’home dels cagallons. N’havia conegut un que anava amb un sac-coixí en una mà, aguantant-lo per la valona que l’encerclava i en reduïa la llargada al que era menester, i un culler a l’altra amb el qual recollia els excrements sense embrutar-se les mans, per recents que fossin, mentre el sac, a poc a poc, s’omplia de femta de gos. Un ofici, ja pretèrit, que tot i negociar amb una matèria prou bruta, ajudava a mantenir neta la ciutat.

Actualment, a Olot, no deu quedar cap blanqueria i si l’ofici de blanquers ha desaparegut de la ciutat, més encara ho ha fet el de l’home que recollia els cagallons de gos.

Fa uns anys, coincidint amb que les meves filles eren petites, em semblava que els carrers eren molt plens d`excrements de gos i veia a les voreres, parcs i jardins unes tifes descomunals que semblaven atraure les criatures. És una cosa que sempre m’ha molestat i m’ha fet molt de fàstic, especialment, netejar el calçat després de trepitjar una cagarada fresca de gos.

Hi va haver un temps en què, sigui perquè es van fer diferents campanyes de conscienciació ciutadana, sigui perquè es van arribar a multar els amos dels gossos, els carrers semblaven més nets.

Darrerament, però, trobo que les cagarades de gos tornen a formar part del paisatge urbà i és més freqüent veure’n per places, carrers i als jardinets que hi ha al costat de les voreres, especialment en els carrers que condueixen cap als afores de la ciutat.

Que hi hagi cagarades de gos als carrers és antihigiènic, trobar-se-les és desagradable i molest, sobretot per les persones que no tenim gossos a casa i, suposo que ho és també per aquelles que en tenen i que es donen la molèstia de recollir els excrements de la seva mascota quan la treuen a passejar.

Aquesta setmana he sentit la notícia que s’ha incrementat una mica el nombre d’abandonaments de gossos a Olot, fet que s’atribueix a la crisi econòmica. No sé què consta al cens d’animals domèstics de la ciutat, però observant els carrers, no sembla pas que la població canina de la nostra ciutat hagi sofert cap davallada, més aviat al contrari. O sigui que, si els propietaris no prenen consciència del fet i assumeixen la seva responsabilitat, la brutícia dels carrers pot anar a més.

Ben segur que fer d’home dels cagallons havia de ser una feina ben bruta i que el pare tenia raó quan deia que aquest ofici ajudava a mantenir la ciutat neta. Possiblement, si encara existís, estaria ben content perquè podria fer unes bones collites.

En el fons, sense saber-ho, enyorem aquell ofici.

Un nou estil de maternitat? -I qui diu maternitat, diu paternitat-

2011-03-06T18:26:00.000+01:00

Ja fa temps que observo un nou estil de maternitat. Ho veig en algunes actituds dels fills, segurament, i sobretot en les accions dels joves papàs i mamàs.

Ahir mateix, a l’aparcament d’un supermercat que era ple de gom a gom i amb una bona colla de cotxes esperant per poder aparcar, una jove (o no tan jove) mamà va baixar del cotxe amb els seus dos fills que deurien tenir uns 3 i 5 anys decidits a anar a fer la compra. Tan bon punt va haver tancat el cotxe i els nens es van haver posat d’acord sobre quin costat de la mare li tocava a cada un, ella va treure el mòbil del bolso i va fer una trucada. Els nens, enjogassats tal i com toca per l’edat i més encara després d’una setmana Maragall (segurament de disbauxa), van posar-se a córrer per l’aparcament que en aquell moment no era el lloc més adequat per jugar. La mare els va escridassar i va continuar amb la seva conversa telefònica. Van anar avançant tots tres cap a l’entrada del supermercat i van agafar el carretó mentre la conferència telefònica continuava. Els vaig perdre de vista i no sé fins quan va durar aquella trucada.

Aquest no va ser un fet aïllat; cada vegada és més freqüent veure pares i mares joves parlant pel mòbil mentre acompanyen els seus fills petits, mentre empenyen el cotxet o mentre els nens juguen al parc. És una imatge que em sobta, igual que ho fa la d’una dona embarassada fumant o la d’una criatura en un “cucu” (o qualsevol altre estri per l’estil) en un bar, cafeteria o restaurant ben entrada la nit.

Potser és el canvi generacional. Potser és que aquests joves pares i mares estan dotats d’unes capacitats extraordinàries que els permet fer més coses a l’hora i totes ben fetes. Qui sap!

Aquesta setmana al programa Entrelínies -que vaig veure començat i que no vaig veure acabar perquè la son me’n va privar- em va semblar que una futura mare tenia previst destinar mitja hora al dia a estar amb la seva filla. Més endavant del programa algunes expertes s’hi van referir i no va semblar que s’estranyessin gaire. Un altre participant esmentava el fet que en les agendes dels pares i mares ocupats no hi ha mai una anotació de l’estil “de tal hora a tal altra: estar amb els fills”. I com aquestes, hi va haver altres intervencions que vaig trobar rares.

Els fills vénen al món amb les aixelles buides: no hi porten cap pa, però tampoc no hi porten cap manual.

Els pares hem tingut temps de preveure el nostre futur estat, de pensar-nos on ens posaríem, d’informar-nos i llegir-nos algun llibre sobre el tema, d’observar altres pares i mares i escollir-ne alguns com a referent. I la majoria ens hem embarrancat amb la maternitat perquè hem volgut-. Un cop tenim els fills, assumim un nou paper o càrrec i ens en sortim com podem, guiant-nos més pel sentit comú que no pas per tot allò que hem llegit als manuals (que normalment arriben només fins als 3 o 5 anys de l’infant quan, de fet, encara tot ha de començar). I comencem una nova etapa de la vida que no sap res d’horaris ni d’agendes i que no pot ser exercida ni en mitja hora ni en tres ni en cinc, sinó que és una altra manera d’anar per la vida cada segon de cada minut de cada hora de cada dia de cada setmana de cada mes de cada any. És un nou estat que no es pot aparcar, que ens enduem a tot arreu (a la feina, al gimnàs, als viatges de negocis o als d’esplai, als exàmens d’oposicions i a les entrevistes de treball) i que ens acompanya en qualsevol situació (en la salut, en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa, en l’alegria i en la tristesa, en l’eufòria i en el cansament). Perquè els fills, des del moment que hi són formen part de la vida dels pares, tan si estan a la vora com si estan lluny, tan si dormen sota el mateix sostre com si ho fan sota un de diferent.

Per això, quan veig segons quines accions o sento segons quins plantejaments previs a la maternitat m’observo i em qüestiono si jo estic en una altra dimensió de la vida.

Potser senzillament només es tracta d’això: d’un nou estil de maternitat.

Coca-cola, optimisme i alguna cosa més

2011-01-30T20:39:00.000+01:00

El darrer anunci de Coca-cola compara unes dades pessimistes amb unes altres d’optimistes i, a través de 10 exemples, enumera, com si fossin cara i creu, uns fets actuals i, aparentment, reals.

A l’anunci, una coral infantil canta la cançó Whatever, d’Oasis, i mostra, en forma de subtítols, el text següent:

Per cada tanc que es fabrica al món, es fabriquen 131.000 peluixos.

Per cada borsa de valors que es desploma, hi ha 10 versions de “what a wonderful world”.

Per cada persona corrupta, hi ha 8.000 donants de sang.

Per cada mur que existeix, es posen 200.000 catifes de “Benvinguda”.

Per cada científic que dissenya una arma nova, hi ha 10 milions de mares fent un pastís de xocolata.

Al món s’imprimeixen més bitllets del Monopoly que no pas de dòlars.

Hi ha més vídeos divertits a Internet que males notícies a tot el món.

En una cerca a internet, la paraula Amor té més resultats que la paraula Por.

Per cada persona que diu que tot estarà pitjor, hi ha 100 parelles intentant tenir un fill.

Per cada arma que es ven al món, 20.000 persones comparteixen una Coca-Cola.

Acaba dient: Hi ha raons per creure en un món millor.

No tinc coneixement de si les dades que hi surten són certes; només puc dir que he fet la comprovació de les que fan referència a la cerca al google de les paraules por i amor en diferents idiomes i és veritat.

M’ha sorprès el seu toc d’ingenuïtat tant pel que fa a les dades com a les imatges que utilitza. M’ha agaradat el fet de saber fer una lectura de les coses bones que succeeixen. Actualment, llegir, escoltar i mirar notícies no és fàcil, la majoria són negatives i, sovint, els blocs noticiaris semblen més un recull de successos fatals que no pas el relat de la realitat en què vivim. I el pitjor del cas és que ens hi hem acostumat tant que ja ho trobem d’allò més normal.

Agraeixo als publicistes de la Coca-cola la seva aportació i m’agradaria que aquest espot ens dotés d’una mica d’optimisme, que actualment ens fa prou falta.

Sovint penso que hauríem de ser capaços de veure les coses bones abans que les dolentes, això ens faria un gran favor a tots plegats i seria aplicable a molts àmbits: amics, parella, família, treball, esport, societat, política...

Em pregunto com haurien anat les darreres eleccions si en la campanya electoral els (nostres?) líders haguessin estat capaços de saber veure que tenien objectius comuns, de veure el que tenien de bo els altres i de treballar conjuntament en comptes de recrear-se amb les seves discrepances i el seu afany de protagonisme. I em responc, a mi mateixa, que segurament als catalans ens hauria anat molt millor.

Sincerament, penso que tots podem aprendre alguna cosa d’aquest anunci. http://www.youtube.com/watch?v=Iak7EqO-hZ8&sns=fb

Carrers i places freds i un nou ambient d’hivern

2011-01-20T23:26:00.000+01:00

Quarts de vuit del vespre d’un dia laborable i lectiu del mes de gener. Els carrers del centre són freds i foscos. Fredor i foscor, dos símbols inexorables de l’estació hivernal; boira i humitat, conseqüència de l’anticicló que fa dies tenim al damunt i que ens dóna una treva entre fredorada i fredorada.

Els carrers, ben poc poblats, allotgen cares que em són desconegudes i gens familiars: aquí una parella de sudamericans expressant sense reprimir-se el seu amor mutu –que duri!-; allà tres o quatre nois d’origen africà intercanviant alguna cosa –més val no saber què!-; més avall, un pobre home mal trifat i arreplegat que s’ajuda del bastó per pujar el carrer del Carme; les botigues, pràcticament buides, dono per suposat que els calaixos són eixuts –el mes de gener, sempre costa de passar!-.

Mes amunt, enrenou i xerrameca -que sento, però no entenc-: la plaça que per la Festa Major esdevé escenari del ball dels Gegants i d’altres espectacles festius, avui és ocupada per vuit o deu vailets d’ètnia africana que la utilitzen com a camp de futbol. En un banc, un parell de motxilles, segurament, amb els deures encara per fer.

El carrer Major, un altre carrer pràcticament desert; una buidor que es trenca quan ve una bicicleta en sentit contrari.

El Firal, avui és ben poblat: mainada amb bicicleta (tot i que ja no són ben petits); d’altres jugant a pilota, a atrapar o a ves a saber què. Assegudes en uns bancs, unes mares xarmalleres fan petar la xerrada en la seva llengua i, de tant en tant, esbronquen alguna de les criatures que volten per allà.

Penso en els meus coneguts i intento imaginar on deuen ser i què deuen estar fent els seus fills. La majoria enfeinats: uns tenen exàmens i estan tancats per preparar-se’ls; altres tenen el vespre ocupat per l’entrenament d’algun o altre esport; uns altres, per la música, el teatre, la plàstica o qualsevol altra activitat extraescolar, i els més desvagats, fent vida social a través de la xarxa, simulant –o no- que estan fent les tasques escolars. I, és que d’una manera o altra, uns més i els altres menys, els nostres fills tenen els vespres ocupats. És la manera que tenim de pujar-los, la que ens pensem –espero que encertadament- que els prepara per al futur, que els ensenya a organitzar-se, a complementar la seva formació escolar, a gaudir d’un esplai organitzat o a ocupar-los perquè no vagaregin amunt i avall.

I em pregunto: i aquests altres, els “nous” catalans, que volten pels carrers, ja es preparen pel futur? Aquests nois i noies que viuen sense fer ni tenir deures, entendran que sense deures costa de tenir drets? Algú els ha preparat o garantit un futur diferent? Si les coses es compliquen, què en farem d’aquesta gent?

A mi, que em perdonin, però ara mateix no m’ho sé imaginar.

De la contenció de la despesa i la publicitat inútil

2011-01-16T23:31:00.004+01:00

Supermercats, empreses de bricolatge, pizzeries, restaurants de menjar ràpid (hindús, xinesos, espanyols, catalans...), tots són amants de repartir la publicitat bústia a bústia. M’agradaria que no fessin; sempre he pensat que els diners que s’estalviarien en publicitat els podrien destinar a abaratir els productes de consum. A la societat actual, aquesta deducció meva no deu ser tan lògica com em sembla a mi. Ara bé, qui no vol rebre aquesta publicitat ho té ben fàcil: posar a la bústia l’enganxina de Publicitat no gràcies. Suposo que es respecta. La veritat és que no ho sé.

Companyies de llum, gas, aigua i electricitat disposen de les nostres dades de manera que ens envien, per correu, les factures i tota aquella informació que fins fa poc era necessària. De mica en mica anem tenint la possibilitat de demanar la factura electrònica (sobretot les de telefonia) i estalviar-nos de rebre correspondència (o millor dit, estalviar-los, a ells, la feinada i els costos d’imprimir, plegar, ensobrar, segellar i enviar un munt de cartes). No sé qui hi guanya més, però suposo que les companyies tenen un estalvi econòmic; els clients, que jo sàpiga, econòmicament no ens estalviem res.

Bancs i caixes ens van oferint, cada vegada més, la possibilitat de rebre els comprovants dels rebuts domiciliats via correu electrònic. D’aquesta manera, segur que ells s’estalvien feina i, en aquest cas, nosaltres ens estalviem algun caleró perquè, tot i que no ens havien avisat, en alguns rebuts ens hi cobraven els cèntims que costava el segell de correus. Quina barra! No vull pensar la quantitat de gent, sobretot gran, que rep les domiciliacions a casa i en paga, segurament sense saber-ho, l’import del correu.

Està bé que ens puguem estalviar alguna cosa, encara que siguin petits imports, sobretot ara que les empreses han de retallar despeses. És una manera de traslladar al sector privat les mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit que es van aplicar el sector públic a finals de maig.

Ara bé, em sembla que convindria una mica més de coherència. Estem en una època de fusions d’empreses i d’entitats bancàries i de canvi de raó social d’algunes companyies. Qui més qui menys se n’ha assabentat per un mitjà o altre: premsa escrita, televisió, internet... o, en el pitjor dels casos, veient els operaris substituint els rètols lluminosos de les entitats bancàries pels nous. Que Repsol Gas s’ha transformat en Repsol gas +? Me n’alegro –o no; de fet, m’és igual-, però no cal que m’enviïn a casa un sobre de mida A-5 imprès a tot color contenint una carta impresa també a tot color i a doble cara (bilingüe) sobre un paper de qualitat per fer-m’ho saber. Que Caixa de Sabadell, Manresa i Terrassa s’ha ajuntat i es diuen Unnim? D’acord, però no em fa falta rebre per correu un sobre acolorit i de disseny que conté una mena de tríptic de cartolina, també de disseny, imprès a tot color, amb molta foto i poca lletra que no fa altra cosa que fer-me saber que la senyora de la imatge és clienta d’Unnim –també me n’alegro si és el que ella volia-!

Si estem en època de contenció de despeses potser que comencem per evitar les més supèrflues, no? I una publicitat que no conté gaire informació i que deu valer un ull de la cara suposo que es pot considerar supèrflua.

Creditors i proveïdors meus: Publicitat cara i personalitzada? No, gràcies!

Un esport reservat als homes?

2011-01-09T00:39:00.002+01:00

La meva experiència futbolística es remunta a fa onze temporades, quan la meva filla gran -que aleshores tenia nou anys- va començar a jugar en un equip de futbol femení. Feia temps que hi jugava al pati d’escola i, després d’haver provat la dansa rítmica, la música i el volei, ens va dir “jo el que vull és jugar a futbol”. He de dir que a casa vam quedar de pedra i vam pensar que aquella il·lusió duraria mentre durés el bon temps, però que a les primeres fredorades i quan el dia s’escurcés, el futbol s’acabaria. Quan dic a casa, vull dir al nostre nucli familiar, ja que nosaltres ni anàvem a veure futbol ni en miràvem per televisió. Només n’havia mirat a la tele a casa els pares. D’aquell temps, recordo expressions com “el guardametas, saque de esquina, penalti...”. Sóc capaç de recitar l’esquela que es va fer l’any 1974 del Reial Madrid, quan el Barça va guanyar-lo per cinc gols a zero que deia: “Rogad a Dios por el Real Madrid que fue Marcialmente Asensinado y Sotilmente Cruyfficado por elementos JuanCarlistas...”. Només és una cosa més de les moltes que vaig aprendre’m de memòria i encara ara sóc capaç de recitar com ho puc fer amb algunes lliçons d’escola, poemes i narracions que ens van fer aprendre i ensenyaments religiosos. Per tant, això no m’atorga cultura futbolística, en sóc conscient.

D’uns anys ençà, freqüento els camps de futbol. Inicialment, una vegada a la setmana i des de fa cinc anys, dues vegades a la setmana, ja que l’altra meva filla, després d’haver jugat a bàsquet tres temporades, es va passar al futbol. He vist uns quants partits de futbol femení. Recalco això de femení perquè, pel que he sentit a dir i pel que he vist abans o després del partit de les noies, els dos futbols no s’assemblen gaire. Amb les noies no hi ha violència, no hi ha joc brut (o no n’hi ha gaire) i, en canvi, hi ha molta tècnica i moltes (però moltes i moltes) ganes de jugar a futbol. Per què tantes ganes? Doncs perquè les nenes o noies que hi juguen ho han demanat elles (i algunes han hagut d’insistir molt); els nens, normalment, no tenen temps de demanar-ho perquè els seus pares ja els apunten sense que ho demanin. Jo diria que el futbol femení no és ni millor ni pitjor que el masculí, senzillament, diria que és diferent.

Amb aquestes anades i vingudes fent de mare seguidora i animadora m’he empassat molts partits. Veure futbol m’ha servit per aprendre algunes coses, entendre el partit i saber per quin motiu l’àrbitre fa sonar el xiulet. Sóc capaç de veure quan xiula unes mans, un corner, un penal, una falta per joc perillós... fins arribar a entendre el que deu ser l’acció més discutida en el món futbolístic: el fora de joc (primer em vaig aprendre en què consisteix en el futbol-7 i més endavant he après en què consisteix en el futbol-11). No em considero una entesa ni molt menys, però crec que ara estic en condicions de dir que no sóc una analfabeta futbolísticament parlant.

El meu paper a la grada, com tot a la vida, ha tingut alts i baixos i he fet una mica de tot: he animat les nenes, he cordat sabates de futbol, he recollit pilotes, he subministrat mocadors de paper, compreses i alguna pastilla per al mal de la regla; en els desplaçaments he repartit xiclets i kleenex (d’aquí el sobrenom carinyós de “mama-kleenex-i-xiclets”, piles per als discman (aparell predecessor dels mp3, mp4 i ipods que servia per escoltar CDs)... Com que he estat delegada, he rebut els àrbitres, els he acompanyat al vestidor i els he pagat per la feina feta; he saludat els delegats dels equips contraris, m’he estudiat la ruta per trobar amb facilitat el camp on hem anat a jugar, m’he mirat els resultats i la classificació... He patit i m’ho he passat bé i, com en tot esport que es juga a l’aire lliure, he passat calor (poqueta) i he passat molt i molt de fred. En fi, una mica de tot.

Durant els partits, procuro estar al cas, és a dir, seguir el joc i sóc capaç de mantenir el control: segueixo el partit i, tot i que sovint pateixo, acostumo a no cridar a les jugadores de l’equip propi ni a les de l’equip contrari ni a l’àrbitre. Procuro animar les noies i treure importància a les coses que no fan prou bé. I, després d’onze anys de veure futbol de noies, puc dir que m’agrada. I, tot i que no ho hauria dit mai, m’ho passo bé.

Suposo que una de les funcions dels camps de futbol és la de permetre que la gent es desfogui. Qui més qui menys es veu en cor d’opinar sobre el que sigui. I és que el futbol des de fora el camp sembla més fàcil del que ho deu ser des de dintre. Acabat el partit es poden sentir mil-i-un comentaris sobre el joc, sobre l’àrbitre i sobre els entrenadors. Comentaris avinents o contradictoris, però en general “de bon rotllo”.

Si freqüentar els camps de futbol m’ha servit per adquirir cultura futbolística, també he de dir que m’ha servit per conèixer molta gent, per fer costat a les meves filles, per passar-m’ho bé i per patir una mica. D’opinar, he de dir que ho faig poc i tinc tendència a fer-ho sobre les coses que conec i a fer afirmacions de les quals estic segura; per tant, ja que tinc poc coneixement del tema, escolto més que no pas parlo i em limito a expressar verbalment només les coses que tinc molt clares. De manera que els que em veuen als camps, saben que parlo poc sobre futbol i quan ho faig és, sobretot, de qüestions pràctiques i de les quals estic segura perquè me n’he informat abans: el camí per on hem de passar (me l’he estudiat des de casa), la procedència de les contrincants (he mirat el calendari que ens donen a començament de temporada), el lloc de la classificació o els punts que porta acumulats l’equip contrari (ho he llegit al diari o consultat per Internet)... Tot i estar segura del que dic, sovint em trobo que tan bon punt acabo de dir-ho, és qüestionat sigui pel conductor de l’autocar, pel pare d’alguna jugadora o per algun altre espectador (cas ben estrany perquè només hi anem els pares i mares).

I és que encara que sigui femení, hem de tenir present que es continua pensant que el futbol és un esport reservat als homes. Reservat per practicar-lo, per gaudir-ne, per opinar i per creure que hi entenen molt més que qualsevol persona del sexe femení que tinguin a la vora.

Sabeu què? Ells que vagin fent, que jo també vaig fent!

Un altre Cap d’Any

2011-01-01T20:34:00.004+01:00

A la meva família sempre s’havia celebrat el dia de Ninou (Any Nou o Cap d’Any). Això era degut al fet que la meva àvia paterna es deia Manela (per molts familiars, Manuela). Aquella meva àvia, a qui no vaig tenir el goig de conèixer, es caracteritzava per la seva bonhomia i era admirada per familiars i coneguts; tant, que una masovera d’una de les finques de la hisenda familiar, en conèixer la nova mestressa (amb qui s’havia casat el fill dels amos) li va dir “ens agrades perquè ets tan pagesa!” Quin pirop!. Em sento orgullosa de ser la seva néta.

I és que el dia de Cap d’Any, a casa els avis es feia festa grossa i no s’estalviava en recursos culinaris. No en tinc records propis, només n’he sentit a parlar. La tradició va passar a la generació següent, la dels meus pares; el dia de Cap d’Any a casa fèiem dinar de “festa major” i no solia faltar-hi una bona espatlla de xai rostida (per la colla que érem, evidentment, més d’una). La mare hi tenia la mà trencada, la seva espatlla de xai era exquisida. Malgrat el salt generacional, aquest dia continuava essent un dia de celebracions; és la gràcia de ser tanta colla. Aquest dia, a part de recordar la nostra àvia, teníem dues commemoracions més: una meva germana, la tercera, es diu com l’àvia: Manuela (Manolita de petita i Manola de joveneta i Manuela, ara que viu fora de Catalunya); una altra meva germana, la cinquena, és nascuda el primer dia de l’any. Per molts anys a totes dues!

Amb els anys, a mida que els fills ens vam anar fent grans, la festa va anar deixant de banda la seva majestuositat i és que any rere any, vam anar deixant d’estar en condicions per fer un bon dinar familiar el dia 1 de gener. La nit de Fi d’any anava guanyant importància i va acabar amb la festa d’Any nou. Evolució? Consumisme? Canvi de costums? Recordo algun dels últims anys de dinar familiar amb la taula envoltada de joves endormiscats. Els pares ho van veure clar i van reconèixer que, a vegades, hi fa més el dormir que el menjar. Primer van deixar de venir a dinar els grans, després els mitjans, fins que vam acabar fent un dinar senzill just per esperar l’hora de la migdiada.

La nit de Fi d’any, en canvi, a casa era mot poc celebrada. No tinc cap record dels meus pares celebrant el fi d’any fora de casa. No tinc cap record de celebrar-lo gaire a casa. Crec que més aviat, la nostra celebració consistia a fer un sopar tirant a informal, mirar les campanades a televisió espanyola (en blanc i negre, i a la Puerta del Sol, i, evidentment, en castellà), menjar el raïm i al cap de poca estona tots a dormir. Els últims anys de ser a casa aquella nit, recordo que em va aparèixer un petit obsequi al pessebre; una cosa pràctica, evidentment, com a compensació de ser la que es quedava a casa fent companyia als pares esperant tenir l’edat (i les ganes) per sortir a celebrar el canvi d’any. És evident que l’edat em va arribar; les ganes, a vegades penso que encara les estic esperant.

El meu primer intent de sortir per Cap d’Any va ser fallit. La negativa dels meus pares davant la proposta que els feia va fer que, un any més, em quedés a casa. L’any següent va estar millor; a mitja tarda ho tenia tot preparat: sabates, polaines, grampons i piolet, guants i gorro, motxilla i anorac... crec que ho vaig repassar unes quantes vegades per assegurar-me que no em faltés res. I és que la meva primera sortida de fi d’any (el pas del 1980 al 1981) va consistir en un sopar al Refugi d’Ull de Ter (carxofes a la brasa i algun rostit de carn), tot esperant que fos l’hora de fer l’ascensió al Pic de Bastiments on, els raïms serien substituïts per 12 panses i faríem el brindis, agafant la copa amb les mans abrigades amb unes bones manoples. La baixada a pas lent i segur per la neu gelada, tot i que més dificultosa que la pujada, va ser més fàcil del que semblava. Arribant a Pla de Morens, els més agosarats van trencar el gel i van prendre un bany al riu Ter o en un rierol adjacent. Jo només m’ho vaig mirar!

Aquell Fi d’any ha estat seguit de molts d’altres, més lluïts o més senzills; elegants o no tant; alegres o melancòlics. Els primers voltats de gent jove; després, de més grans, i, més endavant, de mainada: primer els nebots i nebodes, després les filles i, seguint el cicle de la vida, ara altra vegada amb gent de la meva edat i situació. D’una manera o altra, cada any ho he celebrat. Una celebració ben variada. Alguns han estat prou especials. El del 1983-84, va ser al Pic d les Bruixes amb una colla d’amics i coneguts. Un cap d’any que podríem qualificar d’alternatiu, amb caminada i cantada de cançons dalt del cim. Vam trencar la foscor de la nit amb carabasses lluminoses. Una mica hippie, segurament. En guardo bon record. El del 1988-89 marcat per la mort d’un conegut en una caiguda en uns cingles garrotxins. Al sopar d’aquell any, que ja el teníem preparat, s’hi van afegir amics vinguts de lluny en saber la tràgica notícia. Sens dubte, un acabament d’any ben especial.

Cada Fi d’any té quelcom que el diferencia dels altres i tots tenen coses en comú: a cap d’ells no hi ha faltat ni els raïms ni el cava ni la son de l’endemà. És una nit prou especial, que per poca il·lusió que ens faci acabem celebrant i, d’altra banda, és una nit tan comú com per no donar-li tanta importància com la que se li dóna. És una nit de bons desitjos, de reconciliacions i de bons propòsits per l’any que comença. Fa anys, s’havia cregut que començar l’any ociosament portava mals auguris i hi havia gent que el començava treballant. Ara, aquest costum és poc freqüent, per no dir gens.

Jo, com sempre i com en moltes coses, tinc els meus dubtes. Si realment aquesta és una nit important i que ha de marcar l’astrugança de l’any que comença, és bo el plantejament que fem? Perquè, acabar l’any menjant i bevent més del compte, engolint 12 grans de raïm a ritme de campanades -amb el risc d’escanyussar-nos amb el suc, les granes o les peles- i estrenar l’any dormint poc i malament, esperant l’hora de la tornada dels més joves a casa, llevant-nos tard sense haver descansat prou i tenint per davant un dia de passar com es pugui, no pot portar de cap manera bons auguris per l’any nou. Ara bé, per sort, els qui no atorguem tanta importància a aquesta nit, no correm el risc de patir-ne la mala influència que això podria donar a l’any acabat d’estrenar.

Enguany estic molt contenta; a casa hem tingut un bon dia d’any nou i hem estat a l’altura de les circumstàncies. A l’hora de dinar hem deixat la son sota el coixí i, per contra del que anunciava algun company de sopar ahir a la nit, aquest migdia érem tots quatre taula. Les més joves de casa han estat esplèndides i hem fet un senzill dinar familiar de bon rotllo i bones cares. Crec que és una bona manera de començar l’any que tenim per davant. Gràcies filles per haver-vos llevat i haver compartit amb nosaltres el primer dinar de l’any. Que la sort i que el bon rotllo d’avui ens acompanyi tot l’any.

Bonastrugança!

Escorniflaire

Els nostres pastorets

2010-12-28T18:42:00.003+01:00

L’olor del panet amb llonganissa de la mitja part, els músics mig amagats al peu de l’escenari, en Bato i en Borrego, amb la cara emmascarada i lligats esquena contra esquena intentant avançar cap aquí o cap allà... Aquests són alguns dels primers records que guardo de la Sarsuela pastoril coneguda com els Pastorets d’Olot.

Algunes escenes, però, van deixar empremta en la meva infància; és el cas de l’Orgia infernal, en la qual, el terrible Lucifer, abrigat amb una gran capa, es plantava al mig de l’escenari mentre els seus subordinats entonaven el “Pescadores somos -porrom, porrom, pom pom- del género humano -porrom, porrom, pom pom-...” El text que seguia “y aun que nunca en vano...” -com molts altres fragments de l’obra- no l’havia entès mai del tot, fins que vaig ser força grandeta. L’escena, amb poca llum i d’una tonalitat vermellosa, ens introduïa de ple a l’obra. Recordo que en veure aquell infern, sentia que em feia petitona i que la cadira se m’empassava; m’engolia. Quina por tan infernal! I és que, a més d’en Lucifer, aquella colla d’homenassos vestits amb mitges de llana, una casaca de tonalitats negres i vermelles, calçats amb espardenyes, amb la cara emmascarada i caracteritzats talment diables de debò, que picaven amb la forca el terra de l’escenari atenent les ordres del seu cap, m’havien fet passar més d’un vespre atemorida. Val a dir, però, que aquella por creixia arribant a casa, quan entre els germans –els tres petits, sobretot- ens hi recreàvem.

Sort en teníem de les escenes dels pastors ben innocents que s’entretenien remenant la sopa a la vora del foc o passejant el burro de fullola pel mig de l’escenari, i el cor d’àngels benèvols que, amb aquelles veus tan fines, refilaven tot exaltant les meravelles celestials. Uns i altres ens donaven uns minuts de treva abans que tornés a entrar en escena el terrible Lucifer.

L’Uriel, un altre bonifaci, refilava el “Cual busca las flores”, aquella cançó que tots havíem sentit sense entendre pràcticament res del seu contingut. Sens dubte, la seva interpretació era qualificada de les més dificultoses de l’obra i així ho reflectien els aplaudiments finals, amb més o menys intensitat segons com d’extraordinari havia estat l’encert del solista de torn. L’Uriel, que pres de l’amor de Sara, amb el seu posat d’innocent (fins i tot potser un xic encantadot i tot) s’acostava a les narius un petit ram de flors tot fent veure que ensumava l’aroma que se’n desprenia.

En Bato i en Borrego, aquell parell de gamarussos –amb perdó dels intèrprets- pagesos fins al moll de l’ós, que es deixaven engatussar pel temut diable i tot el seu seguici. Això que en Borrego era l’alcalde. No me’l vull imaginar presidint el consistori d’una ciutat actual. Malgrat el seu encantament, eren els personatges més populars i, de tanta bonhomia, es feien estimar. I aquesta popularitat es traslladava a les interpretacions lliures que havíem fet nosaltres, on els papers de Bato i de Borrego sempre havien estat molt disputats, més que el d’un pastor qualsevol del qual ni tan sols sabíem el nom.

L’obra contenia unes quantes cançons conegudes per tots nosaltres. Des de Buenas son las migas, fins a l’Arre borriquito mio passant per Pués señor está muy bien i la, segurament, més popular per tots nosaltres, la de Vamos pastores seremos los primeros, seremos los primeros que al niño adoraremos... Tots els que som aquí, d’una manera o altra les hem sentides i les hem cantades. Sentides mentre la mare o l’àvia ens preparava el dinar, mentre l’avi escrivia o mentre preparàvem el tió. I, amb més o menys bona traça, un moment o altre dels llargs hiverns olotins, ben segur que l’hem cantada en alguna o altra representació familiar. Algunes són prou difícils, però amb l’Arre borriquito mio i el Vamos pastores encara ens hi hem atrevit. I és que els Pastorets han format part dels nostres Nadals, sigui com a mers espectadors o com a agosarats intèrprets en una col·laboració familiar per passar alguna tarda de les festes de Nadal.

Un record concret és el de l’any 1997, en què en Lluís “petit” va escriure un guió reduït de la història pastoril; versió que seria estrenada per ell mateix i les seves cosines la nit de Cap d’Any a la vora del foc de casa seva, el Planell, i reproduïda, segurament, la tarda de Reis a casa els avis. Deixant de banda alguna petita desavinença a l’hora de repartir els papers principals -tots hem hagut de defensar la nostra capacitat per desenvolupar un dels papers principals, és clar!-, d’aquell any en destacaria la dedicació i preparació de la posada en escena i la fe que hi posaven les més menudes de la casa que tan podíem veure fent de diables, de pastoretes, de Mare de Déu o de Sant Josep. Amb un anar i venir constant, canviant-se de roba i de maquillatge de pressa i corrent per tal que l’obra resultés amena i real. Gairebé professionals!

En una altra ocasió, la representació familiar tingué lloc a casa els avis, la tarda de Reis. Mig en broma i mig seriosament, vam acabar fent una interpretació conjunta on, cada un de nosaltres va tenir algun paper: dimoni o àngel, pastor o pastora, Sant Josep o Mare de Déu... L’alegria de la nostra mare, en veure aquella unió familiar encapçalada, segurament per la il·lusió dels més petits per fer-nos participar a tots, va ser tan gran, que encara ara la recordem al menjador de casa seva, envoltada de fills i néts, cantant i ballant el Vamos pastores, en un dels moments, segurament, més feliços de la seva vida. L’escena es completava amb l’avi assegut al sofà, acompanyat per més d’un gendre, tot tronxant-se de riure.

A la representació no hi van faltar una bona escenografia i uns decorats més o menys elaborats -o menys o més improvisats-: els vestits d’àngel de mides i colors diversos, amb cordó a la cintura o sense, amb els seus guants blancs -segurament desaparellats-, la samarra de pastor (antic folre de la caçadora de l’avi), el sarró amb un tall de pa sec i els ous per emmascarar-se la cara, els minúsculs esclops de fusta o les mini-espardenyes de betes (només aptes per als més menuts de la colla), les faldilles de pastora, les orelles de burro, la ploma i el tinter i, aquell any, fins i tot vam tenir burriquet.

L’obra no podia acabar sense cantar el Glòria. Intentar entonar aquesta peça és recordar els nostres pares o avis: la mare, amb les mans juntes davant la cara, un posat ben celestial, entonant el Gloria..., Gloria..., Gloria a la Virgen Maria....I entre els tres Glòria, ben segur que no hi va faltavar la interpretació de l’avi, que amb les galtes inflades imitava els instruments de vent de l’orquestrina pastoril. Amb aquestes interpretacions, arribar a la segona estrofa sense esclafir a riure tots plegats, era un gran què!

Poc es podia pensar la nostra mare, sogra o àvia l’empremta que deixaria el fet de portar-nos, als fills i als néts, de ben menuts als pastorets. I és que van ser molts anys d’acompanyar-nos-hi, a uns i altres; cada any, als que per edat tocava, a veure “La redención del Esclavo o el nacimiento del Salvador”, obra popularment coneguda com Els pastorets d’Olot.

Bones festes!

El record... d'aquelles nits de Nadal

On tot era especial

On el temps m’era igual

Un any més... recordant que no hi sou

Adriana

Nadal de 2010

Que fort!

2010-12-16T00:08:00.003+01:00

No puc, no ho puc entendre per més voltes que hi doni. Des del matí que m’he assabentat dels fets ocorreguts avui a Olot, que n’he parlat amb persones diverses; unes més directament afectades que les altres.
Mirat de dret o de tort, per gran que sigui un problema, buscar la solució en la mort d’altres persones no té cap sentit. Qui tenia un problema, ara en té alguns més. Qui no en tenia cap, ara en té uns de ben grossos.
Avui he donat un dels pèsams més sentits. Ho dic de tot cor.
Volia escriure quelcom, però no em surt res més. Que fort!

La indecència d’una vaga

2010-12-11T19:08:00.001+01:00

Diu el diccionari que vaga significa cessació voluntària en el treball per part dels empleats assalariats amb vista a obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu a millores de sou o de les condicions de treball.

En una entrada de juny ja em vaig mostrar poc partidària de fer vaga; malgrat ser funcionària i pertànyer a un col·lectiu que té certa tendència a aquest tipus de protesta, em vaig sentir poc identificada amb els sindicats que em convidaven a fer vaga. De motius n’hauria tingut, reconec que estic molesta (més aviat emprenyada) per la mala gestió que s’ha portat des del govern autonòmic i per la retallada que va aprovar el govern central, però ni em semblava correcta la manera de manifestar el meu desacord ni volia perjudicar les persones usuàries del servei que presto en l’administració pública ni estava disposada a assumir les conseqüències que m’hauria portat el fet de fer vaga: guanyar-me més impopularitat i la retallada del sou del dia de la vaga.

Pel pont de la Puríssima, els controladors aeris van esser cridats a una mena d’acció que s’assembla a una vaga (baixes mèdiques en massa, no assistència a la feina fins al punt de no complir serveis mínims...). Si ho tinc ben entès, els controladors són les persones que ordenen el trànsit aeri i que, entre altres coses, la seva feina es caracteritza per treballar poques hores a la setmana i percebre a canvi un salari per sobre dels 200.000 euros (fins a cinc vegades per sobre dels controladors d’Alemanya), tot i que no cal una titulació universitària ni uns coneixements extremadament difícils per fer la feina.

Recordo que quan feia COU, en una de les xerrades d’orientació que ens van fer a l’institut ens van presentar aquesta feina i que la idea que ens va quedar a molts nois i noies de la classe va ser que es tractava d’un “xollo”: estudiar poc, treballar poc i tenir una de les feines més ben pagades. Diria que cap dels meus companys de promoció no s’hi ha dedicat.

L’última setmana hem pogut sentir, llegir i veure moltes opinions sobre aquesta vaga; els mitjans de comunicació ens han mostrat el testimoni de les persones afectades que, més o menys empipades, decidien què fer: insistir per fer el viatge previst o fer la queixa i deixar-ho per una altra ocasió.

Segurament que deuen tenir els seus motius per estar descontents amb el pla de contenció que se’ls aplica i, és clar, ells volen defensar els seus privilegis. Suposo que jo, en el seu lloc, també els voldria defensar. Ara bé, amb un sou de 200.000 euros anuals (hi ha qui ha parlat de 300.000), m’hauria fet una mica de vergonya paralitzar el país i perjudicar els milers d’usuaris que tenien previst fer una escapada i que per fer-la potser havien fet esforços per estalviar el que costa un vol de baix cost i per reservar un hotel, segurament net i polit, però sense gaires luxes, amb la intenció de passar fora de casa aquests darrers dies festius abans que no arribi el Nadal. Vull pensar que els usuaris afectats tenen uns sous molt llunyans als 15.000 euros mensuals, i que, tot i que no acostumo a parlar de sous amb els amics i coneguts, crec que no tinc ningú al meu voltant que percebi al cap del mes una quantitat semblant.

Alguns mitjans de comunicació han qualificat la vaga dels controladors com a vaga salvatge, jo més aviat l’he trobada una vaga indecent.

D’escàndol

2010-12-01T22:38:00.001+01:00

Els resultats electorals del 28-N confirmen que els catalans hem optat per un canvi. Era d’esperar, però sembla que alguns polítics no ho veien a venir. Ara els que estaven al govern se senten derrotats i ho fan saber públicament. Uns dels que han sortit elegits exerciran de diputats i n’hi ha d’altres que han sortit elegits, però que no exerciran el càrrec electe (renuncien a l’acta de diputat, diuen).

Molts se senten derrotats i sembla que se sorprenguin per aquest fet. A mi, la veritat, no m’ha sorprès gaire tot plegat; ja era de preveure. La gent està crispada i els treballadors públics, en concret, ho estan molt. I tinc la sensació que els representants polítics no copsen la realitat del país. Ells, que teòricament ens representen, quan es troben asseguts a l’escó o al voltant d’una taula de treball, veuen les coses des del seu punt de vista i no sé fins a quin punt tenen en compte la situació de la gent “normal”.

Tots, d’una manera o altra, hem entès que estem en situació de crisi: ho hem llegit, ens ho han dit i, uns més que d’altres, ho hem notat. Al mateix temps que hem pres consciència de l’estat de la qüestió hem vist com s’ha gastat molt diner públic, i fins i tot malbaratat. Han sortit a la llum grans escàndols econòmics que no s’han acabat d’aclarir (potser a algú li convé que no s’aclareixin del tot).

Aquesta setmana, podem llegir al diari les renúncies d’alguns diputats electes que, malgrat tenir al darrere milers de persones que els han votat, agafen i marxen, renuncien i diuen que treballaran pel partit, però que no estaran al Parlament. No sé si és una postura èticament correcta o si és una manera de passar la patata calenta a un candidat més novell que no havia estat elegit.

Avui, en concret, he llegit El Punt què pensa fer en Benach (http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/339765-benach-senretira-i-renuncia-a-recollir-lacta-de-diputat.html), el president sortint del Parlament. La notícia fa referència al seu blog personal (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184004, allà, ell explica els seus motius, s’acomiada i agraeix la confiança que se li ha dipositat fins ara. Els comentaris dels lectors el qualifiquen de valent per haver pres aquesta decisió que ell mateix qualifica com La decisió més difícil.

El mateix article del diari acaba explicant que des del moment que cessi en el seu càrrec percebrà el 80% del seu sou actual fins que compleixi els 65 anys, moment en què passarà a percebre una pensió vitalícia del 40% del seu sou. Alerta a la dada: el 80% són 104.000 euros anuals (8.667 mensuals) i el 40% són 52.000 euros (4.333 mensuals).

Suposo que no estic capacitada per opinar sobre la dificultat d’aquesta decisió, però permeteu-me comentar que amb aquesta pensió que li queda, la decisió no sembla tan difícil. Jo, personalment, ho trobo d’escàndol.

De l’actual campanya electoral

2010-11-21T21:59:00.002+01:00

La definició de Campanya electoral que publica el Diccionari de l’Enciclopèdia és Sèrie d'activitats d'informació i de propaganda sobre els candidats, els partits i llurs programes, fetes durant un termini determinat abans d'unes eleccions i encaminades a aconseguir el màxim nombre de vots dels electors.

Ja sabem en què hauria de consistir una campanya electoral. Els que tenim entre els quaranta-cinc i els cinquanta anys comencem a tenir certa experiència en campanyes electorals, ja que l’actual democràcia va començar quan teníem entre dotze i quinze anys, edat en què, malgrat estar en plena adolescència (etapa que potser no es vivia tan caòticament com ara), es pot tenir consciència del que està succeint al món on vivim. Recordem la mort de Franco, la investidura del Rei, el primer referèndum per la democràcia, les primeres eleccions democràtiques... Encara no teníem dret a vot, però vèiem com els adults (pares, oncles i germans grans) que sí que en tenien, es prenien allò seriosament. Recordo haver assistit amb els meus pares a algun acte electoral d’aquelles primeres campanyes. Aquells primers mítings s’havien fet al Colon (antic cinema actualment desaparegut, situat al Firal, just on ara hi ha el passadís que comunica el Firal amb el carrer Macarnau). Potser per la meva prompta edat, potser per la falta de costum de veure onejar les senyeres... el record que en tinc és d’un acte de gran solemnitat i respecte. Es tractaven temes seriosos; aquells senyors (Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas i Josep Verde Aldea) ens explicaven els seus objectius i, poc o molt, ens hi podíem sentir identificats. En aquell moment, van saber unir-se, deixar les seves diferències polítiques una mica arraconades i treballar conjuntament pactant per la democràcia. Tenien al davant unes tasques molt importants: la consolidació de la democràcia a l’estat espanyol i restablir l’autonomia a Catalunya.

A mi encara em faltaven uns cinc o sis anys per tenir dret al vot, però sentia que tot allò era important i trobava que aquells polítics eren uns senyors respectables i coherents. D’ençà del 1977, hem tingut unes quantes eleccions i, amb cada una d’elles, la seva campanya electoral. La societat ha evolucionat, els mitjans de comunicació també, i les noves tecnologies han posat a l’abast dels partits polítics una eina fàcil de fer servir, un canal de comunicació per arribar a tothom, on, pel que sembla, no hi cal gaire professionalitat ni gaire esperit crític. La censura, evidentment, hi és inexistent. Aquí tot s’hi val i tothom s’hi atreveix.

L’actual campanya electoral es caracteritza, entre altres coses, per ser la més mediàtica de les que hem tingut fins ara. Això no és cap novetat i sembla que els actuals candidats vulguin aconseguir que es parli d’ells al preu que sigui; se serveixen d’uns anuncis sigui en forma de vídeojocs o en forma de vídeoclip extravagants, escabrosos i amb un toc pornogràfic i escandalós que deixen de banda els objectius que pugui tenir cada una de les candidatures. Molt lluny del que pretenien els candidats del 1977, els candidats del 2010 volen que es parli d’ells ni que sigui en forma d’escàndol.

Davant d’aquest desgavell, no és difícil deduir que continuo desconcertada i que encara no tinc cap opció clara per al 28-N. Ara bé, del que estic segura és que no faré com la protagonista del vídeo de les joventuts socialistes i sé que no hauré de contenir-me gens per no fer-ho. En tot cas, em limitaré a donar el sobre, amb la papereta adins, al president de la mesa perquè ell mateix l’introdueixi a l’urna i estalviaré qualsevol espectacle als membres de la mesa electoral on he d’anar a votar.

És clar que tot distreu, i que és més barat això que comprar entrades per anar a veure el Cirque du Soleil, però crec que els candidats haurien d’entendre que d’entreteniments, a Catalunya no ens en falten, fins i tot tenim o hem tingut còmics amb denominació d’origen: Tortell Poltrona, el Circ Raluy, el recordat Charlie Rivel...

Demano a la classe política un xic de respecte pels seus electors. En una campanya marcada per grans i greus problemes econòmics; per un descontent general de la societat després dels grans escàndols que hem patit (cas Palau de la Música, Caixa de Girona... entre altres); tenint al davant un col·lectiu de joves que s’escarrassen a treure’s uns estudis sentint com algú promet no sé què a uns anomenats “ni-ni”; amb els treballadors públics (recordem que treballen en camps fonamentals com ensenyament, sanitat, serveis socials...) emprenyats a base de bé per la retallada que han rebut i desconcertats pel que encara els pot venir.

En aquests moments, no s’hi val a fer espectacles. Ara, senyors polítics, toca treballar de valent i amb la dignitat i respecte que Catalunya i els catalans ens mereixem!

Em sap greu

2010-11-07T09:27:00.000+01:00

Encara no ha començat oficialment la Campanya electoral i ja tinc el cap ben ple d’enganys, mentides, promeses i discussions. I és que tinc la impressió que vivim en una campanya electoral permanent.

Voldria reconèixer mèrits a la classe política, mèrits com altruisme, sinceritat, honradesa, lleialtat... Voldria, però no puc. La meva petita memòria política no m’ho permet.

Diria que ser bon polític ha de ser molt difícil; si ho ha de ser en èpoques de vaques grasses, imaginem-nos com n’ha de ser quan les vaques són tan eixutes. Fer promeses és fàcil, complir-les no tant. A l’oposició tots són molt putes: veuen la solució de tots els problemes i tenen idees brillants (o no tant) per tirar el país endavant i, sobretot, veuen en què s’equivoquen els altres. Des del govern tot és més difícil. Ara bé, malgrat la dificultat de tot plegat, em pregunto si els nostres polítics estan a l’altura de les circumstàncies. Segurament que alguns personatges ho estan molt menys que d’altres, però, en general, em sembla que n’hi ha ben pocs que se’n salvin.

Des del meu modest entendre, l’economia està situada per damunt de la política, però les actuacions polítiques no han ajudat a evitar la crisi, gens ni mica, i si no s’haguessin fomentat o permès certes actuacions, segurament que ara no estaríem com estem. Ara que hem anat a la deriva, som incapaços de trobar una solució efectiva i, a falta de bones solucions, ens han dissenyat uns pedaços que no redueixen la despesa o que si ho fan ho fan en proporcions infinitesimals.

Estic tipa de personatges extravagants -sobretot els d’ultradreta- que vomiten públicament el seu odi per Catalunya; farsants que ens representen i es mofen de nosaltres; de personatges ineptes que gestionen els nostres recursos... M’avergonyeixen, sento repugnància quan llegeixo el que diuen, el que fan i, sobretot, el diners que es gasten.

Admiro els meus amics bloggistes i del facebook que tenen una opció política clara, sobretot els activistes nacionalistes capaços d’engrescar-se, fins i tot apassionar-se, per un grup polític i pel líder que l’encapçala. En aquests moments, sóc incapaç d’entusiasmar-me per cap opció política.

Estic desenganyada, desanimada, decebuda... I no sé què hi puc fer. Aviat començarà la campanya i no em sento preparada per seguir-la, per aguantar les seves mentides, les seves baralles, el seu protagonisme. Així és com em sento políticament. M’agradaria poder parlar-ne amb les meves filles i, saber encomanar-los un xic d’entusiasme quan em demanen la meva opinió, però no en sóc capaç.

I arribarà la jornada de reflexió i em menjaré l’olla perquè voldria saber què he de fer, voldria tenir il·lusió i trobar una opció que m’inspirés confiança, perquè sé que seria moralment incorrecte no fer ús del dret de vot. Però em sembla que, una vegada més, el dia de les eleccions entraré al col·legi electoral amb les espatlles caigudes i sense saber a qui votar.

Em sap greu.

De les primaveres i les TARDORS

2010-10-09T20:22:00.004+02:00

Estem acostumats a parlar molt del temps, fins i tot a condicionar les nostres activitats, laborals o de lleure, en funció del temps que farà o del que ens diuen que potser farà. I de retruc també estem acostumats a parlar de les estacions. D’una manera o altra, en parlem. De l’hivern, és freqüent sentir-ne a dir que és més cru i llarg que altres anys, que les glaçades duren més que l’any anterior i atribuir-li la culpa d’algun dels nostres mals: grips, refredat i fins i tot dolor i reuma. De l’estiu, cinc cèntims del mateix: que si fa més calor que altres anys, que si les ruixades tal o les gotellades qual, que si amb l’edat notem més la calor o que si al vespre ja no refresca tant, que si fa més xafogor...

De la primavera i la tardor també en parlem; si bé no fem tanta referència a la temperatura, segurament som més cruels a l’hora d’atribuir-los alguns fets: des dels refredats, passant pels cops d’aire fins arribar a mals de més mal curar: els psicològics. I és que ja es diu: les primaveres i les tardors són molt dolentes per aquestes coses.

D’aquestes dues estacions, la primavera encara en surt un xic ben parada; se n’emporta la part bona: anem de cara al bon temps, el dia s’allarga, la vegetació rebrota i boscos, carrers i places es vesteixen de verd.

Però, i la tardor, pobreta? Què en diem de la tardor? Sovint qualificada de germana pobra perquè el dia s’escurça, els arbres es despullen, entra el fred, arriben les pluges... i ens arriben els vespres freds, les nits llargues, els refredats, la grip (sigui la nova o la vella). “I és que amb aquests temps, ja se sap”.

Però deixeu-me que parli de la riquesa de la tardor. Si tenim en compte el que ens dóna la natura, el que podem recollir de l’hort i dels fruiters, la tardor és d’una riquesa extrema. És el moment de fer grans collites. A l’hort, pebrots, albergínies, escaroles i enciams, les primeres cols i segurament les darreres tomates. Al bosc: bolets, castanyes, aranyons, gavarrons i un sens fi de fruits silvestres. Als fruiters, peres, pomes, nesples... I els codonys? Aquest fruit, difícil de menjar sense una elaboració prèvia, però tan aromàtic que les nostres àvies feien servir per perfumar els armaris de la roba. Gran fruit de tardor: per fer-ne codonyat, menja humil que ha servit per acompanyar el pa en els berenars dels nostres pares i algun de nosaltres quan érem petits i que, com moltes altres menges humils, està essent revalorat. Això sí, amb combinacions diferents de les que eren usuals: el codonyat, amb poma o amb formatge fresc. Proveu-lo!

Ja fa temps que ho tinc força clar: a mi doneu-me una bona tardor que la primavera ja té molts admiradors!

De l'Onze de Setembre i de les begudes amb gas

2010-09-11T16:13:00.001+02:00

Fa poques hores que he assistit als actes que Òmnium Cultural va organitzar, a Olot. Crec que el nombre d’assistents va ser considerable. He llegit que s’hi van comptar més de dues mil persones. La veritat és que, en el meu cas, que vaig arribar-hi quan tothom ja estava situat, la paraula impressionant es queda curta per descriure la visió que oferia el cràter del Volcà Montsacopa: tanta gent asseguda, molts d’ells amb senyeres i estelades -onejant o lligades al coll-, l’estelada gran estesa darrere els músics... és d’aquelles coses que em fan posar pell de gallina.

Després del recital a Sant Francesc, o al Volcà Montsacopa -com us estimeu més-, la baixada de torxes fins a la Plaça Major va donar un toc entre cerimoniós i reivindicatiu a la vigília de la Diada, enmig d’un ambient de Festa Major. Per acabar, la lectura del Manifest d’Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre, ens recordava que no n’hi ha prou amb la reivindicació, sinó que cal sentar unes bases i actuar amb coherència; feia un crit a les associacions perquè vagin més enllà; apel·lava els catalans perquè prenguem consciència de l’estat de la qüestió; reconeixia l’esforç (tot i que insuficient) dels partits polítics catalans; demanava als nostres representants polítics una línia coherent amb el compromís nacional, i, finalment, es comprometia a seguir treballant en aquesta línia.

El concert dels Stukat del Bolet va quedar a cavall entre els actes de l’Onze de Setembre i els del Programa de Festa Major. Aquest grup, majoritàriament jove, va tenir l’ocasió de tocar a la Plaça Major on va aconseguir posar-se a la butxaca el públic assistent (grans i joves). Cal reconèixer que ho fan molt bé!.

Avui, Onze de Setembre, em trobo a les mans un diari esperançador. M’ho fan pensar titulars com: “La independència seria viable econòmicament” o “Les torxes il·luminen la diada” (tot i que parla només de centenars de persones). Del mateix diari, a casa, ens criden l’atenció dues pàgines amb publicitat: l’anunci de la Coca-Cola i de l’Estrella Dam. El primer, sobre un fons vermell, dibuixa amb barres grogues, la clàssica ampolla de Coca-Cola; el missatge és Coca-Cola celebra amb tu La Diada. El segon, se serveix d’un muntatge fotogràfic on es veu una paret de color groc al fons i al davant quatre estibes de caixes de cervesa de color vermell que simulen les quatre barres; el missatge és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

La veritat és que els dos anuncis m’han sorprès. Fan pensar. Algú de casa comenta: mireu el catalanisme actual. I jo em pregunto si es tracta del catalanisme actual o de l’oportunisme publicitari. Tan se val. Sigui el que sigui, permeteu-me ser un xic optimista i llegir entre línies (o millor dit, entre les quatre barres) i veure que sí, que ha arribat l’hora i que per vendre, a casa nostra, és convenient ser catalanista (o tan sols fer-ho veure).

I com que la cosa està malament, no ens podem permetre desaprofitar les petites engrunetes. Per tant, deixeu-me imaginar una sala de reunions amb unes quantes persones al voltant d’una taula ovalada i el publicista convencent els altres assistents (tant de bo no l’hi hagi costat gaire) que el millor que es pot fer un dia com aquest és sortir a la premsa amb un anunci amb un rerafons catalanista.

I per acabar, encara que sigui per continuar somiant, aquest vespre em proposo beure’m una Coca-Cola i una Estrella i quan les tingui a la mà i el seu contingut em refresqui la gola, em recorrerà per dins el crit de VISCA CATALUNYA LLIURE!

Fans de Catalunya i tomata de sucar

2010-08-27T17:03:00.009+02:00

Ja fa dies que la Generalitat de Catalunya va llençar la campanya institucional “sóc FAN de Catalunya” en què alguns personatges catalans coneguts expliquen de què són fans. Què es pretén amb la campanya? Ben bé no ho sé, però crec que, entre altres, és una promoció turística de Catalunya.
La veritat, no miro gaire la televisió i quan ho faig, la són em guanya i al cap de pocs minuts (sota l’expectació d’algun membre de la meva família) m’adormo. Per això em “perdo” la majoria de programes: documentals, concursos, pel•lícules i anuncis... Ara bé, aprofito el temps per descansar. Per tant, no és estrany que no hagi vist mai a la televisió l’anunci de “Fans de Catalunya”.
Aquesta setmana, a casa hem rebut la revista InfoCatalunya, que suposo que la Generalitat envia a totes les llars catalanes, adreçada al que ells consideren el cap de família i a tots els altres residents del domicili. Aquesta revista s’autodescriu com “Informació d’interès ciutadà”. És clar que aquest interès podria ser discutible, però ja que la rebem, la fullejarem. Al seu interior, s’esmenten les obres i les campanyes que la Generalitat ha portat a terme i descriu les accions que han fet de cada una d’elles. És una manera d’explicar-nos en què s’han invertit els calerons de les arques autonòmiques. Una altra qüestió seria la coincidència que puguem trobar entre el que s’hi publica i la realitat de les accions sobre el territori.
Doncs bé, a la contraportada de l’InfoCatalunya, en Ferran Adrià, amb una tomata oberta per la meitat que li amaga l’ull dret, talment un pirata, es mostra com a fan de Catalunya. A la imatge, el cuiner, situat en un mercat (al text diu que és la Boqueria), va abillat amb la bata blanca de treballar; al seu davant hi té una parada amb tomates verdes i madures i s’hi veu força clarament un petit rètol de pissarra ben tort, tal com queden els cartellets a les parades després que els compradors triïn i remenin. Amb aquest cartellet tort i rebregat, el publicista deu pretendre que sembli una foto poc preparada, una imatge espontània. En aquest petit rètol hi llegeixo “d’ suca” (lletra d, apòstrof, espai, lletra essa, lletra u, lletra c i lletra a) i a sota 3,50. La meva estranyesa no ve donada pel preu, ve donada pel text. Jo no sé si és fruit de la meva mala vista, de la meva ignorància lingüística, del toc de poca preparació que li ha volgut donar el publicista o que el mateix Adrià va escriure el cartellet, però asseguraria que “d’ suca” no vol dir res. És probable que aquest cartell existís, que la foto sigui ben espontània (?), que els altres cartellets fossin pitjors o fins i tot que el que hi ha escrit tingui un sentit i sigui gramaticalment correcte (en aquest cas, perdoneu la meva ignorància). Si, tal com penso, aquest text és incorrecte, crec que l’espònsor d’aquesta campanya, la Generalitat, ha fallat. Les institucions haurien de vetllar al màxim perquè es faci un ús correcte de la nostra llengua, és un bé cultural que cal protegir i no ens podem permetre difondre expressions incorrectes.
Perquè, és sabut que per referir-nos a aquesta hortalissa, com que la nostra llengua és tan rica i té tantes varietats depenent de la zona on hom ens trobem, ho podem fer de moltes maneres: tomata, tomàquet, tomàtiga, tomàtec, tomaca... i en podem diferenciar les de pera, de penjar, la popularment anomenada tomata verda, la madura, la de sucar (o xucar, a la nostra comarca) pa o fins i tot la d’untar; però la “d’ sucar” que jo sàpiga no existeix, a no ser que sigui una nova varietat transgènica.
Per tant, més que fans de Catalunya, el que haurem de ser tots plegats és “protectors de Catalunya”; del nostre territori, de nostra la gent, de nostra la cultura i, sobretot, de nostra la llengua, pobrissona. Ara bé, les institucions haurien de passar al davant i vetllar perquè tots els documents que emeten estiguin en un català impecable i siguin lingüísticament correctes. Si no és així, ja ens podem anar fent Fans!

Piscina, dutxes i depilació

2010-08-25T23:14:00.000+02:00

La calor de l’estiu convida a prendre un bon bany i de fet, en un dia calorós d’estiu, una bona cosa a fer és agafar un bon llibre i passar una bona estona a la piscina. Si tenim la sort que hi hagi poqueta gent, la nostra tria haurà estat encara ben encertada i si el llibre és bo, encara millor.
La moda evoluciona –per dir-ne d’alguna manera- i les persones, unes més que d’altres, acabem essent esclaves de la moda. Els joves (nois i noies) n’estan més pendents i, a mida que ens fem grans, segurament que, per la majoria, per sort, la moda va perdent posicions en el rànquing de les coses que per a nosaltres són importants.
Pel que fa a la indumentària de bany, tots sabem que la moda hi és ben present. Un dels casos més recents i, des del meu punt de vista estrafolari, pel que fa a la moda de bany és el fet que els nois es vesteixin amb un banyador llarg de camals, baix de cintura i a sota del qual es mostren els calçotets que per anar bé han de ser d’una marca ben cara (ai, volia dir de moda!), tot i que si no és possible, uns bons “delfi” (del firal o del mercat) també poden fer la seva funció. Com he llegit en “el led vermell”, aquesta moda enriqueix el brou de piscina amb la microflora dels engonals suats d’una munió d’adolscents hormonats a dojo. Ara bé, com que hem de ser tolerants, deixarem les mesures higièniques a part i tolerarem, tot esperant que la moda faci un tomb, com va fer amb les sabates “Victòria” i recuperi com a vestit de bany un bon eslip o el clàssic “meyba” que amb la seva collonera estalvia els calçotets de sota.
Un altre estereotip que va aparèixer com a moda i que ara crec que ja és un costum és el fet que les noies/dones anem correctament depilades. No recordo que les nostres mares fessin servir (i menys assiduament) la depilació; com a molt tenien unes bones pinces per arrencar-se algun pèl rebel que els sortia a la barbeta. Ara bé, el que es diu depilar-se, crec que no era habitual entre les nostres mares. Més endavant, les noies d’aquí van començar a depilar-se; primer les més modernes i després la resta, i, a la platja o a la piscina, només les estrangeres mostraven les cames i aixelles ben cobertes de pèl. Ara mateix, diria que deuen ser ben poques les persones del sexe femení que no es treuen el pèl, sigui tot l’any o sigui només a l’època estiuenca en què ens passegem amb bona part del nostre cos al descobert. I sí, m’he referit al sexe femení, però sóc conscient que bona part dels joves mascles també utilitzen alguna tècnica per eliminar el pèl corporal.
Bé, doncs si ens hem de depilar, fem-ho, sempre és millor passar un xic desaparcebudes que no pas donar la nota amb una matarrada de pèl que s’hi puguin fer trenes. Ara bé, aquesta tasca, com la de tallar-se les ungles, afeitar-se i moltes d’altres que no esmentaré per no fregar l’escatologia, crec que es mereix ser realitzada en l’absoluta intimitat, és a dir, al bany de casa. I per què ho dic ara això? Doncs perquè m’he quedat molt sorpresa avui a la dutxa de la piscina quan he vist un rètol nou (crec que dies enrere no hi era) que deia amb lletra grossa i clara: PROHIBIT DEPILAR-SE EN AQUESTES INSTAL•LACIONS. És de suposar que si ho han prohibit deu ser perquè algú ho feia.
Com diria un bon amic: me’n faig creus!

Contra el vent del nord

2010-08-05T00:24:00.007+02:00

Qui no ha enviat mai un correu electrònic a un destinatari erroni? A mi m’ha passat més d’una vegada. I me n’he adonat tan bon punt he acabat de prémer “enviar”, però ja no hi havia res a fer. El missatge havia estat enviat. Per sort meva, no han estat correus ni íntims ni confidencials, per això no m’han posat en cap compromís.

A la feina, he pogut comprovar moltes vegades que en els correus electrònics enviats a un grup de destinataris gran, algun dels destinataris, en voler respondre a l’autor, es confon i tria l’opció “respon a tots” en lloc de prémer “respondre al remitent”; d’aquesta manera, tots els destinataris del correu inicial reben la resposta que s’adreçava a l’autor del primer correu. La majoria de les vegades no passa res, però en alguna ocasió, el text i/o l’estil comprometen una miqueta l’autor de la resposta. Es tracta de la indiscreció telemàtica deguda a un mal ús o al poc coneixement del que estem fent.

El que passa en el llibre Contra el vent del Nord, no és ben bé això. Al començament, la protagonista envia un correu electrònic amb una lletra equivocada en el nom del destinatari. El receptor del missatge respon la noia fent-li saber que es tracta d’un error. Fins aquí, segur que és un fet que passa sovint i que ens pot passar a tots. Solem acabar agraint que ens hagin avisat i disculpant-nos per les molèsties ocasionades (que tampoc han estat tantes!). Ara bé, la resposta que en Leo envia a l’Emmi fa que ella no es quedi igual, ella respon i es contestada i, de mica en mica (o no tant mica en mica), es crea un lligam entre els dos protagonistes que aviat es farà ben estret. Acompanyada de grans dosis de sensualitat i d’una mica de morbo, la seva relació es va estrenyent i va creant una gran dependència mútua. En Leo s’estava refent del trencament d’una relació i viu sol. L’Emmi està feliçment (o particularment) casada i conviu amb el seu marit i els dos fills d’ell. La relació que s’estableix entre ells dos, al començament, els serveix de vàlvula d’escapament de la seva quotidianitat, però ben aviat calarà en les seves vides fins que en perden el control i allò que havia començat per casualitat i havia esdevingut un joc acabarà essent una mena de malson per tots dos.

Del llibre en destacaria l’originalitat, el fet de situar la història en una relació que es du a terme a través d’un mitjà de comunicació tan actual dóna a la novel·la un aire de modernitat excepcional. He de reconèixer que atrapa una mica, fa venir ganes de llegir de pressa, de saber què faran i com acabarà. Un bon llibre per un parell de tardes d’estiu.

Ara bé, tot i que s’ha traduït a trenta-dues llengües i se n’han venut més de vuit-cents cinquanta mil exemplars només a Alemanya, no el descriuria com a gran obra literària. Per passar l’estona i prou. El mes de novembre en tindrem la continuació. A veiam què serà!

Mil sols esplèndids

2010-07-30T20:09:00.017+02:00

Els dies previs a les vacances, quan comença l’horari d’estiu, quan sembla que el dia s’allargui encara més perquè puc disposar de les tardes, tinc més temps, més estones de descans i més ganes de llegir. Fa uns dies em van recomanar Mil sols esplèndids, de Khale Hosseini.

Un bon amic de la família en veure’m amb aquest llibre a les mans em diu: “Llegeixes llibres de dones putejades? Com altres dones, després us enfadeu amb els homes”.

Tranquils, no m’enfadaré amb els homes, almenys de moment no ho tinc previst. Però sí, Mil sols esplèndids és un llibre de dones putejades, però també de misèria humana (per a nens, nenes, dones i homes), de desgràcies, d’amistat i de relacions humanes amb un rerefons històric en el qual es descriu el fonamentalisme islàmic, la mala interpretació (suposo que és una interpretació errònia) d’unes escriptures més o menys sagrades, la guerra de l’Afganistan des dels seus inicis; una guerra amb uns elevats costos humans i materials; una guerra considerada de les més estèrils pel que fa als resultats obtinguts.

No cal que m’inventi gaire res, transcriuré la ressenya de la contraportada: L’excepcional història d’una amistat i d’un amor indestructibles durant tres dècades de la història de l’Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions unides tràgicament per la guerra, de l’amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, i d’un amor que sobreviu a totes les adversitats. Amb la invasió soviètica, la guerra, els talibans i l’arribada dels americans com a teló de fons. I la seva lluita per trobar la felicitat, per sobreviure... Un clàssic del nostre temps. Impossible no llegir-la.

M’ha impressionat, sí. La Mariam, una nena de quinze anys, que pel fet de ser una harami és rebutjada pel seu pare i fins i tot seva pròpia mare (condemnada també al rebuig social), forçada a casar-se amb un pretendent de quaranta-cinc anys, que l’obliga a tot, que troba justificacions per qualsevol tracte inhumà cap a les dones i, en especial, cap a ella, la seva muller.

La Mariam no havia portat mai un burka. En Rasheed la va haver d’ajudar a posar-se’l. El cap de buata semblava hermètic i pesava, i era estrany veure el món a través d’una pantalla de xarxa. Va intentar caminar per la seva habitació amb el vestit posat i contínuament en trepitjava la vora i ensopegava. La pèrdua de visió perifèrica era desconcertant, i no li agradava la manera sufocant com la roba plegada li premia la boca. "Ja t’hi acostumaràs –va dir en Rasheed-. Amb el temps, què t’hi jugues que fins i tot t’agradarà".

La Laila és la filla d’un pare respectuós amb les dones, viu la mort dels seus germans i la mort dels seus pares fa que vagi a parar a casa d’en Rasheed i la Mariam, on acaba essent (sense opció a decidir) la muller d’en Rasheed, desplaçant la Mariam i convertint-la en una ambagh. El pas del temps, però, juntament amb la misèria a què es troben sotmeses, farà sorgir una ferma amistat entre elles dues que les ajudarà a suportar tot el que encara els haurà de passar.

La novel·la és dura, sí, però amb unes grans i acurades descripcions dóna a conèixer una realitat que no podem ignorar. Desconec si acabarà essent un clàssic del nostre temps i crec que no deu ser impossible no llegir-la, però sí que us la recomano.

Escorniflaire

Aquell cap de setmana va ser ben estrany

2010-07-22T00:01:00.009+02:00

Han passat uns quants dies des del dissabte 10 de juliol (10-J), diada en què molts catalans (no esmentaré el nombre, bé prou que se n’han preocupat de fer-ho, alguns mitjans de comunicació més o menys fiables) sortíem al carrer per reivindicar els nostres drets com a nació.
I bé, tot i que han passat molts dies, no he deixat de pensar que aquell cap de setmana va ser ben estrany.
Per una banda, dissabte el centre de Barcelona vestia de groc i vermell: senyeres i estelades a tort i a dret, en forma de capa, enfilades en bastons més o menys aconseguits per poder ser onejades, lligades en finestres i balcons... Jo hi vaig ésser. Pujant a peu des del capdavall de la Rambla, a mida que ens acostàvem al lloc convingut, inici teòric de la manifestació, sortien persones de tots costats i omplien els carrers de gom a gom. No sé si haurà servit de gaire res, segurament no ens faran cas... però els ho haurem fet saber. Jo no hi entenc, de política; a més, no m’agrada; no crec en els polítics, en general. Segurament que la meva postura no deu ser democràticament correcta. En sóc conscient. Hi ha moltes coses que no entenc, que no m’entren al cap i que em fan enfadar molt, però no sé veure quina podria ser l’alternativa. I d’això ja fa uns quants anys. Ara bé, em va agradar molt poder ser a la manifestació. Com ho descriuria? Seguint el model del crit més escoltat a la marxa, diria: IM, IMPRE, IMPRESSIONANT!
Per altra banda, diumenge, alguns indrets de Catalunya tornaven a vestir de groc i vermell: aquest cop, les banderes espanyoles engalanaven balcons i finestres i onejaven sortides de les finestres d’alguns cotxes. El motiu? Voldria creure que era únicament per animar l’equip de futbol de la selecció espanyola. Passant per la Jonquera i per Figueres quan faltava una hora pel partit, em vaig sentir avergonyida de la imatge que donava l’entrada a Catalunya per la frontera que comunica amb Europa.
A les meves filles els agrada molt el futbol. Des de petites, practiquen aquest esport (primer al pati de l’escola i després com a jugadores federades en equips de nenes, primer, i de noies, després). Amb aquesta afecció que hi tenen, han seguit els mundials tal com han fet amb la lliga, la champions i qualsevol altre campionat de futbol; per tant, a casa s’ha vist el mundial. Són seguidores-simpatitzants del Barça i els agrada molt en Carles Puyol, en Xavi i algun altre jugador. En Carles és l’ídol de la meva filla gran. I cal dir que aquest noi va fer un paperàs al mundial d’enguany. Com és de suposar no es van perdre la final i van estar contentes que la selecció en la qual juguen uns bons jugadors (molts d’ells catalans!) guanyés el campionat.
I sí, va ser estrany perquè aquesta victòria, no es va celebrar. I menys públicament. Més aviat al contrari, es van avergonyir de la celebració que hi va haver a Olot al capdavall del carrer de Sant Rafel. A mi, que aquella hora passava per allà, em va sorprendre molt que això passés a Olot. Podeu titllar-me d’ingènua, si voleu, però em va sorprendre i molt.
De manera que ho deixarem en això: un cap de setmana ben estrany.
A veiam què serà tot plegat. Que tinguem sort!

Escorniflaire

No, jo no en faré, de vaga

2010-06-08T00:03:00.003+02:00

El dia 8 de juny, el sector públic està convocat a una vaga en contra de les retallades dels salaris públics, les pensions i les jubilacions; es demana, entre altres coses, més respecte. Suposo la vaga hauria de ser una bona eina per reivindicar allò que ens pertany i sé que hi ha motius per fer-ne, però jo personalment, tinc els meus motius per no fer-ne.

Sóc funcionària, sí. Tinc una plaça fixa que teòricament no puc perdre, sí. Me la vaig guanyar lícitament en una convocatòria pública oberta a tothom, sí. I sí, d’altres van preferir no presentar-s’hi.
Però no em sento responsable del dèficit públic perquè m’hagin d’aplicar les reduccions, perquè no sento que formi part d’un col•lectiu tan privilegiat com alguns creuen. No tinc cotxe oficial ni un sou elevat; no em paguen les hores que treballo de més ni m’han aplicat els increments anuals que em corresponien. No he gaudit dels privilegis del benestar econòmic del país, en canvi seré dels primers a patir retallada de sou. No sé si tindré jubilació.
Estic tipa de mentides dels polítics, de falta de claredat de la seva gestió, de la seva manca de capacitat d’organitzar “l’empresa que dirigeixen” i de patir les conseqüències d’aquesta mala gestió.
Dono la cara davant dels administrats que vénen per fer ús d’un servei públic i procuro atendre’ls tant bé com puc tot i que les eines de què disposo per fer la meva feina sovint són insuficients.
Sovint m’he de mossegar la llengua quan sento que amics, familiars i coneguts deixen anar frases com “tots els funcionaris...” o bé “si treballessin a una empresa privada...”. I sí, em sento atacada, tot i que sé que les seves queixes no van per mi ni per les persones que com jo mateixa intentem treballar bé.
Sé que si faig vaga puc perjudicar alguns joves estudiants i les seves famílies i no ho vull fer. No em puc permetre guanyar impopularitat ni perdre el que em descomptarien per un dia de fer vaga.
Sí, sóc funcionària.
Sí, tinc una plaça fixa
Sí, teòricament no la puc perdre...
Però no sóc responsable de la disbauxa i incompetència del país, ni de la crisi econòmica. En canvi, algú ha decidit que seré dels primers a sofrir la retallada.

Malgrat tot, jo no en faré, de vaga.

Escorniflaire

Salt (multi)cultural

2010-06-06T18:06:00.002+02:00

Dissabte vaig tenir l’oportunitat de comprovar la multiculturalitat de la població gironina de Salt. Vaig acompanyar la meva filla a jugar un partit de futbol a una barriada d’aquella població. La veritat és que havia sentit a parlar que s’hi acumulava molta immigració (segons dades oficials, el 40% de la població és immigrant) i que hi havia alguns problemes de convivència, malgrat que l’ajuntament va desmentir la idea de vincular les manifestacions de veïns, que van tenir lloc el passat febrer en contra de la inseguretat, amb la immigració.

La nostra puntualitat a l’hora d’arribar al camp, va permetre’ns fer una observació detallada de l’arribada de les jugadores locals, que vam seguir amb molta curiositat, ja que les jugadores arribaven més o menys uniformades amb els colors del club i se les veia d’ètnies molt diferents: africanes, centreamericanes, gitanes, magrebines, alguna que semblava del país (la minoria) i el que ens va sorprendre més: l’arribada de dues noies vestides amb el xandall de l’equip i amb el cap cobert per un vel negre. Com jugaran aquestes? –ens vam preguntar-.

Si les ètnies eren diferents, també ho eren les constitucions físiques, de manera que l’equip era força heterogeni. Malgrat la calor que feia dissabte a primera hora de la tarda, les dues jugadores esmentades van sortir al camp amb el cos totalment cobert (malles llargues i samarreta màniga llarga per sota la vestimenta del club) i amb el cabell cobert per una mena de casquet, que era l’adaptació esportiva del vel. A les jugadores i a l’afició visitants ens va sorprendre aquest fet que només havíem vist en alguna filmació de partits de futbol de seleccions de països com Iran. El partit es va jugar amb certa normalitat, les jugadores van respectar força les actuacions de l’àrbitre, tot i que hi havia algunes desavinences entre elles que es manifestaven en diferents llengües: àrab, brasiler i castellà, principalment. Val a dir que en el públic local s’hi endevinava un nivell de multiculturalitat similar al de les jugadores, fet que vam corroborar a la sortida del camp quan vam travessar el barri on ens trobàvem: botigues, bars i gent passejant de múltiple varietat racial.

Més endavant, vam coincidir amb una parella gironina que s’han fincat a Salt i ens explicaven que ells viuen en un sector de pisos nous on predomina la gent jove del país. Ens comentaven que la població és variada depenent del sector: al nucli antic de Salt, saltencs de tota la vida; als barris nous, parelles joves que han escollit Salt possiblement pel fet que l’habitatge és més assequible que a Girona, i a la resta del municipi, el popurri que hem descrit.

La combinació d’aquesta varietat de cultures ben segur que deu portar problemes de convivència i fer-ne la moderació no ha de ser gens fàcil.

Lamentablement, aquesta setmana Salt ha estat dues vegades notícia per la mort de dues dones a mans dels seus ex-marit, la primera, i company sentimental (se’n pot dir company?) la segona i només en un dels dos casos es tracta d’una família immigrant.

Nova societat, nous reptes, nous costums... Serem capaços d’adaptar-nos-hi?

Escorniflaire

Sant Jordi

2010-04-22T22:48:00.003+02:00

I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...

Punt i final

2010-02-21T10:45:00.002+01:00

Les frases acaben amb un punt, les expressions inacabades amb punts suspensius, els paràgrafs amb punt i a part i els escrits d’històries complertes acaben amb un punt i final. Igual que els dies passen, els fets succeeixen, els esdeveniments es produeixen... I tot plegat conforma allò que en diem la vida.

Asseguda al sofà, en una estona de relax, amb els ulls tancats, desconnecto i se m’emporten els records. Poso la clau al pany del que ha estat durant vint-i-cinc anys la llar dels pares i em passejo per tots els racons d’aquella vivenda.

Al rebedor, espai destinat a les benvingudes, veig l’alegria a la cara de la mare, expressió que esborrava l’angoixa de l’espera, el patir per si arribaríem bé. El “taquillón” allotjava, per Nadal, el pessebre i ens aplegava al seu voltant per donar començament a la celebració. I aquell petit espai, ple de gom a gom, esdevenia l’escenari del cant de nadales i del ball del “xarrampí, xarrampí, xarrampia”.

A la cuina, la imatge de la mare –la iaia-, amb el davantal posat preparant les tallarines –les millors del món, sense cap mena de dubte!-, la sopeta d’arròs quan el convidat era un dels néts que estava malaltó o fent la llista del que hauria de comprar perquè a la propera celebració no hi faltés res.

El menjador, normalment ben endreçat, semblava amagar-se de la transformació a què se sometia unes quantes vegades l’any. Aquella taula amb quatre cadires al voltant no semblava la mateixa quan ens reunia a tots plegats: del més gran a la més petita, tots teníem una cadira per seure i sortien plats i coberts per a tots. La cridòria i el desgavell que hi havia en aquell menjador omplien de joia la mare, aquella dona que tot i haver tingut sis fills considerava que en tenia dotze i que se sentia orgullosa envoltada dels seus néts. Al sofà, l’avi amb el cul-estret, patia quan els més menuts sortien al balcó i s’acostaven massa a la barana.

A l’habitació dels quatre llits –tot i que al final en tenia només dos- els armaris –cada porta amb la seva clau posada- contenien tot un món de records; el pas dels anys n’havia variat el contingut: el vestit del Charleston, els bombatxos color grana i els vestits de ratolí que havien passat de fill a fill i d’aquests als néts; les vestes de “papu” que amb l’evolució havien tingut altres utilitats per carnavals diversos; les disfresses de caputxeta, de princesa i d’arlequí que la iaia havia fet i que s’havien posat pràcticament tots els néts; els vestits d’àngel -de totes mides- i els guants blancs, desaparellats, les faldilles de pastora, la samarra i el sarró de pastor, les orelles de burro... tot plegat indispensable per a la representació familiar dels pastorets, i les espardenyes de betes i els esclops, tan menuts, record de pastorets i pastoretes de fa tants anys. El parxís i l’oca, amb les bótes de fusta, les fitxes i els daus de mides i materials diversos -senyal del pas dels anys-, entreteniment de les nostres tardes d’hivern i de tardes de néts malalts, sabent –o no- que la iaia se les empescaria perquè el més feble guanyés la partida. Les cuinetes d’alumini, abonyegades i sense ansa, els plats i coberts de plàstic amb el ribet groc, el coberter amb les menudes culleres i forquilles. Quantes vegades havien servit? Amb arròs, pasta de sopa o pa sec... I el morter de fusta per fer galeta picada? I la iaia que ho tastava tot –i a sobre deia que era bo! I les nines amb el seus vestits desats en el puf blanc. Un altre clàssic!

I a l’armari o a sobre una banqueta, no hi faltava el cosidor. Per què on s’és vist passar gaire hores a casa els avis sense remenar el cosidor?: caixes metàl·liques –abans de caramels- plenes a vessar de botons, sierres i gafets; fils de tots colors i agulles de totes mides, bétes i fils, tisores i didals... tots hi havíem après –amb més o menys traça- a cosir un botó o a fer una mica de ganxet.

L’estudi esdevingué l’espai de treball d’aquell avi reconegut pels seus néts com el millor escriptor de món. La màquina d’escriure, temptació dels més menuts, era l’eina per deixar l’escrit preparat per a la seva destinació. El llapisser amb tots els estris ben posats: els llapis, la goma, la maquineta, el bolígraf “bic cristal” de tinta negra, el tippex i les gomes i clips... I l’obre cartes metàl·lic que tant feia patir l’avi quan els més menuts l’engrapaven per jugar. Espai d’investigació i creació literària, de cultura comarcal i –per què no- d’assessorament als fills en qüestions laborals i als néts en les tasques escolars.

Al final del passadís, l’última porta donava accés a l’habitació dels pares, indret que recordem amb tot el respecte que es mereix. Les vivències dels darrers temps ens van fer viure moments durs de suportar i records difícils d’oblidar; conseqüència de la l’envelliment dels pares, inevitable. Ben segur que aquell espai havia estat escenari de molta estimació. D’altra manera, no haguessin estat ells mateixos.

Quan hom es disposa a deixar una vivenda encapsa tots els objectes materials que es vol endur, sense adonar-se que amb cada un d’ells recull, també, tots els records que hi estan associats. Cadascun de nosaltres hem pogut triar alguns d’aquells objectes i en encapsar-lo i duent-lo a casa nostra ens hem emportat també totes les vivències que hi estan associades.

Finalment, recorro el passadís de tornada cap a la porta d’entrada i, abans de passar la clau, comprovo que el que deixem ara només són quatre parets. I en obrir els ulls i tornar a la realitat, després de l’estona de descans, em sento tranquil·la perquè sé que en buidar el pis, no haurem perdut res: cada un de nosaltres s’ha emportat les vivències que hem compartit a casa els pares -per uns-, casa els avis -per altres-.

Ara sí, punt i final. Perquè tota història té un final.

Escorniflaire

La història del Nadal i l’anar a dalt

2010-01-02T21:33:00.005+01:00

En català, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa "missa de Crist" i en algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".

Ben segur que cadascú dóna un sentit propi al Nadal: orientals o occidentals, creients o no creients, grans o joves, rics o pobres. Tots, i cadascú de nosaltres d’alguna manera o altra, tenim un significat per al mot Nadal.

En una llar garrotxina on vivia una família formada per un matrimoni i els seus sis fills, la més menuda de la casa havia arribat a tenir un sentit propi i molt particular per al mot Nadal. Un sentit rar, però que tenia els seus propis fonaments.

Arraulida al sofà, o millor dit a les butaques del menjador, aquell espai que havia acollit i acolliria, els esdeveniments importants de la família: l’arribada de les notes –bones o dolentes- del fill i les filles, la convalescència de les malalties infantils (la varicel·la, el xarampió, el tacó... i fins i tot, l’hepatitis), l’aparició de la primera regla de cada una de les filles, la petició de mà de la filla gran, les llargues nits d’insomini dels pares... Bé, doncs, arraulida al sofà, en un vespre d’hivern que ben segur que algunes angines o una bona otitis s’havien apoderat de l’habilior d’aquella nena que no devia tenir més d’uns quatre anyets, en una estona de mal humor, la mare l’amanyagava tot dient aquelles paraules que en alguna ocasió podien esdevenir curatives: “Cura sana cura sana, si no se cura hoy, se curará mañana”. Ella, marrana com era, i malhumorada com estava, amb el seu rondinar constant, s’emmarranava que no volia menjar res. La mare, pacient com sempre, provava d’encetar noves converses, esperant ensopegar amb algun argument prou bo com per fer canviar l’humor de la menuda i aconseguir que aquelles hores del vespre engolís el primer aliment semi-sòlid del dia:

- Va que s’acosta Nadal. T’has de posar bona que aviat anirem a buscar la molsa i farem el pessebre. Després vindran les teves germanes grans i, quan hi siguem tots, farem cagar el tió.

Alguna cosa havia dit la mare que havia produït algun efecte. La nena es va girar de cara a la mare i la mirada li va canviar. La dona va pensar “Caram! Tan menuda, malaltona com està, i mira quina il·lusió que li fa el Nadal. Com hi ha món! És ben bé que hi ha paraules que tenen màgia.”

Tot seguit s’encadenà un curt però prou interessant diàleg:

- I jo també podré Nadal?

- Oi tant, ara estàs malalta, però en pocs dies ja no ho estaràs.

- Però a mi també em deixareu Nadal?

- És clar que sí, filleta. El Nadal és per a tots: per als teus germans i per tu, petita; pel papa i la mama i per a l’àvia i els tiets, també.

- ! –Feu la nena amb cara de sorpresa; semblava que no ho veia gaire clar. Com podia ser que tota aquella gent poguessin Nadal? Els germans encara, però ella, els tiets i els pares, també?– Mama, però jo també podré Nadal? Però si el papa no em deixa.

- Què vols dir que no et deixa?

- Que només deixa que hi pugin vostè mama i en Lluís.

- Aaaaaaaaaara!

Aquella criatura prou que entenia que per les festes nadalenques tenien lloc uns esdeveniments especials: fer cagar el tió, tenir les figuretes de xocolata i de massapà, reunir-se amb oncles i cosins... i el que li feia molta il·lusió (sigui pel que sentia ella directament o sigui per l’alegria que entreveia als ulls de la seva mare quan parlava del Nadal) era la vinguda de les seves germanes grans que ja estudiaven fora i el primer trimestre sempre es feia molt llarg; però ella també donava molta importància a una locució homòfona: anar a dalt.

La mare havia comprès aquella confusió infantil. La menuda no distingia el Nadal de l’anar a dalt. I és que al celobert de casa hi havia una escala de gats que, enfilant-se paret amunt damunt del safareig, conduïa a les golfes. Els més petits, potser pel respecte que la verticalitat de l’escala li feia al pare, tenien prohibit pujar-hi i això omplia, encara més, de misteri aquell indret i el seu accés.

Així fou com, aquella conversa materno-filial, en plena febrada de la filla, va servir per aclarir aquell malentès: Una cosa era el Nadal i una de ben diferent era l’anar a dalt. I és que si per Nadal faltava poc, per poder anar a dalt encara hauria d’esperar uns anys més.

Val a dir, però, que quan va estar autoritzada a anar a dalt, ja era tipa de pujar-hi. En aquell moment ja no ho tenia mitificat: a dalt hi havia els dipòsits d’aigua, alguns cables i fils tirats per terra, una maleta arrossinada amb algunes joguines velles i pols -molta pols- i runes. I val a dir també que el sostre era prou cantellut com per fer sortir una banya ben grossa al que s’hi donava un cop de cap.

I aquella escala que no complia ni de bon tros el que posteriorment serien les normes de seguretat europees, ja no era un repte, la pujava i la baixava amb o sense mans, amb els ulls oberts o tancats, calçada o descalça i sense més por que la de ser descoberta pel pare o “traïda” per algun dels germans si la gravetat de les múltiples baralles que es produirien al llarg dels anys requeria un xivatasso com a autodefensa de l’acusat o acusada.

Aquella família, sempre va celebrar més el Nadal que no pas “l’anar a dalt”. I encara ara, després de més de quaranta anys, quan alguns ni tan sols havien sentit parlar mai de “l’anar a dalt” o, si n’havien sentit parlar, no se’n recordaven, es troben cada any per celebrar junts el Nadal.

"El record... d'aquelles nits de Nadal

On tot era especial

On el temps m’era igual

Un any més... recordant que no hi sou"

Bones festes!

Conte de Nadal (2009)

PD: Gràcies a tots els que vau compartir amb aquella nena petita els “anar a dalt” i a tots vosaltres per fer possible aquests Nadals i tots els que vindran.

Recordatori

2009-10-17T18:43:00.004+02:00

El Manco era un personatge conegut a Olot. El seu defecte físic ocasionat per un accident laboral durant la joventut, havia donat un sobrenom a en Joan Prat Gou que, amb el pas dels anys, hauria esdevingut el meu sogre. I dic hauria esdevingut perquè, en realitat, no ho va ser mai: la seva mort, ocorreguda l’octubre de 1981, no féu possible la nostra relació familiar.

Jo el tenia vist. El fet de faltar-li un braç, feia que de petita m’hi hagués fixat i, més encara, si tenim en compte la seva habilitat anant en la seva mobilette adaptada. No deixava de ser peculiar.

Vam coincidir en ocasions comptades i per això no vaig tenir temps de conèixer-lo bé. Recordo tres vegades en què vam trobar-nos.

La primera en un aplec festiu de primers de setembre, al volcà de Santa Margarida, a l’inici de la meva relació amb el seu fill. La meva futura família política aprofitava l’ocasió per fer un dinar familiar: els germans amb les seves parelles i els seus fills, acompanyats dels pares i els sogres. Tots al voltant d’aquelles taules i cadires de càmping amb un complet dinar que no tenia res a veure amb la carmanyola que jo menjava asseguda al terra on tot el jovent de l’aplec dinàvem informalment. Crec recordar que va suggerir al seu fill petit (més tard el meu xicot i ara el meu marit) que em convidés a fer el cafetó amb ells.

En una altra ocasió, a casa seva, on jo anava a passar algunes tardes en companyia del seu fill. Ell, aleshores al començament d’un deteriorament físic, va mostrar-se afectuós amb mi i, potser buscant complicitat, va convidar-me a fumar un Celta.

La darrera trobada que recordo es produí justament a Cal Manco pocs dies després que el seu fill marxés a fer el servei militar. La cara de sorpresa en assabentar-se que jo havia tingut notícies dels seus fill abans que ells mateixos fou descomunal. Ara entenc aquella expressió, ja que jo mateixa, ara que han passat trenta anys, em sentiria igual si m’ocorregués un fet semblant.

La seva fou una mort sobtada i els seus familiars no van mostrar mai viure-la com un fet dramàtic. Els últims mesos de vida, les seves facultats havien minvat i la seva força per lluitar contra les adversitats s’anà apagant. Algú de la família va insinuar que aquella mort els havia evitat una degeneració senil que no se sap com hauria acabat.

Recordo que, en assabentar-me de la seva mort, vaig anar a donar el pèsam (encara amb el cos del difunt present al domicili familiar) on alguns van sorprendre’s de la meva presència. Vaig assistir als funerals i aquella mort em va afectar; vaig plorar-la.

Amb ell, no vam coincidir mai a taula, no el vaig veure mai bufant les espelmes d’aniversari, no vam fer cagar mai el tió junts, no el vaig veure envellir ni emmalaltir. Ell no va veure com jo entrava a formar part d’aquella família; no va veure néixer les seves dues nétes petites i elles no han conegut el seu avi patern. Tots sabem que les persones no són imprescindibles i la nostra vida ha continuat sense ell.

Ara, vint-i-vuit anys després de la seva mort, em plau de recordar-lo i expressar pensaments que algun moment s’han produït al meu magí: potser ell hauria suavitzat alguns moments de tensió i de falta de comprensió que es van produir al llarg dels anys; potser la complicitat que s’entreveia en convidar-me a fumar aquell Celta -i els que haurien vingut després- hauria estat la clau per obrir una escletxa de benavinença. Qui sap lo!

Escorniflaire, octubre de 2009

Recordant el pare...

2009-10-03T11:01:00.005+02:00

De la mà del pare vaig conèixer la meva terra: plans i muntanyes, camins i dreceres, pobles i llogarrets, propietaris i masovers... Jo només seguia, observava les seves descobertes sense prendre-hi part activa, però tot allò em va anar calant. I va acabar essent la meva afició. Em va saber transmetre l’estimació al meu país, a la meva terra “aquest antic i oblidat país”, que en deia ell.

Del dia a dia del pare vaig aprendre valors com la responsabilitat, la constància, la disciplina, la lluita per superar certes dificultats, la prudència i... fins i tot la por.

Del cor del pare vaig aprendre a estimar, a estimar discretament, sense gaire manifestacions externes, a estimar en la presència silenciosa.

Aquestes i moltes altres coses, que segurament em deixo, són les que ens va transmetre el pare a tots i cada un dels fills.

El pas dels anys ens van mostrar, en ell, un avi afable amb els seus néts i nétes: pendent de si feia un “clima prou convenient” perquè els de fora vinguessin, delicat retallant les ungles als menuts, curós netejant els nas dels que estaven malaltons, disposat a ajudar amb els deures escolars... i mai cap des seus néts no va quedar indiferent amb el seu “tiririu-riu-riu-riu-riu”.

Gràcies pare!

Escorniflaire

Setembre

2009-09-11T22:52:00.007+02:00

Asseguda al sofà, mentre descansava després de recollir una mica la casa i deixar-la preparada per la tornada a la feina, escoltava música relaxant d’aquella que li agradava tant.

I mentre es relaxava, li venia a la memòria, com tantes altres vegades, aquell garbuix d’idees desordenades que sovint voltaven pel seu magí i que ni les vacances no havien aconseguit ordenar. De fet, les vacances no hi tenien res a veure amb aquell desgavell mental. Aviat tornaria la rutina i, amb ella, la comoditat quotidiana i les seves circumstàncies inherents.

I, una vegada més, es deixava endur per la música, ja que la lletra, tot i que intuïa de què parlava, no l’entenia gaire bé. I era, precisament, la melodia la que se l’enduia en el temps –ara el passat recent- i en l’espai –el recorregut vacacional-. I aquesta vegada, com aquell qui no vol, es trobava fent un repàs de les vacances que estaven a punt d’acabar. Havia tingut temps per tot: nous camins, noves ciutats, família, coincidències, esplai, amics... mar i muntanya. Relax, lectura, diversió, cultura... i plans de futur. Perquè el final de les vacances és el temps dels bons propòsits: començar un règim per perdre uns quilets, proposar-se uns estudis per posar-se al dia, apuntar-se a un gimnàs, a algun curset, sortir més sovint d’excursió... I es deixava endur tot eludint les seves circumstàncies, els fets que la incapacitaven a fer realitat algunes d’aquelles propostes de finals d’estiu. Perquè les vacances tenen aquella mena de màgia que fan creure que tot és possible: la feina, la família, la casa, uns estudis, esplai, diversió... Com si tot allò pogués tenir cabuda a la seva quotidianitat.

I de sobte algun soroll la va tornar a la realitat i s’aixecà del sofà sobtadament per anar a estendre la maquinada, pensar en el sopar, controlar l’hora per no fer tard a recollir la mainada i... tocar de peus a terra i deixar de fer volar coloms.

I l’endemà es llevaria ben d’hora per no fer tard a la feina i complir amb tot allò que era previst que fes al llarg de la jornada. I ho faria, contenta de poder-ho fer, deixant, una vegada més, aquells propòsits per més endavant!

Bona tornada a la quotidianitat!

Escorniflaire

Vacances

2009-08-04T20:15:00.006+02:00

Asseguda al sofà, mentre es prenia una estona de descans després de preparar les maletes i deixar la casa en condicions per ser-ne fora uns dies i abans d’agafar el cotxe i començar a fer quilòmetres, escoltava música relaxant d’aquella que li agradava tant.

I mentre es relaxava, li passaven pel cap algunes idees desordenades sobre la seva vida i intentava esbrinar el perquè de tot allò i entendre aquells conceptes que ni ella mateixa tenia clars: la família que havia format, que tant s’estimava i les contrarietats que li comportava; la seva feina, que sovint li exigia per damunt de la compensació econòmica que li proporcionava; la seva imminent promoció laboral –si és que arribava- amb l’esforç que hi havia suposat pel poc benefici que en trauria; el neguit per la fragilitat del present d’ella i dels seus estimats; les angoixes i les pors pel futur immediat que ara mateix li privaven de veure’l fàcil i plaent; les vacances que acabava de començar que, segons com anessin, li podien ser més estressants del que ningú –ni ella mateixa- podria desitjar...

I, mentre deixava que aquell garbuix fes giragonses en alguna part del seu cervell, es deixava endur per una cançó: la música la captivava; de la lletra, n’entenia només algunes paraules, però en feia prou per imaginar-se de què anava.

I aquella melodia se l’enduia vint-i-cinc anys enrere, quan moltes de les coses que ara formen part de la seva vida encara estaven per començar, quan ni tan sols s’imaginava cap on anaven els trets, quan encara vivia afofolada al bressol familiar, acaronada per aquells pares un xic grans i delicats que havien tingut cura d’ella fins al moment de la seva mort i a qui mai no va agrair tot el que havien fet per ella: els esforços humans i econòmics per tirar la família endavant, les voltes que havien donat al llit quan les preocupacions pel que ella feia els provocava insomni, els consells que, en la mesura justa i respectuosa, ells li havien donat...

I, de sobte, el soroll del telèfon va tallar en sec aquells pensaments i la va tornar a la realitat quotidiana (o a la quotidianitat real) de la qual n’estava prou orgullosa per continuar endavant, estimant i deixant-se estimar pels qui té al seu voltant.

I l’endemà, de bon matí, es posarien tots a dintre el cotxe i començaria un nou capítol de les vacances familiars: VACANCES 2009.

Bones vacances!

Escorniflaire

Galetes amb regust

2009-07-18T19:49:00.011+02:00

Aquesta és la definició que surt al diccionari de la paraula GALETA: tros petit de formes diverses d’una pasta feta de farina, sucre, ous, mantega, etc., que es cou al forn. Ara bé, una galeta és molt més que això.

Fa uns anys, a les cases, sobretot si érem colla, generalment només hi havia un tipus de galetes: la típica Maria. En comptades ocasions sortia una caixa de galetes variades i més llamineres. Havia de ser una ocasió especial (un diumenge, que hi hagués algun malalt, el sant d’algú de la família o que tinguéssim visita). Els més menuts, en aquelles ocasions, havíem de fer veritables esforços per no devorar aquelles galetes tant poc freqüents a casa.

Quan anàvem de visita a casa d’alguns parents o coneguts, sobretot si no tenien fills, ens posàvem les botes, Ens oferien una caixa de galetes de les bones, de les que n’hi havia d’embolicades. I allò, per a nosaltres... era tota una temptació. Prou que els pares ens advertien que calia que ens portéssim bé, però els amfitrions sempre insistien: agafeu-ne més! I nosaltres, sense pensar-ho dues vegades, els fèiem cas i n’agafàvem una altra i una altra... Si els pares ens avisaven, sempre podíem respondre que ens hi havien insistit.

En recordo algunes que per mi eren delicatessen: la caixa de la casa Pujol amb un assortit de galetes totes embolicades amb un paper metàl·lic de colors diferents segons els gustos (des d’un groc fins a un blau, passant pel taronja i vermell tots ells metal·litzats); les Birba, amb un assortit on hi havia els cubanos, els ametllats i les galetes farcides de pasta de xocolata o de vainilla; les Napolitana, aquelles galetes grosses, amb molt de sucre i un bon gust de canyella, assenyalades amb una línia de puntets al mig per poder-les partir bé... Mmmm!

Ara bé, cadascuna d’aquelles galetes té un regust particular; regust lligat a l’olor corresponent, al moment, a l’indret i a la companyia amb qui les menjàvem.

Les Pujol embolicades, fan una lleugera olor de resclosit, d’una casa gran -antiga botiga de roba- on vivien uns oncles vells i sense fills i que en dèiem a ca la Padrina. Ells, a més de convidar-nos a galetes embolicades, guardaven l’embolcall i s’entretenien traient-ne el fi paper transparent per guardar-ne només el full metàl·lic tot cargolant-lo, pacientment, en diagonal sobre ell mateix, per fer-ne uns bastonets fins que guardaven en una mena de petit gerro de vidre de mira’m-i-no-em-toquis.

Les Birba, tenen un regust tot ensenyorit, regust d'oncles i cosins més aviat benestants i de casa gran amb un gros i ben cuidat jardí on les tardes d’estiu coincidíem amb els seus veïns ocasionals, estiuejants de Barcelona, que es desplaçaven a la nostra petita ciutat a passar els mesos d’estiu a redós de la fresca que els oferia la vivenda familiar dels seus avantpassats i que encara conservaven per al gaudi de les, aleshores, llargues vacances estiuenques. Regust de joguines noves d’última generació i de joguines antigues restaurades i ben cuidades. A diferència de casa nostra, aquells oncles i cosins disposaven de galetes Birba tot l’any, sense necessitat d’haver-hi una ocasió especial.

Les Napolitana tenen un gust que varia entre la trapelleria, la por i l’enyorança, gust lligat a l’olor de càmfora que feia casa la tieta soltera que s’havia quedat a viure a la gran casa familiar on bona part de les habitacions es mantenien mig a les fosques i la poca claror que hi entrava projectava unes ombres fantasmagòriques, corresponents al mobiliari de la nissaga, embolcallat d’unes robes blanques que el preservaven del pas del temps. Aquella olor de naftalina, en travessar la gran sala que conduïa a la part habitada, es convertia en l’olor de la glicerina utilitzada per la tia per tenir cura de la seva delicada pell. En apropar-nos a la galeria, en temps primaveral, aquelles flaires donaven pas al perfum de les roses dels grans rosers que, procedents del jardí, s’enfilaven a la paret. De la trapelleria, la por i l’enyorança esmentades en direm que s’alternaven segons si el motiu de l’estada en aquella casa era una trobada familiar festiva en què enjogassats no paràvem quiets ni un moment, alguna celebració religiosa més o menys tètrica o l’absència dels pares per algun motiu greu. Ara bé, les Napolitana sempre hi jugaven un paper important: ens calmaven una mica, ens refeien d’algun ensurt o ens alegraven la tarda si l’enyor s’apoderava de nosaltres.

Galetes amb gustos, galetes amb olors, galetes amb classe social, galetes amb records d’infància. En definitiva: més que simples galetes.

Escorniflaire

Ninots

2009-07-07T20:39:00.005+02:00

Asseguda al sofà, en algunes nits de maldecaps i d’insomni, sovint li vénen al cap les imatges d’aquella noieta que passava estones llargues tancada a la sala d’estar de casa la seva amiga jugant amb aquells ninotets petits de colors que sortien amb els xiclets i que elles dotaven de vida, d’una vida que en aquells moments haguessin fet seva. Qui sap si eren una forma precoç del que més endavant serien els jocs de rol.

Tornant als ninotets dels xiclets, elles dues es muntaven la seva pròpia pel·lícula. Era un joc econòmic i creatiu. Amb aquelles famílies dels ninotets elles deixaven anar tot el que sentien, les seves il·lusions, els seus ideals… i jugaven a ser adults moderns i feien que aquells petits ninots cobressin aquella vida que elles anhelaven. Les seves famílies del joc farien tot el que en aquell moment les seves famílies reals, que elles trobaven una mica antiquades, els haurien prohibit. I és que a través d’aquells ninots elles feien realitat els seus somnis, els seus anhels d’adolescència -i dic adolescència perquè la joventut encara no els havia arribat-. Aquelles noietes de prop de quinze anys eren encara molt nenes, semblava com si no tinguessin pressa, encara no s’havien estrenat en coses amb què les seves companyes deien que ja portaven tot un rodatge: elles dues encara no s’havien torrat mai, no havien provat el tabac i el tema nois el tenien per descobrir; en feien prou passant les tardes jugant amb els ninotets.

I asseguda al sofà, en aquelles llargues nits d’insomni es pregunta com serien els ninotes d’aquelles noietes trenta anys després.

I asseguda al sofà, en aquelles llargues nits d’insomni es pregunta com han evolucionat els seus ideals, les seves il·lusions i els seus anhels adolescents.

I asseguda al sofà, en aquelles llargues nits d’insomni li agradaria veure les seves filles jugant amb aquells ninotets, per saber què els farien dir i què els farien fer trenta anys més tard.

I asseguda al sofà, s’estalvia tot això, perquè té la sort d’adormir-se al cap de poc i aquelles llargues nits d’insomni en realitat no són més que curtes estones de nostàlgia que comparteix amb el seu company, el sofà.

Escorniflaire

I beg your pardon

2009-06-20T11:03:00.009+02:00

Quan el centre del món

no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

A vegades es creua quelcom, en la teva vida, que et fa aturar i qüestionar-te coses, moltes coses. I no és que vulguis ser el centre del món -només faltaria!- només que notes que, potser educadament, potser molt finament, t’arraconen.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Quan notes que molestes, que fas nosa, que et contesten ben bé per complir... aleshores comences a saber que no ets ningú...

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

La vida dóna moltes voltes i això fa que hi hagi temps millors que d’altres. No sabem de la mà de qui, no sabem d’on, no sabem quan... però tard o d’hora arriben. I, si més no, arriba la conformació i aprendre a saber-se relacionar sense tocar determinats temes, evitant-los per més que creguis que no és el que vols fer. Per més que et sembli contradictori el que estàs fent.

I sempre et quedarà el record de quan les coses eren més fàcils, de quan les coses es podien parlar, de quan encara no senties que no ets ningú, de quan podies pensar que eres una mica el centre del món... Quan no tenies problemes cada volta més esquius que vinguessin a torbar la dolça son...

… No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

I beg your pardon

Escorniflaire

A un pare

2009-06-03T08:09:00.006+02:00

Com cada dia, sonaria el timbre i la vetlladora avisaria que havien arribat. El viatge des del centre d’educació especial era un xic llarg, però el nen ho portava bé. Aquella tarda xafogosa en Jaume havia pensat que portaria el seu fill al parc. En Guillem s’hi distreia allà. Immòbil a la seva cadira, la seva respiració era suau i constant i la manca de convulsions palesaven que allà s’hi relaxava. No podien saber què sentia, però la seva calma deixava entreveure que hi estava bé.

La cridòria de la mainada se sentia des de la cantonada: se sentia, però ells no l’entenien. Aquells marrecs, entre ells, parlaven un altre idioma.

Va asseure’s al pedrís (no quedava cap banc lliure), la cadira amb el nen al seu costat i tots dos de cara a la zona de jocs.

Quina vitalitat que tenien aquells nens!

Quina edat deuria tenir el més gran: tres, quatre anys? Potser ni hi arribava. La brutícia s’apoderava de la seva roba: samarretes estireganyades, pantalons vells i esparracats... Els mocs els arribaven a la boca. La pell fosca emblanquida per la pols demostrava que havien passat una bona estona al sorral del pati d’escola.

Un parell, proveïts amb uns trossos de branca, jugaven a la guerra: trrrrr-trrrrr-trrrr, el soroll de la metralleta... Uns altres feien la croqueta al marge del parc. I dos o tres s’empaitaven, proveïts d’uns bons bastons, corrent per la vorera, garrotada va, garrotada ve, arriscant fins a tocar els cotxes. Ningú no s’immutava.

El més menut, grapejava la teta de la mare fins aconseguir endur-se’n el mugró a la boca. La dona, atenta a la conversa de les seves companyes, sense ni mirar-se el nen, no se n’adonava.

Les mares, dones de pell bruna i lluent, amb els vestits acolorits, unes assegudes a en un banc i altres dretes al voltant xermellejaven qui sap quines paraules, i la seva cridòria, talment una discussió, precedia unes riallades que desmentien qualsevol polèmica.

Des d’aquell racó del parc, agafant la mà d’en Guillem i fent-li alguna moixaina de tant en tant, aquell dia, com altres vegades, el seu magí començà a barrinar. Li passaven pel cap le imatges del naixement d’en Guillem, aquell part aparentment normal, que esdevingué prou dificultós per portar-los a la situació actual. I tot allò, sovint el conduïa a veure’s diferent que la gent del seu entorn. I s’adonava que ell era l’únic, l’únic pare que passava una estona al parc amb el seu fill. I el seu fill era l’únic, l’únic nen que aquella hora de la tarda encara anava net, l’únic que no cridava, l’únic que no corria i l’únic que no es barallaria amb ningú. I ells eren els únics, els únics pares que arribant a casa haurien de ser tots dos per banyar el seu fill, per donar-li el sopar i per posar-lo al llit; un de sol, no podia. I ells eren dels pocs, dels pocs que encara pagaven de la seva butxaca els costos escolars i sanitaris que calien per al seu fill.

I feia temps que ho vivien així, amb tota la naturalitat que és possible en aquest cas, sense envejar ningú, sense desitjar res més, afrontat el dia a dia amb la valentia necessària... Pensant, però que amb tants nouvinguts, cada vegada tindrien menys ajuts.

A un pare que vaig veure al parc.

Escorniflaire, juny 2009

Incertesa

2009-05-21T22:07:00.005+02:00

Una d’aquelles paraules que tothom sap què vol dir, però a l’hora de la veritat, ningú no s’acaba d’atrevir a definir-la. Com moltes altres.

Provem què diu el diccionari?
Incertesa = Incertitud
Incertitud = Manca de certitud
Certitud = Certesa
Certesa = Estat de l’esperit que considera una cosa com a certa, segura, que està segur de posseir la veritat, certitud.

No és fàcil arribar a tenir la definició d’un mot d’aquest tipus. De fet, paraules i paraules hi ha!

I per què incertesa? Senzillament, perquè hi ha moments a la vida en què una es troba envoltada de circumstàncies canviants, de vies obertes que no sap cap on aniran... Incertesa de moltes coses: del què, del com, del quan, del amb qui, del per què, del quant... I podríem fer una llista inacabable de qüestions a les quals trobaríem una resposta, segurament, incerta. Perquè la incertesa s’apodera del futur tal i com la realitat ho fa del passat -o fins i tot del present-.

La incertesa sovint ens espanta, perquè ens arriba envoltada de connotacions negatives, de forats on es poden esmunyir els nostres desitjos, les nostres il•lusions; forats foscos que alimenten la nostra por. Però la incertesa va acompanyada de portes obertes, de possibilitats, de camins en totes direccions, que travessen paisatges bucòlics on aturar-nos, boscos frondosos on perdre’ns, fortes pujades que semblen inacabables, cruïlles sense senyalització on el dubte és assegurat... per, al final, conduir-nos a indrets meravellosos per gaudir-ne amb bona companyia.

La incertesa, una companya. La incertesa, aquest rosec. La incertesa, una via oberta. La incertesa, camí al futur. La incertesa, un gran repte.

Incertesa: punyetera!

Escorniflaire maig 2009